Arriba al TNC El gran mercado del mundo de Calderón de la Barca en versió i direcció de Xavier Albertí
Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics. Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d’altres èpoques, però els personatges al·legòrics que protagonitzen El gran mercado del mundo continuen poblant les nostres realitats. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran.

Sinopsi

La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç. La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors. Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes.

Durada:
120 minuts

Idioma:
Castellà

Edat:
No recomanat a menors de 16 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La fira de les vanitats

M'agrada el Xavier Albertí que s'atreveix amb tot, el que barreja gèneres i estètiques, el que treu la seva ànima de cupletista sigui en el text que sigui, el que prova i arrisca. En definitiva, l'Albertí que ja vam veure a L'hort de les oliveres, per posar només un exemple. I és que ningú més hauria imaginat a Calderón amb una banda sonora on hi conviuen amablement -o no- la música sacra amb la rumba, el tango, el cuplet i la cançó italiana. Un Calderón que puja a l'atracció de fira i que no para d'oferir-nos imatges i idees provocadores, però què era un acte sacramental del segle XVII si no una allau d'al·legories carregades de profunditat filosòfica... El missatge que es perseguia era molt diferent, però aquí és on entren les llicències del director, que acaba posant la religió al centre d'aquesta fira de vanitats que acompanya als personatges.

Un altre dels encerts, igual que ja ha passat en altres muntatges d'Albertí, és unir a actors de diverses tècniques i fins i tot de disciplines diferents. Així hi tenim al cantant Jordi Domènech o al ballarí Roberto G. Alonso, però també a Sílvia Marsó, Mont Plans o Jorge Merino. Una interessant barreja que funciona i que extreu el millor dels complicats versos de Calderón. Potser és cert que el pròleg no s'acaba d'escoltar bé pel tema del ventilador o que en algun passatge les paraules de l'autor espanyol s'entortolliguen sense sentit. Però són temes menors davant d'un espectacle que entra pels ulls, que emociona per la forma i que no deixa indiferent a ningú. Un muntatge que quedarà com un referent d'aquesta peça tan poc representada.

19/05/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

El món actual és un mercat cada vegada més gran

Ahir dijous dia 16 vam poder veure a la Sala Gran del TNC un clàssic de Calderón de la Barca amb la mirada contemporània de Xavier Albertí.

A nosaltres el teatre clàssic, no és precisament el que més ens agrada i encara menys un auto sacramental escrit fa 400 anys ... i a sobre en vers. Malgrat que a priori no era una proposta que ens atreies especialment, aquesta va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar d'aquesta temporada en el nostre abonament del TNC, perquè estàvem gairebé segurs que Xavier Albertí, no ens defraudaria. Així ha estat ...

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO, és un auto sacramental del segle XVII, escrit amb una funció explícitament litúrgica i que ha estat portat als nostres dies “des del respecte escrupolós al text i una síntesi escènica allunyada de l’obscurantisme on ha estat encasellada”.

Al Segle d'Or, els actes sacramentals es representaven el dia del Corpus i eren peces de teatre religiós, com una mena de drama litúrgic, d'estructura al·legòrica. Aquest gènere va ser prohibit en 1765 per l'església catòlica i ha restat inexplorat pels nostres escenaris. Segons comenta Xavier Albertí, els actes sacramentals són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues, l'auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana.

Els personatges al·legòrics que protagonitzen EL GRAN MERCADO DEL MUNDO continuen poblant les nostres realitats, en un món, que cada cop, és un mercat més gran.

Abans de continuar amb la nostra ressenya, hem de reconèixer que se'ns ha fet una mica complicat entendre que o qui representava cada un dels personatges, afegint a més la complexitat del text en vers i en llenguatge del segle XVII.

Però aquesta dificultat, ha estat eclipsada totalment per una fascinant, meravellosa, esbojarrada i espectacular posada en escena, que de ben segur únicament poden assumir els teatres públics, ja que intuïm té un elevadíssim pressupost, amb 14 actorassos a escena i una escenografia brillant.

EL GRAN TEATRO DEL MUNDO és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i la Compañia Nacional de Teatro Clásico (CNTC) i com ja hem dit, compta amb un repartiment format per 14 actors de trajectòries molt diferents.

Un pare de família (Jorge Merino) dubta de quin dels seus dos fills ha de ser l'hereu del seu patrimoni. La Fama (Lara Grube) fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. El pare concedeix un talent a cada fill per comprar el que vulgui i el que compri l'haurà d'utilitzar per ser feliç i, a banda de l'herència, aconseguirà la mà de la Gràcia (Aina Sánchez).

La Innocència (el magnífic tenor Antoni Comas) acompanya el fill Buen Genio (excel·lent interpretació d'Alejandro Bordanove), en tant que la Malícia (Mont Plans) acompanya el fill Mal Genio (David Soto). La Culpa (Silvia Marsó), com a testimoni privilegiat de la vida de tots, els intenta embolicar.

