El preu - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

El Preu és una història sobre l’enfrontament entre dos germans que parla de les conseqüències de les nostres decisions. Dirigida per Sílvia Munt i protagonitzada per Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom. El preu és el darrer èxit d’un dels grans dramaturgs del segle XX, Arthur Miller.

Sinopsi

Dos germans es retroben a les golfes de la casa familiar després de 16 anys sense parlar-se. En breu, la casa ha de ser enderrocada i, en Víctor, un humil policia a punt de retirar-se, i la seva dona Esther convoquen el germà gran, en Walter, un cirurgià d’èxit, a una trobada amb el tassador per decidir el preu dels vells mobles familiars.

Són a les golfes, examinant els objectes dipositats sota una capa de pols, però aquestes velles andròmines no són l’única cosa que hi ha a la casa: també hi ha una pila de records, fantasmes que faran pensar als protagonistes en com podrien haver estat les coses si, en cert moment, haguessin pres unes altres decisions.

Durada:
105 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 12

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Quin és el preu de les nostres eleccions?

Què us puc dir que no s’hagi dit...

Un altre imprescindible que no us podeu perdre !!!

És tracta d’un text intel.ligent, molt ben dirigit per Sílvia Munt i unes interpretacions, sense excepció, magnífiques de Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom.

La taxació del preu d’uns mobles vells tan sols és el punt de partida de l’obra; al seu darrera s’amaga el veritable tema : el preu que hem de pagar cadascun de nosaltres davant els nostres actes i decisions.

El Preu ens parla de responsabilitat, de les il·lusions perdudes, de les conseqüències de les nostres decisions, d’autoconeixement, de incomunicació, de rancúnies i retrets, de desesperació i por, de realització personal i de vulnerabilitat, i dels falsos valors imposats per la societat.

Les males persones existeixen, moltes vegades les tenim prop nostre, però només nosaltres som en realitat els veritables responsables de les nostres decisions.

Encara hi sou a temps d’anar-hi.

25/06/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Miller extraordinari

Ahir per fi vàrem poder veure aquesta producció que potser és la revelació d'aquest Grec2016. Aquesta vegada les nostres expectatives, molt altes, s'han acomplert amb escreix. Asseguts a primera fila esperàvem l'aparició dels personatges observant les cadires, que en equilibri ocupaven una part de les golfes.

Sílvia Munt porta magistralment a escena una de les obres més rodones d'Arthur Miller, que amb només quatre personatges ens parla de tots els temes que són habituals en els seus textos: la complexitat de les relacions humanes i l'encotillament que ens imposen les normes socials i morals de la societat.

Dos germans que s'han enfrontat a la vida de forma diferent i han hagut de pagar un preu per fer-ho.

Unes molt bones interpretacions dels quatre actors que ens transmeten de forma convincent totes les inquietuds vitals dels seus personatges.

Mitjançant els records reviuen moments compartits i qüestionen el perquè de determinades decisions i de quin preu estem disposats a pagar per aconseguir allò que volem. Miller ens presenta uns personatges que no són ni bons ni dolents, que tan sols han pres les decisions que han considerat en cada moment i que únicament el pas del temps mesura els resultats.

Valoració sencera clicant AQUÍ

20/07/2016
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Bravo, Sílvia Munt.

Per aquest Miller imprescindible, perfecte, ajustat, amb un càsting insuperable en que els actors han interpretat a la perfecció el que has dirigit. Jo, que sóc un incondicional de Miller, t'ho agraeixo i la resta de públic que hem omplert el Goya també ho han fet a jutjar per la tanda d'aplaudiments. Arquillué, Madaula, Marco i Renom han estat perfectes. El text, situat després del crack del 29, sembla que ens parli d'avui perquè les situacions no canvien tant. És el que tenen els grans autors: sempre són actuals.

Crítica completa » http://bit.ly/29w9EFx

10/07/2016
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Tot té un preu

La vida és un conjunt de decisions que s'exclouen entre sí. Si fas A, no podràs experimentar B. I si A no és tan bonic com t'esperaves, probablement t'oblidaràs dels inconvenients de B i et turmentaràs amb el temut "i si hagués ...". En definitiva, triïs el que triïs, hauràs de pagar un preu que pot compensar-te... O no. És aquesta disjuntiva tan humana la que planteja Arthur Miller a El preu.

