El llarg dinar de Nadal

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

El llarg dinar de Nadal és una obra en un acte escrita pel dramaturg nordamericà Thornton Wilder l’any 1931.

Sinopsi

A casa de la família Bayard el gall d’indi és a punt i el vi, a les copes. Un any més es reuneixen al voltant de la taula i mengen, estimen, ploren, neixen, beuen, enyoren, riuen, moren… I repeteixen rituals, ecos i cançons, de generació en generació. I comparteixen la tragèdia quotidiana i eterna del pas del temps.

A través de la seva història, veurem els canvis en els costums i hàbits d’una part de la societat americana en el canvi del segle XIX al XX, en una peça teatral singular, carregada d’humanitat, humor i tendresa. Us convidem a viure 90 anys a través dels seus 90 dinars de Nadal, perquè “només el pas del temps pot curar-les aquestes coses”.

Durada:
60 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 21

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Mariona Rebull
Teatre Barcelona

El aroma de lo exquisito

A los espectadores, últimamente, tanto en la gran pantalla como en los escenarios, se les ha atiborrado –y nunca mejor dicho- de obras sobre comidas familiares convertidas en campo de batalla: el argumento donde en un encuentro casual saltan chispas de rencor y envidia ha proliferado tanto hasta convertirse casi en un género en sí mismo. Por suerte, alejado de tópicos y rifirrafes de manual podemos disfrutar de El llarg dinar de Nadal. ¡Y tan largo! 90 años resumidos en una sola hora. Eso sí, tiempo más que suficiente si como es el caso, se sabe despojar la paja del grano para ir a lo esencial. Y lo esencial, no es más que lo común -y a la vez idiosincrático- en todas las familias: la repetición de las anécdotas de antaño, las costumbres que cambian para quedarse igual y por supuesto, las muertes que nos arrastran al recuerdo y al pasado y los nacimientos que llevan el aroma de la esperanza y del porvenir.

La obra, magistralmente interpretada por actores camaleónicos -¡hasta envejecen sin maquillaje!- guarda el sabor de obras de tanta envergadura como Léxico Familiar de Natalia Ginzburg. Y aunque desgraciadamente, también comparta con la novela italiana el trasfondo del belicismo, El llarg dinar de Nadal nos recuerda que, aunque todo pase, siempre perdura la esencia de lo perenne. Así que, delante de tal obra maestra, uno no puede más que quitarse el sombrero y no escatimar en superlativos más que merecidos: sublime, sensacional, exquisita.

17/01/2019
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Una obra mestra sobre la vida a través del pas del temps

Una joia aquest muntatge de La Ruta 40 amb text de Thornton Wilder i dirigit per Alberto Díaz.

Gairebé un segle de dinars de Nadal de família de casa bona americana, retratada amb tocs d'humor, drama, tristesa i melangia en boi 60 minuts. Amb paraules senzilles, lluny de grans discursos, la vida desfila davant teu, amb episodis que es repeteixen i marquen els marges del full on es va escrivint la vida. Al final és adonar-se que la vida és un cercle pel què transiten totes les famílies, on les alegries i tristors van i venen, es repeteixen i són d’orígens semblants (naixements, matrimonis, morts…).

Aquest llarg dinar és petit però enorme, la vida d’una família però que en el fons és la de gairebé totes, sembla senzilla perquè no vol ser grandiloqüent però conté les complexitats de la vida, curta però hi passa un segle, breu però t’acompanya durant molt de temps, tendra però sense sentimentalismes innecessaris, dramàtica però et fa somriure.

Els actors no només han d’assumir diversos rols sinó que la seva transformació física davant dels nostres ulls, com els afecta el pas del temps sense recórrer a maquillatge o vestuari és impressionant. Al llarg dels anys hem pogut veure diversos repartiments, cadascun amb els seus matisos però sempre amb la delicadesa que el muntatge destil·la fins i tot abans de començar amb el preciós cartell i una posada en escena tan senzilla com elegant.

En resum: Intensa com la vida, delicada com un pètal. Si després de 6 o 7 vegades que veus una obra, amb diferents intèrprets, encara et deixa amb la boca oberta i t'humitegen els ulls, és que és una meravella. I una prova clara que no calen grans recursos econòmics sinó talent per crear obres mestres.

