Sinopsi

El crèdit al teatre Villarroel de Barcelona

En el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te’l concedeixen te’n tornes cap a casa, capcot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix… Però potser avui no. Potser avui, quan et deneguin el crèdit no te n’aniràs cap a casa amb la cua entre les cames com un xaiet. Potser avui miraràs el director de l’oficina als ulls, posaràs les cartes sobre la taula i li diràs que avui ets tu qui té la paella pel mànec i que si no et dóna els diners penses emprendre mesures de força, mesures realment potents. Res violent, valgui’m déu, això no, però avui, si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que convertirà la seva vida en una catàstrofe.

Idioma:
Català

Sinopsi

El crèdit al teatre Villarroel de Barcelona

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 17

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Hi ha vida més enllà del mètode Grönholm?

La resposta és sí, perquè El Crèdit és una comèdia superba, amb una estructura molt ben bastida, actual, ben escrita, ben dirigida i amb actuacionsajustadíssimes. Se’ns parla de problemes actuals, de crisi, d’economia, de neocapitalisme, de disfunció (sí, també de la erèctil, malpensats) del sistema bancari, i d’inseguretats, del món de la parella... tot això en una posada en escena magnífica, amb dos actors (dos monstres?) que s’ho creuen i tiren la funció més enllà que endavant. Tres Jordis i un Sergi: redéu quina combinació! No us la perdeu. Llegir-ne més

10/10/2013
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Caricatura de la desesperació

A aquestes alçades, ja ens ha quedat clar que, probablement, el fenomen que va suposar El mètode Grönholm (i el propi Jordi Galceran ho ha reconegut alguna vegada) no torni a repetir-se mai, al menys en els mateixos termes. La seva perfecció còmica, l’àcida crítica i la lucidesa i crueltat del seu missatge ja han passat a la història del teatre català com a resultat del talent d’un dramaturg en estat de gràcia. Ara bé, això no vol dir que l’autor de les també excel·lents Dakota (1995) o Carnaval (2005) hagi perdut el seu enginy ni la seva saludable mala llet. El crèdit és una comèdia molt divertida elaborada sobre el terrible fantasma d’una crisi econòmica persistent que tant de mal ens està fent. L’obra va ser la guanyadora del Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana celebrat al Temporada Alta l’any passat. El certamen demanava un text teatral per ser representat per dos actors que no durés més de 40 minuts. És per aquest motiu que la primera part de El crèdit resulta impecablement rodona, plena d’esquerdes doloroses on es barregen les normes del sistema amb les de les relacions humanes i no sobra ni falta res. En canvi, a partir d’aquest punt, perd cert interès i, malauradament, es nota que ha estat allargada. És llavors quan el conflicte deriva cap a l’anècdota i agafa un to de vodevil que, en certa manera, banalitza el que la primera part havia construït. No obstant, continua sent igual de divertida i demostra que Galceran és un especialista en els girs narratius i aprofitant qualsevol element d’una història per acabar d’embolicar la troca. A més, té la sort de comptar amb dos actors de categoria (Bosch i Boixaderas), un director que sap el que l’espectacle necessita (Sergi Belbel) i una escenografia giratòria molt interessant, pràctica i suggerent.

20/04/2014
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Química entre dos actors

S’ha de dir que el nom de Jordi Galceran és un èxit assegurat. Tenim “El Métode Grönholm”, “Gaudí” i “Burundanga” per demostrar-ho.

Hi tenim química entre Jordi Boixaderas i Jordi Bosch, és la primera impressió que he tret un cop finalitzada l’obra.

Ens trobem amb un text ple d’humor, de bons diàlegs i d’unes repliques efectives. Tot amb unes interpretacions de dos bons actors. El text juga amb les paraules, amb un toc d’ironia i constants girs a la història que ens explica.

Aquesta comèdia s’ha treballat amb força, i la paraula és el gran protagonista.

L’escenografia giratòria ha estat tot un encert, ja que pots veure tota l’obra sense perdre res. Una taula i dues cadires en un escenari fix, pots veure l’obra amb un dels actors d’esquena en tot moment. Tot un encert aquesta escenografia.

