El millor per als nostres fills

Arriba la segona producció de La Cítrica; i aquest cop posen el focus en l’educació familiar. I com ho fan? De manera molt senzilla i eficaç: a través del cas real de la secta The family; ens comparen fins a quin punt l’educació dels nostres fills es troba molt distant a les seves pràctiques.

I parlo dels nostres fills però no em refereixo en un present, sinó dels que ja han arribat o estan per arribar. No podem negar que és un tema de conversa les pràctiques que cada un utilitzarà per quan arribi el moment. Una educació plena de tòpics que l’obra crítica de manera contundent, a través d’un ping-pong entre dos actors, que desafia un públic a dues bandes.

Però comencem pel principi, una història explicada en tres temps, i a la vegada amb un “déu omnipotent”, la tia Anne jefa de la secta, adorada com la reencarnació femenina de Jesucrist. El joc de la narració busca la descontextualització de l’espectador que a poc a poc va lligant tots els fronts oberts. Records, quin és el poder de les nostres vivències?

Elisenda Coll, no només posa un tema molt important sobre la taula, sinó que ens porta per on ella vol. Un d’aquells textos que desafia a la directora, i que en fa gaudir de la seva feina. Simona Quartucci ens presenta una jove (Montse Folgado), que anys després de sortir de la secta i reconstruir la seva vida intenta tenir fills, però es troba que té les trompes lligades...

Tot gira al voltant de les seqüeles d’una nena que en fer-se gran no vol que es repeteixi la seva infantesa, la tia Anne, un personatge dolç i seductor per fora, però amb un interior brut i malèvol. Un personatge molt difícil d’interpretar, però que Viviana Zappa aconsegueix dominar-lo.

Són cinc actors que donen vida a l’obra, explicant presents i passats d’una secta, i sobretot de les persones. La diversitat dels temps implica als actors treballar en diferents registres, alguns com a persones diferents, en altres casos influenciats pel pas dels anys. Unes transicions molt treballades, on enmig d’una conversa floreix la infantesa dels personatges retrocedint “10” anys enrere.

No podem oblidar l'escenografia, un personatge molt important, tots els germans, tots els nens reclutats per la secta. Unes perruques que donen èmfasis a l’estranyesa d’aquell color de cabell dels nens, a l’estranyesa d’aquella família.

El mot família porta el concepte amor lligat, però són molts els casos els que no compleixen aquesta norma escrita. La societat té un poder molt gran en la nostra educació, té la capacitat de crear-nos d’una forma o una altra, i és molt difícil com a pare o mare no caure en aquestes dinàmiques. Els fills són el futur, i el present sempre té por d’ells, por a que no sàpiguen portar el món a bon port.