Al carrusel del mercat s'hi pot comprar de tot com anuncia el Món (Jorge Merino). Entre els venedors, figures com la Supèrbia (Cristina Arias), la Humilitat/Penitència (Elvira Cuadrupani), l'Heretgia (el contratenor Jordi Domènech), la Fe (Ruben de Eguia), la Lascívia (... absolutament fascinats per l'actuació de Roberto G. Alonso), la Gula (magnífic Oriol Genís).

Espectacular l'escenografia de Max Glaenzel que acompanya perfectament l'exquisida coreografia del moviment de Roberto G. Alonso i la música que inclou cançons de revista, Monteverdi o Bach per acabar amb Domenico Modugno i la seva coneguda cançó, “Il mondo”. Val a dir que els números musicals són, per nosaltres, un dels punts forts de la posada en escena.

Sense cap mena de dubte hem gaudit d'un espectacle excel·lent, original i divertit, amb un magnífic treball grupal. Una aposta molt arriscada que ens ha permès si no conèixer en profunditat, si almenys apropar-nos des d'una perspectiva actual, al que representava per aquella època aquest tipus d'espectacle.

Una proposta que de ben segur serà considerat excessiu per alguns, irreverent amb el gènere per altres, però que a nosaltres ens ha convençut plenament, ens ho hem passat molt i molt bé i que per tant recomanem, si o sí.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

17/05/2019
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Talent ben emprat en aquest Gran Mercat

Muntar un Auto Sacramental (obres moralment alliçonadores) del sXVII al sXXI és molt arriscat. Queden molt lluny dels nostres referents i hi hauria la temptació de voler-los contemporitzar tant que acabin perdent la seva essència. He sentit, per exemple, que aquest interessantíssim El Gran mercado del mundo de Calderón de la Barca al TNC és fallit perquè no refuta el discurs religiós del text. Home, se’m fa difícil refutar que és millor que s’imposi el bé al mal, la veritat. Hagués preferit El gran teatro del mundo, la veritat, però se suposa que han volgut evidenciar els mals dels capitalisme que tot ho pot comprar, sembla que oblidant que triar el bé o el mal és voluntat de cadascú.

Dos germans, quasi idèntics per fora però molt diferents per dins van al gran mercat en una prova moral. Amb el talent (moneda) que els ha donat el seu pare, quin talent (supèrbia, fe, heretgia, gula...) compraran? Qui millor ús doni als diners, serà hereu i es casarà amb la Gracia (que no té res a dir, ejem...).
Obra coral -una mica menys que al text original, amb massa pes a la luxúria de l’impecable Roberto G. Alonso (A mí no me escribió Tennessee Williams)- que ens permet retrobar-nos amb Sílvia Marsó (24 hores en la vida d’una dona), una Culpa molt expressiva i amb, en general, delicada dicció.

El menys millor: les parts musicals, que diria que pretenen trencar la serietat i profunditat del text, alleugerint-lo amb tocs de revista que acaben sent ridículs (la cançó de fer dieta, el fallit humor físic del pianista que no pot seure...) en comparació amb el bell text original.
L’escenografia de Max Glaenzel, marca de la casa, ens captiva, un cromàtic carrusel on cada pecat o virtut seu i ensenya la seva mercaderia, en un continu girar i girar.
I sí, hi ha coses que no vaig captar, com perquè és la luxúria qui reconforta la fe, o perquè el “guanyador” sembla absent a la celebració final. Detalls de la dramatúrgia que se’m van escapar però no són rellevants en aquesta adaptació d’un text de fa segles que ens ha permés gaudir i molt d’un auto Sacramental sense que sigui quelcom antiquat o ranci i sense ser adaptació moderníssima, de les que no s’entenen o dilueixen l’original . Enhorabona, el repte era majúscul.

23/06/2019
Aníbal Ledo Faílde

Després de gaudir per igual de la primera i la última representació no puc deixar d’escriure una breu ressenya per aplaudir amb entusiasme (llargues ovacions i bravos al final) aquesta actualització tan inteligent i divertida del clàssic de Calderón, sense perdre un bri de la seva profunditat filosòfica. El repartiment immillorable: diuen el difícil vers barroc calderonià amb un fluïdesa i naturalitat infreqüent, i fins i tot els llargs monòlegs (dos o tres) ens els empassem sense problemes pq han sabut trobar el punt just de teatralitat en la posada en escena. Les músiques de revista i cuplé o un clàssic com ‘Gira il mondo’ donen el contrapunt humorístic, i fins i tot canten a cappella un ‘Agnus dei’ q posa la pell de gallina. Hi han dos pianistes-cantants (tenor i contratenor) amb un punt d’humor marca Carles Santos molt encertat. Anem de sorpresa en sorpresa i de rialla en rialla sense perdre mai de vista la intriga principal de la lluita fraternal per l’amor de Gràcia: no pus deixar sense esmentar els dos germans protagonistes, q han fugit de maniqueismes innecessaris tot i el determinisme moral amb q els va dibuixar Calderón i fins i tot el difícil personatge ressentit de la Sílvia Marsó té un punt de complicitat joganera que justifica les seves infructuoses manipulacions. Un encert absolut. En Xavier Albertí ha tornat a demostrar-nos la seva saviesa teatral amb un espectacle rodó és miri per on es miri!