S’ha de dir que “El Crèdit” no sembla a primer cop d'ull .....

15/04/2014
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una classe brutal d’interpretació teatral

Les interpretacions dels dos Jordis, (Bosch i Boixedres) em van semblar insuperables i dignes de passar a l’historia teatraire. Paga la pena apropar-se a La Villarroel, tan sols per això..... veure l’espectacle i potser repetir com si es tractes d’una classe d’interpretació teatral, que difícilment tornarem a veure a sobre d’un escenari. BRUTAL !!!

26/09/2013
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una fórmula segura

Ja falten només un parell de setmanes perquè el gran èxit de les últimes temporades s'acomiadi dels escenaris, tot i que no crec que aquesta sigui la última vegada que puguem gaudir del text de Galceran a Barcelona. No sé si serà al mateix teatre ni amb els mateixos actors, però sé que una fórmula tan efectiva com aquesta encara es pot exprimir una mica més. És possible, fins i tot, que algun dia torni Jordi Bosch, substituït actualment per un Pere Ponce que tira d'ofici i de tècniques còmiques de llibre. I és que tot i resultar un bon producte, El crèdit és una obra basada en fórmules segures, que s'han provat anteriorment -a El mètode Gronholm, sense anar més lluny- i que funcionen com el mecanisme d'un rellotge. Per això no és estrany que al text de Galceran, sorgit del Primer torneig de dramatúrgia catalana, s'hi sumessin de seguida Sergi Belbel i el gran Jordi Boixaderas. No és que es pugui retreure res, però sé que un equip tan solvent hagués pogut extreure més d'una història que podria haver estat una crítica ferotge als temps de crisi i que es queda en una anècdota allargada i descafeïnada. Hi ha moments enginyosos, diàlegs molt interessants i ben portats -marca de l'autor-, però es nota massa que es busca la riallada i la complicitat del públic, i sobretot es busca la manera d'aconseguir un èxit rendible i que es pugui anar allargant en el temps, per exemple canviant la parella protagonista per una altra igual de carismàtica. És per tot això que sé que El crèdit tornarà tard o d'hora. I si no, temps al temps...

17/01/2015
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Una obra ideal per riure (i no pensar molt)

La primera obra que ens presenta la Villarroel aquesta temporada sembla ser una aposta segura, ja que juga la partida amb quatre asos amagats a la màniga, els quals són: el seu autor (El mètode Gronholm, Burundanga), el director (àntic responsable del Teatre Nacional de Catalunya) i els dos actors (amb tants èxits que la llista seria interminable). Així doncs, inevitablement, el resultat només podia reflectir un gran èxit comercial amb funcions exhaurides. Malgrat això, cal dir que comercialitat i qualitat no van sempre agafades de la mà, però seria injust dir que aquest és el cas. Es cert que l'autor planteja inicialment una temàtica molt sucosa enmarcada dins la situació econòmica actual, la qual donaria per fer una extensa reflexió a partir de la vis còmica, però malauradament aquesta oportunitat es desaprofita i es relega a un segon pla molt discret. En el seu lloc, Galceran opta per apropar-se a la comèdia d'embolics, aconseguint una proposta ben treballada que té com a propòsit fer riure a l'espectador durant gairebé tota l'obra, però sense aconseguir la profunditat que inicialment semblava que anava a transmetre o que podria haver transmès.

D'altra banda, l'escenografia és un dels grans encerts de l'obra, la qual permet mostrar l'escena des de totes les perspectives possibles gràcies al seu moviment giratori de 360 graus. Com a complement, cal dir que la il·luminació freda i directa juga a favor de la posada en escena, la qual és eficaçment dirigida per Belbel, qui treu unes grans interpretacions dels seus dos actors.

26/09/2013
Fritz Zepunt
Teatre Barcelona

Galceran, Belbel, Bosch, Boixaderas: Una catxa amb quatre asos.

