El mar és una delicada peça de teatre d’objectes, de Xavier Bobés i Alberto Conejero, basada en les redaccions d’uns nens que no han vist mai el mar.
Sinopsi
Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar.
Paraules dels autors
L’any 1934 el jove mestre català Antoni Benaiges arriba a l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit poble de Burgos. Pocs mesos després paga de la seva butxaca una empremta i un gramòfon. Des d’aquell mateix any, els nens i les nenes publiquen les seves emocions, somnis i pensaments.
El mes de gener de 1936, els nens i les nenes publiquen El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. El quadern «conté, en format de vers, més que de prosa, les expressions dels escolars de com s’imaginen el mar, les seves pors i els seus somnis». El mestre els promet que aquell mateix estiu els portarà a Catalunya perquè coneguin el mar. El 25 de juliol de 1936 Benaiges és afusellat. La promesa del mestre ja no es podrà complir.
La peça –fruit de la nostra primera trobada com a creadors– proposa un dispositiu en el que els objectes, el poema i el material documental conviuen sense jerarquies.
Xavier Bobés i Alberto Conejero.
