El regne de les anguiles

Antonio Vallejo-Nájera va  ser un destacat psiquiatra del règim franquista. Format a l’Alemanya nazi, va inventar la descabellada teoria del “gen rojo marxista”, un gen que transmetien els opositors al règim a la seva descendència. Aquest gen desapareixia si es separaven els nens del seus pares i es recol·locaven en famílies lleials al règim. Aquesta bogeria va ser el principi dels “nens robats”, uns fets que  encara avui ningú ha reconegut ni jutjat. Els primers van ser nens orfes dels afusellats o els nens nascuts de mares empresonades com a preses polítiques. Recordem l’obra d’Alejandra Jiménez-Cascón “Blanca desvelada”.

“El regne de les anguiles” presenta aquests fets en una situació fictícia dels anys 70. Aquesta obra ens ajuda a recordar (o a descobrir) que fins ben entrada la democràcia aquests fets es van permetre i acceptar. Els periodistes Jesús Duva i Natalia Junquera al 2011 van publicar un llibre sobre els segrestos a “Vidas robadas”.  Es van crear grups per investigar i buscar famílies biològiques com la “Asociación Nacional de Afectados por Adopciones Irregulares” o “SOS Bebés Robados” però fins ara no hi hagut cap investigació oficial.

LAminimAL Teatre, en el seu desè aniversari de la seva fundació, ens presenta "El Regne de les Anguiles" amb text d'Albert Pijuan i direcció de Daniela De Vecchi i Toni Figuera. L’obra explica la història del robatori d’un bebé en un moment en què les adopcions ja havien de ser formalitzades. És un robatori barroer en clau d’humor perpetrat per dos lladres de baixa estofa, un dels quals s’hi deixa arrossegar temptat pels diners. Vull destacar la interpretació de Carles Cruces com a Ramonet, en el difícil paper d’home insegur, dòcil, perdedor, però que encara conserva els valors de l’honradesa i el respecte. Joan Martínez Vidal és el lladre que busca un còmplice per als seus plans. Neus Soler és la cupletista i està a càrrec també de la direcció musical. Amb els seus cuplets i cançons populars conegudes i la provocació típica de les sales del Paral·lel, representa les dones “descarriades” a qui el règim repudiava. Tots tres intèrprets treballen amb la dificultat d’anar del passat al present i anar desgranant així una història complexa, de vegades difícil de seguir, i ho fan amb l’ajuda de la il·luminació de Daniel Gener en un escenari molt senzill però que dona molt de joc als personatges.

Tan sigui de manera seriosa o en clau d’humor, no podem oblidar uns fets tan tràgics de la nostra història.