El teatre es convenció. Si acceptem que Titania es pugui enamorar d’un ase (només perquè ho diu Shakespeare), per que no podem acceptar que un beneit pugui arribar a director d’un banc (perquè ens ho diu Galceran). Bé, potser tampoc és tan estrany... no ho sé. Els directors de banc que jo conec acabarien l’obra en cinc minuts. Acceptada la situació, riuràs sense parar, gairebé fins al final. El millor que es pot dir de El crèdit és que és divertida, que ho passareu bé i que la recomanareu als amics. Tot i això... et queda la sensació de que t’han fet una cosa conceptualment difícil: una catxa amb quatre asos.

23/09/2013
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Girs còmics de 360º

Només veient l'equip artístic, pots deduïr que amb "El Crèdit" estàs davant d'una aposta segura: Jordi Galceran ("El Métode Grönholm", "Gaudí", "Burundanga"...), Sergi Belbel (que tot just surt de dirigir el TNC), Jordi Bosch i Jordi Boixaderas. Però no només pels noms és recomanable aquest espectacle.

Trobareu un text al més pur estil Galceran: molt picat, ple de jocs de paraules, ironies i girs còmics. La sucursal de la "Caixa" serà testimoni de com l'absurda amenaça d'un client apurat pot desencadenar una inverosímil situació que, de totes maneres, ens sonarà familiar. La nostra vida, aparentment tranquila i ben estructurada, es pot desmuntar per qualsevol tonteria, i l'obra n'és un reflex.

L'escenografia giratòria és un encert, doncs permet contemplar la situació en 360ª, apreciant les divertidíssimes rèpliques dels Jordis desde tots els angles. A més, guarda cert paral·lelisme amb "les Torres de Mordor" de la Diagonal, on els rètols també són giratoris.

14/09/2013
Jordi Vilaró Berdusan
Teatre Barcelona

El crèdit, o el joc dels disbarats

El contingut es fonamenta en una concatenació de gags que serveixen a un senzill fil argumental que ens aboca indefectiblement a una comèdia de situació. Diàleg àgil, ocurrent, amb astracanades lingüístiques incloses, que provoca la rialla immediata del públic. Si l’inici del diàleg, juntament amb la temàtica escollida (crèdit, sistema financer), us porta a pensar en una comèdia àcida, amb denúncia sistèmica subjacent a l’estil Fo, oblideu-vos-en. Aquesta comèdia no conté cap idea crítica global ni cap gruix literari digne de menció. Tot està al servei de generar un nivell d’hilaritat sense treva, objectiu, val a dir, que s’assoleix amb escreix, sobretot gràcies al bon ofici dels dos actors i molt especialment de Jordi Bosch, el qual força la seva vis còmica fins a l’extenuació.

Ho amplio al meu bloc: http://ladavalladadorfeu.wordpress.com/2013/09/17/el-credit-de-jordi-galceran-o-el-joc-dels-disbarats

26/09/2013
Raimundo Morte

Una obra fonamentada en l’escriptura desperta, aguda i intel·ligent del Jordi Galcerán, amb un humor que de tant proper toca uns nivells de genialitat molt alts, dirigida amb una proposta que potencia el treball de dos molt bons actors i fa un bon ús de l’espai escènic, els temps, les modul·lacions de veus, gags…un bon ritme general, una direcció d’art fluixeta, això sí, però que sustentada finalment en el treball, sobretot, d’en Jordi Boixaderas, però en menor nivell (particularment per la sensació de no vivència que en el recitat automàtic del text de vegades em distanciava) de l’altre Jordi, que s’entenen i escolten molt bé, ens atrapa i guia per un desenvolupament tant absurd com lògic dintre de la pròpia lògica, on volem jugar-hi, i amb la petita pega “Galcerán” que també he trobat a les seves altres obres, d’un tancament que no està a l’alçada de la resta de la proposta. Tot i així, un molt bon regust d’una proposta que tot i funcionar comercialment no deixa de tocar temes humans interessants i ser un bon mirall dels valors que regeixen la nostra societat.

