L’actor Julio Alonso protagonitza el monòleg El Guardián, sobre la vida del cuidador d’un hotel que mai ha arribat a existir.
Sinopsi
El Guardian ens explica la seva vida mentre espera l’arribada de la seva estimada Teresa. L’acompanya el seu fidel gos Sebastià. Un autèntic representant d’una barreja indefinible de races. És igual: de totes maneres no el veiem en escena. Encara que hi és. Porta anys cuidant les instal·lacions d’un hotel que mai ha arribat a funcionar com a tal i que, potser, acabi per ser derruït.
Un llarg litigi entre ecologistes, l’empresa constructora, el poble en el qual està ubicat i l’Administració, fa que l’edifici estigui abandonat abans d’haver estat habitat. El Guardià va ajudar a construir l’edifici, va ser paleta. Després, va ser contractat com a cuidador. Viu allà. Sol. No es casa amb ningú. Ni amb els ecologistes, ni amb l’empresa constructora, ni amb el poble. Tampoc sembla haver perspectives de casar-se amb Teresa.
El Guardià està sol, a la seva cuina, però parla com si es dirigís a un públic que no existeix. Una mena de petita bogeria res important, que el va portar aquesta solitud a la qual ja s’ha habituat. Parlar amb tota aquesta gent que en realitat no hi és, és més un remei que una malaltia. Un engany per suportar la seva vida. Parla de coses que coneix. La solitud, els tripijocs de l’Administració, la manca d’escrúpols de certs empresaris. El fals compromís amb els valors que, alguns, diuen defensar.