El que es presenta com un clàssic conflicte d'interessos entre dos germans, un dels quals tria cuidar el seu pare i l'altre centrar-se en la seva carrera professional, ens absorbeix per la proximitat i actualitat de la situació. No importa que l’obra estigui ubicada a Estats Units o la importància que té en ella el crack del 29. Els anhels i la insatisfacció vital de tots els personatges són absolutament aplicables a l’actualitat, i les seves veritats – perquè no n’hi ha només una- ens mantenen en constant trànsit d’opinió.

Tot i trobar-se en un registre completament diferent, Pere Arquillué recupera el perfil de vençut amb el que ja ens va impressionar a Art. Aquí el veiem amb una naturalitat hipnòtica. Cada gest, cada reacció i cada paraula serveixen per retratar un home fràgil i decebut amb la vida i amb sí mateix. L’acompanya a l’altra banda un Ramon Madaula que es mostra altiu i profund a la vegada. Al mig queda el tassador, un personatge estrafolari però immensament ric en matisos encarnat per un brillant Lluís Marco. La quarta pota actoral, la femenina, és la que veiem més desentonada, amb una Rosa Renom que gesticula excessivament i trenca l’harmonia de la peça.

Amb una posada en escena molt nua, Sílvia Munt deixa amb encert que els personatges siguin els que ens facin empatitzar amb les seves històries. L’escenografia és sòlida i immòbil, amb tan sols una elegant pila de cadires que acompanya alguns mobles al lateral esquerra. Atents però a la llum i al color, que evoluciona amb l’obra. L’audiovisual, a l’inici i al final, acompanyat d’una música al més pur estil Woody Allen, ens trasllada l’ambient clàssic i melancòlic de la peça.

Aparentment, en tota l’obra no hi passa gairebé res. Però en el fons es remouen moltes coses. En els personatges i en els espectadors, que ens mirem al mirall de l’escenari per entendre una mica més les nostres misèries. Sigui beneït -i ben pagat- el miracle del teatre!

29/06/2017
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

El talent també pot anar acompanyat de lentitud!

És el cas de “El preu”. Una magnífica actuació dels 4 protagonistes, carismàtics a més no poder, que encarnen uns personatges d’un text que li manca rapidesa. En la meva opinió, el que succeeix durant una hora i tres quarts (sense entreacte) podria representar-se en 20 minuts. L’obra d’Arthur Miller fa pensar a l’espectador sobre què té més importància: si el poder econòmic o l’honor personal. Tot això maquillat amb l’excusa d’una taxació d’uns mobles vells que faran de dinamita per descobrir la vida real dels dos germans. Destacar, també, el sublim i subtil joc de llums que acompanya l’escena. Les propostes acceptables, però no excel·lents, dels teatres comercials obren debat sobre el valor que li donem al teatre. Tot i així sempre serà una proposta segura per aquells que no acostumen a anar-hi sovint.

21/06/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Difícil diàleg entre germans

Tot i que data de 1968, El preu va ser una de les darreres obres d'Arthur Miller en obtenir èxit de crítica i públic. Sempre va ser un autor respectat i de prestigi fins a la seva mort, però a partir dels setanta se'l va començar a titllar d'antiquat i una mica moralitzador. És per tot això que l'obra que avui ens ocupa suposa un punt i a part dins de la seva producció teatral. En realitat, és una peça amb elements clàssics de l'autor, però també amb diferències substancials: aquí ja no ens trobem amb una obra seqüenciada i amb un argument intrincat, sinó que pel contrari tenim una trama que succeeix en temps real i que, durant els primers minuts, sembla que no tingui quasi acció dramàtica. No serà fins l'aparició del germà quan començarem a entrar en terrenys coneguts, i en situacions psicològiques complexes. De fet, el plat fort de la funció és el diàleg fraternal, un autèntic tour de force que posa sobre la taula dues maneres d'entendre la vida i d'enfrontar-se a ella.

