Potser els videoclips que ens mirem amb avidesa no són tan innocents com semblen. I si fossin missioners del nostre temps encarregats de sembrar en les nostres ments el masclisme, el culte a la riquesa i la desigualtat?
El missioner de La Virgueria és un text carregat d’humor negre, una música que és protagonista de l’espectacle i que inclou tant una banda sonora original com cançons especialment conegudes, el llenguatge corporal i un seguit de videoprojeccions que marquen l’estètica del muntatge. Tots aquests llenguatges, fets servir de manera conjunta, construeixen en escena una realitat paral·lela que ens mostrarà, amb ironia, quina relació tenen els videoclips i la resta de productes audiovisuals que consumim amb la manera en què ens mirem el món.
Sinopsi
Nous llenguatges cinematogràfics, estètiques alternatives, formes d’explicar el món mitjançant visions artístiques… Efectivament, un videoclip pot ser totes aquestes coses, però, especialment quan són videoclips adreçats al consum del públic en general, com més ampli millor, cal mirar-se’ls amb atenció i visió crítica, perquè sovint són mitjans ràpids i massius per exportar a tot el planeta uns valors determinats que van des de la manera de relacionar-nos entre nosaltres fins al dret a la possessió, passant per la manera en què hem de viure la sexualitat i les estructures familiars que són, o no, acceptables. Que potser els videoclips no són, com els antics missioners cristians, colonitzadors culturals disposats a generar estereotips de gènere, de classe i de raça? Penseu-hi la pròxima vegada que veieu el videoclip d’un artista desconegut d’un país llunyà que ha acabat convertit en tota una celebritat mundial coronada per YouTube o alguna altra plataforma similar.
