Sinopsi
Aquesta obra, una de les més famoses del repertori tradicional, va tenir la seva estrena al Teatre Bolchoi de Moscou, el 20 de febrer de 1877. Va ser reestrenada en una nova i exitosa escenificació el 27 de gener de 1895, al Teatre Marinski de Sant Petersburg, amb els actes primer i tercer coreografiats per Marius Petipa, i el segon i quart actes per Lev Ivanov.
En la versió creada per Alicia Alonso, la coneguda estructura argumental, coreogràfica i musical Petipa-Ivánov-Txaikovski se sintetitza en tres actes i un epíleg. D’acord amb l’estètica del Romanticisme, el seu argument és una fantàstica història que inclou prodigioses transformacions, encantaments i monstres malignes, però en què apareix l’amor com una força triomfant sobre els més terribles poders. El llac dels cignes és una de les obres mestres de la història de la dansa teatral, que perdura com a exemple excepcional de l’estil, la tècnica i les maneres expressius de la dansa de tota una època.
Sense paraules
Aquesta obra, una de les més famoses del repertori tradicional, va tenir la seva estrena al Teatre Bolchoi de Moscou, el 20 de febrer de 1877. Va ser reestrenada en una nova i exitosa escenificació el 27 de gener de 1895, al Teatre Marinski de Sant Petersburg, amb els actes primer i tercer coreografiats per Marius Petipa, i el segon i quart actes per Lev Ivanov.
En la versió creada per Alicia Alonso, la coneguda estructura argumental, coreogràfica i musical Petipa-Ivánov-Txaikovski se sintetitza en tres actes i un epíleg. D’acord amb l’estètica del Romanticisme, el seu argument és una fantàstica història que inclou prodigioses transformacions, encantaments i monstres malignes, però en què apareix l’amor com una força triomfant sobre els més terribles poders. El llac dels cignes és una de les obres mestres de la història de la dansa teatral, que perdura com a exemple excepcional de l’estil, la tècnica i les maneres expressius de la dansa de tota una època.
- Direcció:
Alicia Alonso - Música:
Piotr Ilitx Txaikovski