21/12/2018
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Aconseguiu una entrada!

Val la pena perquè és una obra molt recomanable posada en escena magistralment per La Ruta 40 amb la direcció d'Albert Díaz. Entrareu en una mena de túnel del temps que al llarg de noranta anys, i passant del segle XIX al XX, en que una família celebra el (els) sopar de Nadal. que sempre comencen igual: "el sermó del pastor aquest any m'ha emocionat i m'ha fet saltar les llàgrimes" diu la mestressa de la casa. Amb una posada en escena senzilla i molt efectiva, els actors s'han mogut lenta i equilibradament en un món que ja no existeix i potser ja ni aleshores existia.

07/12/2014
Elsa Álvarez Forges
Teatre Barcelona

El teatre meravellós de la vida

No és un drama ni una comèdia, sinó tot el contrari, perquè no té principi ni final: és un cicle que recomença eternament, com la vida. Els personatges neixen, creixen, es fan grans, es casen, tenen fills i es moren. A través del pas dels anys i de les generacions canvien els temes de conversa i les preocupacions, però el centre és sempre la família i la casa pairal. És un retrat en moviment de la família Bayard.

Els set actors que surten fan tan aviat de senyors com de criats, de vells com d’infants. És un treball coral molt remarcable, sense ningú que sobresurti. Escenogràficament, malgrat les limitacions d’un espai tan petit com el Círcol Maldà, l’obra està molt ben resolta. Juga amb les dues portes que hi ha al final de la sala, una de les quals és la mort, amb una llum blanca com a signe distintiu.

El llarg dinar de Nadal em va commoure molt per la senzillesa, la humanitat i la tendresa que traspua, perquè parla de les petites coses de la vida, les alegries, les tristeses, les misèries, sense cap estridència ni cap punt de gir trasbalsador. És clar, no és una obra lineal, sinó cíclica, som davant d’una mateixa escena repetida moltes vegades amb personatges que van canviant. Surts del teatre embolcallat de vida, per uns moments t’has sentit com si fossis un convidat més en aquella taula parada. Només vaig lamentar-ne una cosa: que fos massa curta (dura exactament una hora).

Llegeix la crònica sencera

01/12/2014
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Timelapse d’una família

La companyia La Ruta 40 torna un Nadal més amb aquesta obra de Thornton Wilder per retratar en tan sols 60 minuts la història de tota una saga familiar.

Gràcies a l'ús d'el·lipsis temporals perfectament integrades en els diàlegs, som testimonis del pas (i pes) del temps sobre la família Bayard i la casa en la qual viuen. Les diferents generacions transiten per aquest espai que també funciona com a delimitador temporal de l'obra, començant amb el primer sopar de Nadal que es celebra a la casa i tancant amb l'últim.

Durant aquests 90 anys coneixem a multitud de personatges que vénen i van segons acaba el cicle vital de cadascun, representant el naixement i la mort amb precioses metàfores que marquen l'estil de l'obra. Malgrat els múltiples personatges que aborda cada intèrpret, no arribem a perdre'ns gràcies a un ritme accelerat que no els permet estancar-se en cap d'ells, creant aquesta sensació de timelapse accelerat però delicat al mateix temps.

No hi ha millor context que el Nadal per relatar la història d'una família a través del temps. Argument universal en el qual fàcilment veiem reflectides les nostres històries familiars i vincles afectius. A més, també ens remet a obres com Cien Años de Soledad, recordant-nos que “hi ha coses que només el temps pot curar”.

13/12/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La família i el pas del temps

No resulta fàcil fer un espectacle ambientat al Nadal i pensat per representar-se durant aquestes dates que no sigui obertament anti-nadalenc o que, al contrari, destil·li cursileria o ensucrades bones intencions. Sorprenentment, El llarg dinar de Nadal aconsegueix fugir d'aquests tòpics fent una proposta molt interessant que reflexiona, amb delicadesa i una subtil profunditat, sobre la família, el pas del temps, la pèrdua i, en general, la vida mateixa. L’espectacle representa, amb una especial habilitat per les el·lipsis, 90 dinars de Nadal d’una família al llarg de 90 anys. El treball interpretatiu de tot el repartiment és tan elegant, detallista, específic i coordinat que aconsegueixen transmetre amb agilitat el pes de tot allò que es pateix durant les diferents dècades en aquella casa. La durada del muntatge és breu però l’impacte del seu calat t’acompanya després de sortir del teatre durant una bona estona. I és que la potència emocional d’algunes de les seves metàfores, com la mort o el naixement, per exemple, remou les entranyes de qualsevol espectador que tingui present les seves pròpies absències. Trista però, a la vegada, repleta de bellesa, l’obra aposta per una sola idea però li treu el màxim profit, donant peu a reflexions i sentiments dels quals és difícil escapar.

