A partir d’un realisme cru, El declive de Nelson Valente aborda interrogants i conflictes universals de l’ésser com el valor de la llibertat, el desgast propi de les relacions interpersonals o els mandats que s’acumulen al llarg d’una vida.

Sinopsi

La peça es desenvolupa a l’entorn del vincle entre dos matrimonis d’adults madurs, que transformaran un diumenge rutinari i avorrit en un obscur caos on les misèries més profundes de cada individu surten a llum.

El declive proposa així una reflexió sobre com construïm la felicitat i la possibilitat de canviar de paradigmes en l’últim instant.

Durada:
60 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

El declive proposa així una reflexió sobre com construïm la felicitat i la possibilitat de canviar de paradigmes en l’últim instant.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Andreu Rami
Teatre Barcelona

Jubilada: viu la vida que vulguis

La fantàstica nova proposta del dramaturg argentí Nelson Valente m'ha fet recordar la meravellosa El loco y la camisa que vam poder veure fa uns anys, però també d'altres comèdies com El Nom, Un Déu Salvatge, Caiguts del Cel... Trobo que els argentins i els francesos (i també catalans com Jordi Galcerán, Sergi Belbel o Jordi Casanovas) tenen un especial do per crear comèdies costumbristes, de tresillo, on plantegen una situació casolana, rutinària, que acaba saltant pels aires tot deixant al descobert la cara oculta i perversa de la "bona societat".

Si bé els francesos retraten més classes mitges i benestants, els argentins tenen una gran capacitat per mostrar les misèries de les classes treballadores, estrats de la població popular i amb unes històries sovint ignorades als escenaris. I això és el que ha fet Valente: ha posat el dit a la llaga d'una generació d'adults que ha viscut una vida que li ha vingut predeterminada i ara entra a la vellesa. I ho fa amb enginy, tendresa i bones dosis de mala llet.

Els quatre protagonistes afronten els darrers anys de la seva vida amb una pesada motxilla emocional que els farà plantejar temes com l'amor en la senectud, el dret a ser feliç a tota costa, la vocació professional o la gestió de les frustracions personals. Les interpretacions de Enrique Amido, Cristina Pachi Molloy, Carlos Rosas, Lide Uranga són excel·lents: diverteixen i emocionen a parts iguals.

Et convido a que no et perdis aquest fantàstic espectacle i aplaudeixo el risc de les productores catalanes, que cada cop més aposten per importar el millor talent argentí als nostres escenaris.

07/11/2018
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Inexcusable si no vas a veure-ho

Una nova estrena que no hem de perdre sigui com sigui. A l’OFF de la Villarroel podem veure una obra de producció argentina que mereix ser veure sense cap tipus de retard. Si a vam gaudir de valent amb l’aterior obra de Nelson Valente (El loco y la camisa ) ara tenim una obra de realisme que desborda una tendresa i crueltat absoluta.

L’obra ens explica a partir d’un realisme totalment cru, els diferents interrogants universals de la societat i de la humanitat; el valor de la llibertat i com l’anem perdent de mica en mica per les propies decisions que anem prenent al llarg de la vida.

Tota l’obra es desenvolupa a partir del sopar de dos matrimonis d’adults que transformaran el sopar d’una nit rutinaria en un fosc sopar on les misèries d’un d’ells fan sorgint de mica en mica les penalitats de la resta dels comensals. Ternim un matrimoni de gent gran, amics d’anys que es retroven i que a mica en mica d’una coversa que pot semblar sense sentit començen a sortir les veritats i les misèries de tots. A partir d’aquets moments podem veure aflorir les seves pors, les seves aspiracions i els seus somnis oblidats (o possiblement no tant oblidats).

S’ha de dir que els actors, per molt que diguem que són grans, desprenen una vitalitat que els més joves poden veure’s atrets. A vegades ens agradaria veure alguns actors amb tanta vitalitat i energia. L’actuació coral dels quatre personatges permeteixen que cada silenci, que cada mirara i que cada frase tinguin una finalitat.

