Marilia Samper explora a El que no es diu, mitjançant la conversa d’una parella, la realitat silenciada del que es coneix com a “cultura de la violació”, aquella dinàmica tan arrelada en la nostra construcció social i sentimental que fa que permetem conductes, que encobertes per l’amor, el desig i la necessitat de respondre a les expectatives d’un imaginari adquirit, perpetuen la pràctica de la violació. Es tracta d’una cosa tan comuna i silenciada que ens pensem que no existeix. Però alhora és tan comuna i tan propera que, si cadascú de nosaltres reviséssim la nostra biografia sencera, tots acabaríem trobant-la. A tots i totes, de manera clara i inequívoca, se’ns faria present a la memòria la violació, ja sigui en forma de cas aïllat o d’abús repetit. Tots i totes, sense excepció, descobriríem que algun cop vam ser víctimes i algun cop vam ser agressors. Una altra cosa és que mai no vulguem o no sapiguem dir-ho.
Sinopsi
Una parella que trenca i una veritat de la qual no n’han volgut parlar. Ara tots dos s’enfronten a una revelació que els marcarà un camí diferent per a cadascú. Un camí que és tant just com necessari: un final que també és un principi. Tancar ferides, prendre consciència, acceptar la responsabilitat, perdonar-se, trobar respostes, fer-se preguntes.