18/12/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

La vida a través dels dinars de Nadal

El pas del temps en les arts pot despertar-nos nostalgia i evocar sentiments diversos que ens condueixin a la reflexió. Sens dubte, teatralment parlant, es tracta d'un efecte màgic que necessita de professionals talentosos per tal que es produeixi i pugui arribar a l'espectador de forma evocadora. Precisament, això és el que aconsegueix aquest muntatge de la companyia La Ruta 40, el qual aposta per un minimalisme escènic que sap dibuixar en la ment de l'espectador l'atmosfera necessària a través de recursos senzills i efectius. Així, la posada en escena recolza un text que resumeix 90 anys d'una nissaga només a través dels dinars de Nadal, tot incidint en l'evolució dels personatges tant a nivell vital com sentimental. De fet, el muntatge juga amb la fluïdesa per tal de fer-ho més efectiu, tot agilitzant el muntatge i alhora aportant l'efecte especial al que fèiem referència. A més, l'obra compta amb un equip actoral a l'alçada de l'espectacle, el qual sap transmetre el pas del temps dels seus personatges sense caure en la sobreactuació, tot i tenir la difícil tasca dels constants canvis a que aquests es veuen avocats per les característiques del muntatge. Per tant, podem dir que El llarg dinar de Nadal parteix d'una bona idea, la qual es desenvolupa molt bé pel seu autor i que, finalment, s'executa de forma molt satisfactòria per La Ruta 40 al Maldà.

11/12/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La vida entre dues portes

Algú podria dir que en aquest llarg dinar de Nadal passen poques coses o que gairebé passen sempre les mateixes, però algú altre podria assegurar que hi passa la vida. I així és, ja que durant poc més d'una hora assistim als dinars de quatre generacions de la família Bayard, amb les seves petites històries, les seves disputes i els inevitables naixements o defuncions. Una peça curta de Thornton Wilder que va ser escrita quasi com un exercici teatral i que des de fa uns anys s'ha convertit en una peça obligada per a aquestes dates al Maldà, el millor escenari possible. I és que La Ruta 40 ha aconseguit un espectacle subtil i delicat, on s'accentuen les intencions de l'autor i la vida es transforma -quasi de forma imperceptible- davant dels nostres ulls. Sense cap mena de dubte, un exercici que Alberto Díaz dirigeix amb precisió i que emociona per la senzillesa dels seus efectes: una porta pels naixements, una altra per a les morts... No sabem quanta vida li queda encara al muntatge, però tinc clar que si ells volen i les circumstàncies els hi són favorables podríem estar a punt de crear una petita tradició. De moment, aquesta és la cinquena temporada des d'aquella estrena, un ja llunyà 12 de novembre de 2014.

09/12/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Queda’t com estàs ara

Amb tota la parsimònia del món, dues minyones, que seran presències gairebé fantasmals al llarg de tota la representació, paren la taula d'un dinar de Nadal de casa bona. Amb la parsimònia i la desgana de qui les ha parat tota la vida aquestes taules, però a qui no se'ls ha permès ni se'ls permetrà gaudir-ne. Així arrenca "El llarg dinar de Nadal", un muntatge de la companyia Ruta 40 dirigit per Alberto Díaz, a partir de la peça escrita el 1938 per Thornton Wilder (Madison, Wisconsin, 1897 – Hamden, Connecticut, 1975).

Al llarg de quatre generacions i noranta Nadals, acompanyarem la família Bayard, les seves dones i els seus homes, els naixements i les morts, que se succeeixen de manera inexorable i acaben conformant una dimensió temporal particular que comparteixen amb un públic hipnotitzat per la cadència del text, que és la cadència de la vida. Hi ha una porta dels naixements i una porta de les morts, una mena d'itinerari vital que mai no és recte però sí indefugible.