16/10/2014
RutsenseH Cañas

Indubtable que hi ha dos actors genials sobre l’escenari. I resultat d’això són unes interpretacions impecables; dos homes parlant cara a cara i tantejant-se constantment.
Cal anar mentalitzat: vas a veure una obra basada en bancs i crítica econòmica! La sorpresa és quan descobreixes quina és la moneda de canvi amb la que sorgeix el procés. Moneda, que pretén ser l’única font no tangible per diners però, que històricament es tracta com a material bescanviable sense més. Cau en el tòpic.

12/10/2014
Saloa Samper

Genial, estupenda, sense alts i baixos, riure assegurat i dos actors fantàstics dels que no es pot esperar menys. 100% recomanable, una de les millors obres de teatre que he vist en anys

08/04/2014
Xavier Jonama Escobar

Fantàstic!!
Un director d’oficina (Bosch) que es deu haver marcat moltes catxes en el seu currículum per arribar on ha arribat…posa de manifest la prostitució del sistema bancari que ens ha dut on estem avui! Un client (Boixaderes) que amb l’ús de la paraula, tant com a aval bancari com a medi de negociació crea els embolics necessaris per fer una molt bona comèdia i el més important, sortir-se’n amb la seva…. Afegint-hi correccions lingüístiques a paraules que tots hem fet servir algun dia, veient-nos-hi reflectits… A cada correcció riallada general!
Cal dir que fins que t’habitues a l’escenari rotatiu on actuen aquests cracks tens una sensació de mini-mareig permanent. Passats aquests primers 5 minuts, a riure s’ha dit!

20/01/2014
Josep Sanfeliu

L’autor, el director i els actors fantastics, nomes els seus noms ja em van engrescar per anar a veure l’obra; i si a aixo hi afegim el titol, cap motiu per no anar-hi. A mi personalment, que soc de l’ofici que es representra a l’obra, el primer que em va agradar, ningu si había atrevit fins ara a fer-ho, es que a més de questionar el sistema financer, es questiona tambe al client, que amb les seves amenaces vol obtenir si o si el que ell desitja, sense preocupar-li el mal que por arribar a fer; fins ara el dolent sempre era l’empleat de banca, crec que “el credit” ens pot ajudar a reflexionar si tot es valid per aconseguir el que un vol; a partir d’aqui, contiuem criticant el sistema. Una bona estona de riure, sense deixar de reflexionar amb el que la gent estem disposats a fer per aconseguir els nostres proposits, i amb com es desmonta tot un mon individual, quan un mateix deixa de controlar-lo.

04/11/2013
Marc Kamp

Fantàstic text i fantàstica interpretació de Boixaderas i Bosch. Molt recomanable!

05/10/2013
Jordi Olivé Vernet

És i serà un gran èxit indiscutiblement. Jordi Galceran sap molt bé quins són els temes punyents en el dia a dia de la (falsa) classe mitjana, els utilitza intel.ligentment per acomodar-los al teatre costumista executat a la perfecció gràcies també a la bona direcció de Sergi Belbel. Ens carreguem els bancs i caixes en converses de cafè però a l’hora de la veritat no gosem ni a posar en dubte el bon funcionament d’un sistema capitalista que cada dia cau més avall. A més, la gent necessita la comèdia per viure -això també ho sap molt bé l’autor- i “et voilà” la clau de l’èxit: ajuntar actualitat punyent amb comèdia lleugera. Els dos actors fan un treball impressionant, potser un pèl massa gestual Jordi Bosch, i el pragmatisme de Jordi Boixaderas és comèdia pura.

25/09/2013
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Tanto el autor, como la dirección y el reparto de esta obra ya aseguran que no vas a arrepentirte de gastarte el dinero en comprar la entrada para ver esta obra.
Personalmente creo que va a ser una de las mejores comedias de la temporada. El público reía a mandibula batiente durante la hora y media que dura la obra.
La locura que se desprende de esa sucursal bancaria y de ese señor que exige un crédito como sea crea situaciones hilarantes en la que es dificil no soltar una carcajada por lo inverosimil de las situaciones.
Los actores están soberbios!! Aunque tengo que reconocer que es un poquitín desagradable ver a Jordi Bosch escupir saliva por litros cada vez que abre la boca. Lo siento pero era demasiado!!

23/09/2013