El meu cant et fa bramar és una trobada fortuïta on la música, el somni, la bogeria, la família i la fe, s’entrellacen per explicar nou realitats imperfectes.
A través dels parlaments i els diàlegs dels personatges, veurem com la pròpia història personal no ens allunya tant els uns dels altres. Com ens necessitem per mantenir-nos drets i com, quan ens desviem, som capaços de notar la bellesa de les runes.
L’obra és una suma de fragments, de salts d’una vida a l’altra, amb la clara voluntat d’allunyar-nos del realisme per poder-lo tenir a un pam de distància. I, abans que cap altra cosa, és un cant a la imaginació i a l’amor. A deixar-nos sentir i a assumir que, tard o d’hora, haurem de perdre.
Acollim doncs el risc i l’emoció de saber que, en qualsevol moment, pot passar el que siga.
Sinopsi
Nou personatges que no es coneixen coincideixen en un espai que recorda una sala d’espera. Tots tenen en comú que volen desfer-se d’alguna nosa. Sembla que han vingut a oblidar però passa just el contrari; comencen a recordar.
