Sinopsi
“Algú apareix en escena. Jugant amb les seves mans i els elements d’una canastra de costura crea un nou ésser. Aquest nou ser comença a fer les seves primeres passes, aprenent de les seves ensopegades va creixent com a ésser viu i comença a prendre les seves pròpies decisions…”
Les coses fetes a mà tenen el seu propi caràcter, les mans com a part d’un ésser, com a protagonistes, com a iguals, com a éssers especials que creen moviment, emoció i vida.
No obstant això, sense vida no hi hauria ser i sense ser no hi hauria mans. Què va ser abans la vida o l’ésser? L’ou o la gallina? La llum o la foscor?
Encara que les pautes que regeixen l’univers de les titelles són diferents a les nostres i ells són capaces de fer coses que nosaltres no podem ni somiar, El pelo de Clarín és una història d’amor.
Ens parla de l’amor i de la creació de vida en el seu mes estricte significat: néixer, créixer, reproduir-se i morir.
Ens convida a reflexionar sobre quines són les coses realment importants de la vida i com els nostres actes poden modificar l’avenir.