¿Per què els espectadors del Maldà se senten part d'aquell menjador, d'aquelles vides, de la familia Bayard? Per què ens corprèn "El llarg dinar de Nadal" des del minut 1? Les virtuts del text agafen encara més volada gràcies a una posada en escena minuciosa, gairebé d'un orfebre coneixedor que la història demana carregar de significat els gestos i les mirades dels personatges, que exigeix un to i un ritme capaços de farcir d'intensitat i tendresa els silencis. En aquest sentit, el pes recau en la interpretació matisadíssima de tot l'elenc d'actrius i actors, conscients que la subtilesa de la seva feina serà clau a l'hora d'establir el vincle emocional amb el públic.

El gran encert del muntatge és haver entès que la potència del text és en allò que no explica, en tot el què passa entre un dinar i un altre. Alberto Díaz dissenya un joc de mirades profundes, molt fordianes, que construeix vides senceres i atorga versemblança a la historia.

"El llarg dinar de Nadal" és la sublimació d'aquell desig tan humà d'aturar el temps un instant. encara que només sigui per adonar-nos, novament, que no és possible fer-ho. L'àvia i la mare criden a l'uníson al més petit de la familia: "Queda't com estàs ara!", l'expressió d'un desig que se sap infructuós però que ens surt del lloc més recòndit.

Petit gran teatre al Maldà.

15/01/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una petita joia teatral

En poc més d’una hora i tot veient diferents seqüencies d’un dinar de Nadal d’una família, a través del temps, ens explica la història d'aquesta familia, en un llarg període de 90 anys. És angoixant comprovar com és de curta la vida quan es veu des de fora, amb una perspectiva més accelerada, en el que únicament es relacionen els fets més característics de la vida d’un grup de persones, sota el sostre d’una mateixa llar.

Els intèrprets, tots ells molt joves, treballen el seus múltiples papers de manera molt creïble, encara que moltes vegades han de representar edats molt més avançades a la pròpia, sense cap altre maquillatge que la seva interpretació i el mode de com ho retransmeten als espectadors. Interpretació coral molt i molt satisfactòria.

Podeu llegir tota la crónica aqui.

02/12/2014
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

La vida és un llarg dinar de Nadal

La vida és allò que transcorre entre un dinar de Nadal i el següent. Si mirem les fotos dels nostres darrers dinars de Nadal, segurament veurem més o menys les mateixes cares i actituds molt semblants en els protagonistes. El llarg dinar de Nadal ens mostra noranta anys d'una família condensats en aquests dinars que, en el fons, són sempre el mateix. Amb unes interpretacions increïbles i delicades en què veurem els actors envellir davant dels nostres ulls sense l'ajuda de cap mena de maquillatge, La ruta 40 presenta un muntatge commovedor sobre la família i la pèrdua. Una reflexió lúcida, punyent i emocionant sobre el pas de temps i el record. Un muntatge petit però ple d'intenció i matisos.

Només us queda una setmana per gaudir-lo. Correu-hi!

Més informació

30/11/2014
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un magnífic treball interpretatiu

El llarg dinar de Nadal és una obra de teatre escrita per Thomton Wilder l’any 1931 i que la cia. La Ruta 40 ha estrenat al Círcol Maldà. Amb un repartiment de set actors hem reviscut el dinar de Nadal de la família Bayard durant noranta anys. Una obra que ens parla del pas del temps, de la vida, de la mort i de la família. Un dinar de Nadal, on es fan comentaris repetitius i es recorda a aquells que ja no hi son.