Sílvia Munt sembla haver entès molt bé el tipus de teatre que Miller representa. I també ha entès que per portar-lo a bon port es requereixen els millors actors possibles. I en això tampoc s'ha equivocat, perquè tant Pere Aquillué com Ramon Madaula, Lluís Marco o Rosa Renom donen tots els matisos possibles en una obra més difícil d'interpretar del que pot semblar a priori. Tampoc s'ha d'oblidar l'espai escènic o la il·luminació, dos aspectes que acaben de posar la cirereta a un muntatge fet amb el millor gust possible. Potser sí que en algun moment es torna un pèl dens i sembla donar voltes sobre si mateix durant massa estona, però res pot tapar l'evidència que estem davant d'una de les grans estrenes del 2016... ara feliçment recuperada.

17/06/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

El preu a pagar pel nostre comportament

Després d'obrir el Festival Grec d'enguany amb Les bruixes de Salem, Arthur Miller torna a estar present amb una de les seves obres més rodones. En aquesta, l'autor dissecciona amb gran precisió tot allò que envolta el comportament humà, ja sigui aquell que ens mou a l'interactuar amb els altres persones, com aquells trets de la nostra personalitat que han estat adquirits en contacte amb els altres i que ens empenyen a comportar-nos sempre d'una manera determinada. Per plasmar-ho, l'autor va idear una història aparentment senzilla, que amaga un rerafons complexe en el que tenen cabuda totes aquestes reflexions. Així, l'entramat resulta fàcil de seguir, gràcies a una història propera que atrapa, permetent també a qui ho vulgui anar més enllà del que simplement es veu. De fet, la fantàstica direcció de Sílvia Munt segueix la línea encetada per l'autor i, a més d'oferir-nos una gran direcció d'actors, utilitza també simbolismes i metàfores en la seva cuidada posada en escena, com fa Miller en el text.

Els quatre actors ens brinden unes molt bones interpretacions, transmetent no només la força del text, sinó atorgant solidesa a la proposta. De fet, tot el muntatge té unes bases fortes que permeten exhibir una elegància escènica i una proposta molt ben treballada. En aquest sentit, considero que la proposta mereix una llarga vida molt més enllà del Grec, ja que conté tots els elements d'una de les grans.

15/07/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Eficàcia clàssica

Darrerament molt present a la nostra cartellera (Les bruixes de Salem, Panorama des del pont), el teatre d’Arthur Miller sempre resulta d’interès encara que sigui per retrobar-se o descobrir l’enorme profunditat dels seus textos. Tot i no ser dels més coneguts, El preu conté algunes de les constants en l’obra del dramaturg nord-americà: la incomoditat de les normes socials, la complexitat de les relacions humanes o la mirada crítica a l’American way of life. El protagonista de l’obra, interpretat per un esplèndid Pere Arquillué, presenta molts trets de l’antiheroi millerià, amb unes fortes conviccions morals i una aura de fracàs que l’omple d’una ràbia i frustració que no sap com canalitzar. Amb la taxació d’uns mobles vells com a punt de partida, l’autor utilitza l’avinentesa per mostrar la part menys amable del lligam fraternal en el nucli de les famílies. L’actriu Sílvia Munt, la qual ja havia demostrat certa solvència com a directora amb l’adaptació de Dubte amb Rosa Maria Sardà (entre altres muntatges), aprofita molt bé el talent del seu repartiment estel·lar mantenint-los en el registre subtil que l’espectacle requereix. L’atmosfera inquietant pròpia d’aquest tipus de drama, subratllada amb una música i escenografia molt suggerents, completa l’eficàcia d’aquesta proposta feta amb molt bon gust. L’única cosa que se li pot retreure, de fet, és l’excés de conservadorisme i la seva concepció clàssica. Cal reconèixer-ho: no arrisca. Però també cal reconèixer que l’encerta.

10/07/2016
Hebert Parodi

Teatre d’abans en el millor sentit. Posada en escena, direcció, interpretacions i escenografia tan clàssica com efectiva.
El preu a pagar per les decisions que prenem. Amb l’excusa de la taxació dels mobles de la família, dos germans separats des de fa anys, es retroben. Entre ells hi ha un abisme, fruit de personalitats tan diferents com la vida que duen. Un, aparentment triomfador, tan pobre que només té diners, l’altre, amargat per un treball que odia, aspiracions que va deixar de banda per cuidar, ell sí, el pare quan més ho necessitava. Però tot té dues versions. O més ben dit, mai sabem del cert tota la història… I aquest desconeixement encareix el preu per exemple, de decidir sacrificar-se perquè toca… però al mateix temps, convertir aquest sacrifici en arma contra qui va triar, amb altra informació, mirar només per ell.
Més que interessant duel entre Arquillué i Madaula (un pèl sobreactuat per moments, però res de l’altre món). De fet, ells dos són la funció. La Rosa Renom, dubitativa, té un personatge que aporta poc i el taxador, Lluís Marco, es fa pesat aportant humor? sobrer i una trama llarga i insubstancial.
Teatre ple, una vetllada millor del que esperava i què carai, és Miller!

