El pueblo contra Antonio Arias & Fernando Alfaro

Dos tòtems de la música espanyola, Antonio Arias i Fernando Alfaro, acompanyats de la direcció escènica de Miguel Angel Blanca. Un luxe!

Arias i Alfaro estaven destinats a trobar-se. De la mateixa generació —Fernandoés un any més gran, però Antonio va començar abans, en l’adolescència, com a baixista fundacional de 091—, els dos s’han mostrat proclius en els últims temps a repassar els seus trenta anys de carrera. Tres dècades. Parlem de dues personalitats sòlides, cada un amb la seva particular i irresistible aurèola creativa. Fernando Alfaro, el lletrista bíblic, va firmar el Nou Testament del rock alternatiu. Per la seva part, Fernando Alfaro va introduir els flaixos visionaris i el collage distòpic que la postmodernitat no proporcionava. Alhora, tots dos han serpentejat per la indústria musical en tots els seus angles, des de les multinacionals fins a la més pura autogestió.

Per tant, aquest particular acostament damunt d’un escenari servirà per fer un exercici de catarsi conjunta. Dues biografies apassionants, cara a cara. Els seus encerts, els seus suïcidis, les seves caigudes i aixecaments.