L’obra comença amb el primer dinar de Nadal dels Bayard a la casa nova que s’acaben de comprar. Ens trobem en el menjador de la casa, on dues minyones aniran parant la llarga taula ; ho fan d’una manera pausada i delicada, assenyalant-nos-la com a element important de l’obra; és el lloc on transcorrerà tota l'acció . El jove matrimoni Bayard celebren el seu primer dinar de Nadal a la casa nova, l’avia amb cadira de rodes seu al costat de la seva jova. “Quina bona pinta que fa el gall d’indi, hum..., i quina bona olor que fa”, "Aquest matí, fins hi tot la més petita branca està coberta de neu, es increïble ! ", "que maco que ha estat el sermó , m’ha fet plorar hi tot, a la meva mare també li agradava i la feia plorar “ ,aquestes són algunes de les frases que s’aniran repetint any rere any, generació rere generació per part dels personatges d’aquest “Llarg dinar de Nadal”. Al cap d’una estona ens a n’adonem que estem en el següent dinar de Nadal; l’avia ja no hi és, la jova ja és mare, neix una criatura, mora el fill, ... i així any rere any fins al final de l’obra on la casa s’ha fet vella i ja no hi queda ningú; l’últim hereu dels Ballard s’ha casat i ha comprat una nova casa on celebrarà el seu primer dinar de Nadal, acompanyat de la seva mare, ja vella i amb cadira de rodes.

Amb una magnífica direcció d’Alberto Díaz, aquesta posta en escena on els mateixos personatges (quatre generacions de la mateixa família ) envelleixen davant dels nostres ulls, i es van incorporant i desapareixent al dinar durant noranta anys( en tan sols una hora) , és sensacional. Pel que fa a la interpretació, tots els actors han estat increïbles !!!.Unes interpretacions molt ben treballades , on el públic podem apreciar el pas del temps gràcies a les seves expressions de la cara, el to de veu i el moviment. Un treball d’interpretació per treure’s el barret.

Jo de vosaltres no me l’ha perdria !!!

24/11/2014
Mercè Rubià
Teatre Barcelona

Un deliciós joc teatral

La Ruta 40 ens ofereix un dinar de Nadal al llarg de 90 anys. Una cuixa de pollastre? Una mica de vi? Les preguntes es mantenen al llarg dels anys, igual com els sermons de la parròquia. Neguits, somnis i gestos que es repeteixen en les quatre generacions de la família Bayard, propietària de fàbriques i cada cop més adinerada, que ens porta de viatge en el temps, des dels indis de l'època de l'àvia Bayard a la Segona Guerra Mundial... Un viatge que ens fa riure, però que en algun moment també ens deixa glaçats, perquè quan encara tenim el somriure als llavis, ens clava una bona plantofada. I és que al llarg de 90 anys hi ha desgràcies, frustracions, somnis que no es compleixen i una solitud que deixa un regust amarg.

El plat principal, però, és un sucós joc teatral on l'espectador hi entra ràpidament. L'autor, Thornton Wilder, aconsegueix construir un text que ens permet veure, sense cap tall ni canvi d'escena, l'evolució del pas del temps. S'ha de dir, a més, que tant la direcció d'Alberto Díaz com el treball actoral són deliciosos, molt delicats i plens de tendresa. Les filles es converteixen en mares i àvies amb subtilesa i elegància, l'actor que interpreta l'avi esdevé criat a l'escena següent i serveix el vi a la família... El temps els canvia l'actitud, la mirada, el to de veu. Quan un o altre es fan grans s'encongeixen, fins i tot canvien el rostre i pots endevinar-los el cansament, el pes dels anys. Però ja no ens resulta estrany, després de les primeres escenes i salts en el temps, un no només s'hi avesa, sinó que entra de ple en el joc. Un joc que segueix amb les portes: una de naixements i una altra de defuncions, per on s'aniran allunyant els personatges i que ens proporcionarà moments d'incertesa quan algun d'ells s'hi acosti. En resum, un espectacle ple de màgia que troba un aliat fantàstic en una sala plena d'encant i de proximitat com el Maldà. Recomanadíssim!

21/11/2014
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Bienvenidos a la cena de Navidad de la familia Bayard. Los integrantes de la familia se reúnen en la mesa. El pavo está listo, el vino abundante y durante 90 años vamos a ver el paso de la vida, de las generaciones. Año tras año… siempre en Navidad…
Resulta curioso que una obra que nos muestra varias generaciones de una familia dure solamente una hora.
La obra me ha parecido una delicia. Muy familiar, muy cercana, muy normal.
El paso del tiempo de los integrantes de la familia y los pequeños cambios en la sociedad.
Me ha encantado!
Ya era muy fan de Bruna Cusí, Mima Riera y Alberto Díaz pero es que he descubierto a Ania Huguetque me ha maravillado con su interpretación, su sutileza en sus expresiones…
Que me ha encantado vamos!
La obra perfecta para estas Navidades!