Aquest cop si que us puc dir amb tota convicció de no equivocar-me, que us ho passareu de conya amb aquesta obra. No podeu perdre oportunitat per anar a veure-ho, dir que és un imprescindible de la cartellera barcelonina és quedar-se curt.

Espero que em comenteu que heu anat i expliqueu que us ha semblat. Podeu veure tota l'opinió de l'obra al següent enllaç

06/11/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

No renunciar a viure

Després de l’èxit de “El loco de la camisa”, Nelson Valente torna a conquistar al públic català amb “El Declive”, una tragicomèdia que ens porta a reflexionar sobre el valor de la nostra llibertat, el desgast emocional en les nostres relacions, i les obligacions que ens hem anat adquirint al llarg dels anys.

Un diumenge qualsevol. Dos matrimonis madurs, en Tito (Enrique Amido)i la Susana (Cristina Pachi Molloy) i l’Antonio (Carlos Rosas) i la Nelly (Lide Uranga) es reuneixen per esmorzar. Són amics des de fa anys. Mentre elles xerren de tot i de res, l’Antonio mata el temps fent feinetes de casa. Arriba en Tito. Xerren. De cop i volta la Nelly proposa de fer un dinar plegats. El Tito té altres plans, i no els vol canviar. El que fins aleshores era una trobada amigable es converteix en una autèntica batalla campal, on les misèries i conflictes interns de cadascun d’ells surten a la llum.

Quatre maneres de viure i entendre la vida. Hi ha el que es conforma, el que creu que tot està bé, el que somia amb allò que va ser i ja no és, i el que encara creu que pot recuperar el temps perdut.

“El Declive” és just aquell instant en que un pren consciència de la temporalitat de la vida, moment en que sorgeixen preguntes, dubtes, inconformitats, retrets i angoixes. És mirar enrere i fer-se preguntes. És replantejar-se el futur. És no conformar-se ni renunciar. És viure intensament fins l’últim instant.

Nelson Valente torna a convertir una situació del tot quotidiana de la vida real, com pot ser la crisi personal d’un home davant l’etapa de transició que va de la maduresa a la senectut, en una obra teatral. I ho fa al més estil humor argentí, a un ritme ben mesurat i amb personalitat. Un humor que es basa en la paraula i amb aquella capacitat innata que tenen els argentins de riure-se’n de tot utilitzant un llenguatge propi, graciós i enginyós, confrontatiu i dual, amb doble sentit, barrejant desgràcia amb humor.

Una proposta del tot imprescindible!!!

03/11/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un altre argentí a tenir en compte

Estic convençut que després de la irrupció abrupta i catàrtica de gent com Javier Daulte, Rafael Spregelburd, Daniel Veronese o Claudio Tolcachir, el següent argentí cridat a entrar per la porta gran dels nostres teatres és Nelson Valente. Potser no ha estat tan ben programat ni promocionat com algun dels anteriors, però el seu teatre és una prova més de que els argentins basen el seu treball en la veritat, la versemblança i l'humor. Està clar, però, que és un humor que emmascara, que desfoga i que ajuda a fer més suportable els drames de la vida quotidiana. A El Declive el drama el porten dues parelles de més de seixanta anys, que afronten aquesta nova etapa de la vida de la forma que poden... Els somnis no acomplerts, l'amor perdut o els projectes de futur són alguns dels temes que van apareixent en aquesta història senzilla, però emotiva... i en algun moment esfereïdora.

Com en molt del teatre argentí que ens arriba hi ha algunes característiques comunes: el decorat funcional, els silencis plens de contingut, el solapament dels diàlegs, etc. El quartet d'actors fa la resta de la feina, perquè a part del text i la veritat -un altre cop la veritat- tampoc hi ha res més on agafar-se o amagar-se. La gran Lide Uranga comença l'obra amb un petit i esplèndid monòleg que marcarà el to de la seva actuació. Cristina Pachi Molloy, Enrique Amido i Carlos Rosas l'acompanyaran esplèndidament, tot i que a moments hi ha silencis que no s'acaben d'omplir del tot o alguns esclats que esdevenen massa sobtats. Petits detalls tècnics de la interpretació que no aconsegueixen entelar un teatre nu i realista, fruit de la necessitat i també de la virtut.

