El rey

El rey és la cinquena producció de Teatro del Barrio, una cooperativa de teatre nascuda, com proclamen a la seva pàgina web, per una necessitat política de participar en el moviment ciutadà que està construint una altra forma de conviure.

Alberto San Juan va decidir investigar sobre la figura del rei i ha llegit tot tipus de llibres a favor i en contra. Està convençut que en aquesta obra s’ha tractat la figura del rei amb més respecte del que ho fa el mateix sistema que l’ha fet servir quan li ha calgut, que el va utilitzar per enfortir el règim franquista i li han donat la puntada de peu quan ha convingut, fent que abdiqués a favor del seu fill. El que queda clar és que aquesta proposta obre molts interrogants sobre la figura del rei i el seu veritable paper en la nostra història recent. Que ens poden dir d’una persona que va passar per sobre, fins i tot, del seu pare??

Una obra valenta que ens demostra que els que ostenten el poder, siguin del color polític que sigui, o fins i tot els que no tenen color, miren únicament pels seus interessos i que el “poble” som, per ells, una massa amorfa a la qual cal tenir controlada i a la qual s’ha de treure el màxim profit possible. Serveix també de denúncia a l'opacitat de les nostres institucions que no ens permet conèixer a fons la realitat d’alguns fets de la història com el 23-F o l’entramat dels GAL.

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera:  http://wp.me/p19AHZ-gJQ

Que ens han obsequiat amb aquest El Rey parlant d'un no ningú, un inútil, un home acabat que pel que sembla ja no serveix a ningú, ni per a les seves amants, però en la desfilada l'han acompanyat una galeria de mòmies que van fer i desfer en aquest país desgraciat que és Espanya. El trio Bermejo, San Juan i Toledo ho han brodat i no han deixat allò que en castellà en diuen títere con cabeza. Boníssima posada en escena i il·luminació (que m'ha recordat Urtain).

Crítica completa » http://bit.ly/1p5wh9y

Des del temps d’Animalario, l’actor Alberto San Juan ha mostrat sempre un persistent interès a fer servir el teatre com a vehicle d’exposició d’idees polítiques. A vegades amb propostes més alliçonadores i d’altres més enginyoses, el cert és que el seu Teatro del Barrio està obrint nous camins com l’emprés, recentment, amb la peculiar Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. Acompanyat aquí de Guillermo Toledo i un esplèndid Luis Bermejo en el paper del monarca, El rey és, en aquest sentit, un exercici més clàssic en la seva narrativa. L’obra deconstrueix la figura de Joan Carles I a través de la seva vida i trajectòria com a forma de descriure el tipus de democràcia que els nostres polítics han anat dissenyant des de la mort del dictador.

Amplament documentat, San Juan té l’habilitat d’equilibrar un àcid sentit de l’humor amb el patetisme del personatge (tal com el retrata) i l’estupor que poden provocar certs fets de la nostra història. Com a fantasmes del passat que vénen a empipar el Borbó, els actors interpreten, entre d’altres, a homes rellevants com Chicho Sánchez Ferlosio, Francisco Franco, Henry Kissinger, Adolfo Suárez o Felipe González en un joc escènic molt interessant. L’espectacle, però, depèn massa de la nostra memòria com a espanyols, de manera que els espectadors més joves, probablement, es perdin si no controlen els referents. És, així, una proposta que, difícilment, es pot traduir i portar a representar en altres països com es pot fer, per exemple, amb el teatre polític de Brecht. Però l’autor i director no sembla massa preocupat d’això. Hi ha una certa immediatesa en el seu estil. Es dirigeix a un públic que, aquí i ara (sota el seu punt de vista), necessita sentir això que se li explica per obrir els ulls i contribuir, d’aquesta manera, al canvi cap a un nou model de societat més justa i autoconscient. Ho aconseguirà o no, però s’ha de reconèixer que el muntatge és valent i competent per allà on transita i, a més, conté una vessant humana que, no tan sols convida a la reflexió, sinó que, fins i tot, pot arribar a emocionar.

El rey no hauria d'existir. No em refereixo a la figura del monarca (que també tinc una opinió) sinó a l'obra de Teatro del Barrio. Tanmateix, encara que no hauria d'existir, resulta imprescindible, i això és perquè aquest país està fatal, i la cosa no és nova.

El teatre pot i ha de ser polític, i El rey no dubta a llançar-se de cap i dir unes quantes veritats ben dites sobre la Transició, els seus protagonistes i, com no, sobre Joan Carles I. Amb poca escenografia, molta imaginació i un gran sentit de l'humor, Luis Bermejo, Alberto San Juan i Guillermo Toledo se la juguen a cada frase i no deixen canya dreta. Com ha de ser.

Un espectacle necessari i valent que no us hauríeu de perdre.

Més informació (en castellà) a Somnis de teatre