22/12/2021
LA CRÍTICA - lacritica.xyz

Una obra interesante, y no tan conocida, sobre las familias que conquistaron el Oeste para tener su “casa en la pradera” (hermosa “Home on the Range”). Lástima que sea la última reposición, porque se había convertido en una bonita tradición navideña (este año era mi segunda vez), y cuenta muy bien la historia no oficial de los EEUU entre la Guerra de Secesión y el crack de 1929. Ojalá que en las próximas temporadas tengamos más Thornton Wilder (“Nuestra ciudad” sería un lujo…).

27/12/2018
Lucia

És un must en majúscules. Bravo!!

16/12/2018
marcel

L’obra dura una hora escassa. Quasi sembla més un esquema d’obra que una obra acabada: els personatges no tenen gruix. Però el tema que toca sí que en té. I els actors, ben dirigits, fan una actuació continguda i subtil.

05/12/2017
Lara Vidal

Preciós muntatge que subratlla el pas del temps de manera exquisita i tranquil·la

21/11/2017
Josep Via Santacana

Una petita obra de art, petita per la durada inmensa en tot lo demés, teatre pur.A lo ja dit amb altres opinions, que coincideixo, si voldria afegir que hem va recordar la petita meravella de pelicula anomenada “Dublineses(Los muertos)” de Jhon Huston segons un relat de James Joyce, en aquesta pelicula un sopar habitual del dia de la Epifania a Dublin, es el pretexte per fer una reflexió al voltant de taula, sobre el pas del temps, la vida i la mort tot a un ritme lent i al mateix temps plé de sensibilitat i bellesa, malgrat les abismals diferencies amb “El llarg dinar de Nadal” m ho va recordar i aon alla nomes eren reflexions aqui ens trobem amb el pas real del temps.Per mi es una meravella i demostraçio de molt talent condensa amb aprox. 1 hora el pas de 90 anys de un dinar de nadal sempre el mateix i sempre diferent i demostracio que la durada de una obra teatral es secundaria, aqui no fa falta mes temps per trasladar sensacions i emocions al espectador, en ocasions tres hores també es fan curtes i 1 h pot arribar a fer-se llarga, res a veure la durada amb el posible interes per
l´espectador.Voldria resaltar la idoneitat del espai Circol Maldà, per aquest espectacle, el menjador aon te lloc el sopar amb aquest escenari i el seu entorn sembla fet a mida.Jo també hi era el dia de les 100 representacions amb la satisfaccio de gaudir amb els 13 interprets de aquesta celebraçio i compartirla.

18/12/2016
Josep OS

Se m’ha fet llarga l’espera, però ha valgut la pena perquè avui al Maldà, La Ruta 40 festejava les 100 representacions d’aquesta obra. I ho han fet de la millor manera que saben, fent teatre. Normalment dels tretze personatges, sis els interpreten sis actors que fan doblet. Doncs bé avui han volgut que els que ho han fet en temporades anteriors, estiguessin presents pel que hem gaudit en escena de 13 actors cada un en el seu paper. Dit això, l’obra tracta del pas del temps d’una família en el dinar de Nadal durant 90 anys i on de generació en generació afloren els records dels que ens han deixat, dels que han nascut, riuen, ploren i també expressen les seves divergències i els somnis que no s’han complert. Tot això tractat amb una delicadesa i tendresa indescriptible que m’ha deixat tocat. Una magífica posada en escena sense cap canvi el poc més d’una hora que dura l’obra. Pel que fa a la interpretació no vull perquè no seria just, destacar a ningú perquè la feina de tots sense excepció és immillorable així com la direcció per part d’Alberto Díaz. Per als que no l’hagueu vist, és un imprescindible i us aconsello que us doneu pressa perquè ja hi ha moltes sessions exhaurides, i no us passi com a mi l’any passat.

17/12/2016
maría j gonzález mondaza

Me encantó y me sedujo la cronología, el espacio que apenas cambia, los personajes que siguen inmóviles. Altamente aconsejable.

08/12/2016