El Percebeiro y otros relatos de la filosofía del no me voy a caer és un dels projectes més personals de David Menéndez. Un monòleg sobre aquest curiosa filosofia, un moviment filosòfic-espiritual que estudia la capacitat de l’ésser humà de resistir a la seva caiguda.
Es tracta d’un pensament contracultural que s’oposa a la de la llei de la gravetat. És una decisió vital, un acte polític que determina que la no caiguda és possible.
Tenint en compte que la possibilitat de la caiguda és imminent, sempre, en qualsevol situació, aquells que creuen en aquesta filosofia busquen totes les maneres possibles per no acabar cedint a l’inevitable, per aconseguir mantenir-se en peu. Aquell que no cau és aquell que mai contempla la possibilitat de caure.
Sinopsi
No m’interessen una merda els superherois. L’únic super heroi que m’interessa és aquell que té algun símptoma de “tullit”. Perquè l’humà en tant que ésser humà és un esguerrat.
I dins de les espècies animals l’homo sapiens és l’espècie dels tolits. I per tant la història de la humanitat és la història de la gran “tullida”. Flaqueamos per tot arreu des del principi dels temps. I allà vaig, això és el que m’interessa: el que no és perfecte, el que coixeja, el que es cau.
L’humà com el “tullit”. L’humà com el caigut. La caiguda com el lloc comú de tots els humans. La caiguda com símptoma d’humanitat. I d’això us vull parlar en realitat. Per això he vingut aquí. La filosofia del no em vaig a a caure és la millor excusa per parlar-vos de la caiguda.
David Menéndez