26/06/2017
ignasi tomás lopez-doriga

Gran clàssic de Miller al Goya
La nostra ressenya
https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/07/28/el-preu-recuerdos-de-familia/

28/07/2016
Josep Via Santacana

De nou un text de Athur Miller, i de nou una disecció en profunditat del ser huma. Aquesta vegada es Sivia Munt, per mi una de les directores mes valides i poc valorades ja sigui al teatre o cinema apart la seva reconeguda valua com actriu. Una obra tan actual com universal ambientada al crack del 29 aon les relacions personals suposan una radiografia de la complexitat de les maneras de ser i de actuar i sobretot la dificultat de jutjar alló que esta millor o pitjor.La presa de decisions i les seves consequencies, la forma de afrontar situacions precaries dintre de una familia i la repercusió del pas del temps en les nostres relacions i en nosaltres mateixos. Si afegim que es una representaçio teatral aon es dona unitat de accio, el mateix espai i tambe de temps real, els 105m de la obra ho son també del trancurs de la acció, amb un treball magnific dels interprets pro destacaria el treball de Lluis Marco per la dificultat afegida de interpreta un personatge de molta edat i li dona una credibilitat plena de matiços i naturalitat, gens facil de fer-ho. Per lo demes tots encaixan amb els respectius papers, Arquillué, el policia donant la imatge adequada en tot moment, Rosa Renom la seva muller amb un paper no facil i potser encara poc rodat,vaig asistir crec al primer dia i Ramon Madaula, el germá triunfador, un paper a mida i ben resolt. La direççio Silvia Munt perfecta capaç de transmetre la complexitat del text de la mes propera al espectador, que surts del espectacle en preguntes obertes i no facils de respondre. L´espai escenic d acord en la idea del text, com el video un complement sencill i adequat a situarte amb el moment historic de la representaçio, una trobada familiar amb un conflicte que es pot donar en qualsevol moment i qualsevol lloc, sobretot en moments de crisis economiques aon sels esquemes de pretesa normalitat es poden desfer.

01/07/2016
Josep OS

Ahir vaig fer l’estrena del Grec d’aquest any amb aquesta obra d’Arthur Miller i magníficament dirigida per Sílvia Munt. Ens parla de dos germans que porten molts anys sense veure ni parlar-se i es troben a la casa on van viure de nens esperant a un taxador per valorar els mobles que pertanyen a la família. En aquest retrobament afloren tota mena de sentiments, records, enveges, recels però bàsicament et deixa una reflexió, com ni un és el bo ni l’altre el dolent, que hauria passat i com estarien ara les seves relacions si en el seu moment haguessin dialogat i pres altres decisions. Una escenografia austera molt d’acord amb l’obra. Pel que fa a la interpretació, m’ha agradat molt Lluís Marco en el personatge de taxador amb uns tocs còmics molt encertats així com R. Madaula que un cop més està magnífic. I P. Arquillué i R. Renom tot i que m’han agradat, en algunes escenes els he trobat sobreactuats, encara que era la primera funció i tinc per segur que ho milloraran. Crec que és una de les propostes del Grec que cal veure.

29/06/2016

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

Ja hi tornem a ser… Publiquem la segona revista en paper de TeatreBarcelona! Enguany el Festival Grec es renova, començant per un relleu a la direcció. Francesc Casadesús pren les […]

21 juny 2017

Sílvia Munt defensa la vigència i rotunditat d’Arthur Miller a ‘El Preu’

Sílvia Munt dirigeix un text d’Arthur Miller sobre el preu que paguem per les nostres eleccions al Teatre Goya amb, en paraules de la mateixa directora, “quatre bèsties” escèniques com […]

1 juliol 2016