També en el marc de Dansa: Quinzena Metropolitana, us oferim la presència singular de la ballarina i coreògrafa Elena Córdoba, membre de la generació que als anys 90 ja investigava nous llenguatges escènics. La peça que us presentem, estrenada el 2018 als Teatros del Canal, és la primera part d’un projecte d’investigació i creació sobre l’envelliment del cos anomenat La edad de la carne.
Sinopsi
La figura de la ballarina ha estat el paradigma de tot allò que pot fer el cos en ple ús de les seves facultats, fins i tot d’allò que imaginem que el cos no podria fer mai. Pensem per un moment quin seria el model que podria oferir el cos d’una ballarina vella. Seria paradigmàtic un cos vulnerable, estèril i gens sexi? Seria exemplar un cos amb una capacitat de domini cada vegada més limitada? Per acostar-nos a aquestes preguntes decidim imaginar una criatura fictícia i paradoxal: La bailarina vieja.
El cos de la ballarina vella s’entrena per a prodigis que mai podrà portar a terme. Però, malgrat totes aquestes contradiccions, la ballarina vella té un avantatge sobre les altres criatures: ella balla amb els límits del seu cos com a part de la seva pròpia essència.