26/06/2019
Victòria Oliveros Layola

Han sonat amb humor corrosiu els versos de Calderón, no sempre amb naturalitat en la dicció i una adequada projecció vocal, però amb energia en un relat una mica caòtic que mostra la riquesa ideològica d’un acte sacramental que és pur teatre popular, de poderosa transcendència en la seva crítica a l’ordre polític, religiós i moral. Aquest muntatge juga amb el desvergonyiment de les revistes populars del Paral·lel barceloní i el cabaret més canalla: hi ha números musicals, molt de picant i també esperit provocador. De la sarsuela i la revista al cabaret, l’astracanada i les varietés, tot té cabuda en aquest Calderón. Delirant festa de gran teatre espanyol al TNC. Molt recomenable!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/06/21/el-gran-mercado-del-mundo/

22/06/2019
JTS

Una gran adaptación: una obra muy respetuosa que se hace amena, divertida y sorprendente. Musica, color y un gran montaje aseguran pasar una hora y veinte minutos de entretenimiento que uno desea que no termine. La recomiendo totalmente.

09/06/2019
Mireia Campabadal Bertran

Senzillament brillant i captivadora! Aconsegueix mantenir Calderón en tota la seva essència però amb un toc de modernitat també essencial per acostar un auto sacramental al públic del segle XXI. Direcció, escenografia, treball actoral boníssims, especialment una Sílvia Marsó lluïda com ella sola en totes les facetes, sobretot en un monòleg digne de les millors. Només un ventilador molest a la primera escena com a objecció, però res més. Una horeta i mitja de teatre del bo, del molt bo!

22/05/2019
Josep OS

Avui he estat al TNC veient aquesta obra de Calderón de la Barca que ha versionat i dirigeix Xavier Albertí. M’he avorrit, no. M’ha agradat, no. Al primer diré que no m’he avorrit perquè per la seva curta durada de només 80 minuts és difícil que això passi. Al segon no m’ha agradat, perquè aquest muntatge que no sé si qualificar-ho com revista, cabaret o espectacle de fira amb atracció inclosa, eclipsa totalment la profunditat d’aquest auto sacramental de Calderón. Només m’ha semblat interessant els primers 15 m. quan tots els actors estan estàtics. I vull deixar clar, que m’agraden i molt els clàssics portats a l’actualitat sempre que es facin amb rigor i no perdin l’essència. Res a objectar amb el treball dels 14 actors que en general m’ha semblat molt correcte. Però és lícit un muntatge d’aquesta envergadura i cost per a un espectacle de només 80 minuts, crec que és qüestionable.

19/05/2019
LA CRÍTICA - lacritica.xyz

De lo más interesante de esta temporada. Un Calderón muy político (habla de guerra civil, de Lutero y Calvino) y muy blasfemo (el Juicio Final lo hacen los hombres). Y la versión de Albertí es casi una revista, con muchísimo sentido del humor y unos cantantes enormes (sobre todo Antoni Comas y Jordi Domènech).

18/05/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Solo puedo calificar de maravilla esta versión que nos regala Xavier Albertí de El Gran Mercado del Mundo de Calderón de la Barca.
La he disfrutado muchísimo y me ha parecido divertidisima y con un gran nivel actoral. TODOS los actores están de maravilla aunque me hubiera gustado un poco más de protagonismo para algunos personajes que se han quedado sin tanto protagonismo en la historia.
Bienvenidos al Mercado del Mundo!!Donde todos tenemos talento y alma para comprar! Que preferís? Un poco de inocencia? O malicia? O prefieres un poco de fe? O quizás mejor un poco de humildad?
Elige con cabeza para formarte como persona.
Aixxxx es que me ha gustado mucho!
Además, la escenografía del Mercado me ha parecido muy original, el vestuario bastante acertado y una caracterización muy vistosa!
Sílvia Marsó se mueve como pez en el agua en teatro clásico! Estaba deslumbrante!
Y mención especial a las canciones que interpretan, sobretodo ese “Il Mundo” final fantástico.
Que me dejo? Pues que se ha acabado demasiado pronto. No me hubiera importado disfrutar de media horita más… jejejejeje

17/05/2019

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Xavier Albertí modernitza ‘El gran mercado del mundo’ al TNC

El director el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, proposa “redescobrir els actes sacramentals amb una mirada contemporània” a El gran mercado del mundo, obra en la qual Calderón de la Barca […]

12 maig 2019

El Teatre Nacional de Catalunya presenta la nova temporada

El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat la programació de la nova temporada 2018-2019 i la seva voluntat de continuar, segons han informat en roda de premsa, “com a servei […]

21 maig 2018