La directora gallega Marta Pazos presenta amb la Comedia Nacional de Montevideo una de les tres peces de ‘teatre impossible’ de Federico García Lorca: El público. Una experiència poètica i vivencial avant la lettre.
Sinopsi
El público és com tirar-se per un tobogan i, en lloc d’acabar posant els peus a la sorra, fer-ho en tots aquells mons que hi ha per sota. T’hi pots trobar una ruïna romana, un mur d’arena, una universitat o el sepulcre de Julieta. És un viatge d’anada. Una abraçada al misteri. Un perdre’s per retrobar-se.
No integra en va la ‘trilogia impossible’ de García Lorca. És potent, onírica, inclassificable. De les més avantguardistes, personals i confessionals de García Lorca, segurament de les obres que plantegen un repte més gran tant als artistes com als espectadors.
Aquesta obra és una road trip a l’interior del cap de l’autor, que ens convida a submergir-nos en un mar de sensacions.
Escrita en una època que l’autor mateix es debatia entre el teatre més popular que l’havia portat a l’èxit i un teatre nou més compromès, profund, valent i veritable, El público el va portar a posicionar-se com a artista i com a persona. Mentre treballo en el muntatge, tota l’estona em ronda una pregunta: qui àmbit va obrir García Lorca amb El público?
El público no és una dramatúrgia d’allò que és cognitiu. És com llegir un text esotèric antic. García Lorca parla a l’inconscient. Crec que no està escrita perquè s’entengui, sinó perquè travessi el seu públic i parli a parts seves que ni tan sols coneix. Si travesses aquesta obra amb el cos, la claredat és meridiana.
Garcia Lorca era un mag. Ara farem màgia.
Funcions amb servei de cangur els dissabtes i els diumenges. Reserva’l aquí.
