El príncep, de Maquiavel, és la nostra manera particular d’entendre el teatre més enllà del pur entreteniment i buscant el debat amb la finalitat de situar l’espectador en un terreny en el qual contínuament s’hagi de fer preguntes, i les respostes –si les troba– puguin ser molt diverses i sovint contradictòries.
Sinopsi
El nostre “príncep” descriu un món real, el nostre, que fa molt de soroll –de vegades per no dir res–. Retrata una bona part de l’absurditat de l’ésser humà, i és especialment crític amb el poder ideològic, social, emocional i sexual. Gràcies a una de les grans dames del teatre a escala nacional, l’aclamada Màrcia Cisteró, es presentarà d’una manera molt breu però incisiva un dels primers tractats de filosofia política moderna que actua com a instrucció immoral per a les persones que ambicionen administrar, manipular i conservar el poder. Màrcia Cisteró posarà la veu i l’ànima a un irreverent, mordaç i sarcàstic Nicolau de Maquiavel, que trobarà en el cos i el moviment del reconegut ballarí i coreògraf Marc Jubete el complement necessari per entendre les emocions associades al poder (abús, impunitat, corrupció i engany, entre d’altres). Una reflexió oberta, fugaç en extensió, però intensa en intenció.