10/11/2018
Josep OS

I continuant amb teatre argentí, he pogut veure a l’Offlavillarroel aquesta tragicomèdia escrita i dirigida pel dramaturg argentí Nelson Valente. Quan vaig veure que la programaven, vaig prendre nota per no perdre-me-la ja que farà uns 4 anys d’aquest mateix autor vaig veure al Romea, El loco y la camisa que he recordat infinitat de vegades i a més a mès un actor i una actriu que la representaven (Carlos Rosas i Lide Uranga, ara estan també en El Declive. Ens parla de dos matrimonis d’edat madura, amics de tota la vida que com moltes altres vegades passen el diumenge junts però aquest dia un comentari sense més importància dóna un gir i en un moment d’arravatament cada un d’ells i sense ser molt conscients del que expliquen, afloraran les seves misèries, les seves pors, els seus anhels i les insatisfaccions que la vida els ha portat i les inseguretats que la vellesa els espera. Diàlegs pausats amb llargs silencis, que parlen per si sols, només trencats per moments de fúria descontrolada i que gràcies a l’immens treball dels quatre actors i actrius de la Companyia Banfield Teatre Ensamble. passen del dramatisme a moments d’extrema comicitat i és que fan tan convincents els seus personatges que és impossible no empatitzar amb ells. Tot i que els horaris no són els habituals, val la pena anar a veure-ho no us ho perdeu, teatre en estat pur. Fins al dia 11.

05/11/2018
Ana P.F.

Nelson Valente i els dos actors i actrius que l’acompanyen m’han ofert una de les millors funcions de la temporada, i en porto unes quantes. M’ha agradat tot: el text, l’humor, el drama que treu el nas de tant en tant fins que esclata, el ritme… i unes actuacions memorables.

02/11/2018
san

me gusto mucho,os la recomiendo,estaran poco en barcelona,aprovechar….una obra realista y muy bien interpretada

02/11/2018
Victòria Oliveros Layola

Tot el que es veu en escena sembla advertir que la felicitat és una construcció, un artifici que inevitablement amb el pas del temps es deteriora, s’esquerda, es trenca i s’esfondra. I davant d’aquest esdevenir, els personatges entre crits i silencis no poden escoltar-se. Tampoc poden entendre en quin moment la vida els va passar per sobre, i el que és pitjor, encara no saben si tindran (o no) el valor de donar-se una segona oportunitat. Amb actuacions destacables, convincents, i personatges molt ben assolits, aquesta parella de matrimonis, aconsegueix submergir-nos i fer-nos part de la discussió d’aquest living. Una proposta molt recomenable. Teatre argentí en estat pur. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/11/01/el-declive/

02/11/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Nelson Valente: «Si a ‘El loco y la camisa’ el tema era la mentida, a ‘El declive’ es parla de passió»

La Villarroel presenta El declive, el primer espectacle del cicle l’OfflaVillarroel de la temporada 2018-2019. Es tracta d’una producció argentina escrita i dirigida per Nelson Valente. A partir d’un realisme cru, l’espectacle aborda interrogants i conflictes […]

29 octubre 2018

8 espectacles imprescindibles en clau llatinoamericana

La cartellera de Barcelona s’ha omplert, darrerament, amb un bon conjunt d’obres amb un marcat caràcter llatinoamericà. Sigui per la direcció, la dramatúrgia o part del repartiment, aquí us oferim […]

25 octubre 2018

Focus presenta la temporada 2018-19

Focus ha presentat la nova temporada 2018-19. Es tracta d’un conjunt de propostes de gran qualitat, noms importants, humor, drama i musicals de molt diferents formats. En total, 49 espectacles […]

6 setembre 2018