El salvaje

Pablo Finamore i Román Lamas han llegit bé Horacio Quiroga, tan bé com per insuflar en la Badabadoc l'aire de soledat, intempèrie i admiració per la selva que gravita en els contes del contista uruguaià. El salvaje descriu el moment traumàtic en què l'ésser encara amb trets simiescs s'adona que s'allunya dels qui fins ara pertanyien a la seva mateixa espècie, i s'adona també de la soledat en què es troba.

Finamore s'explica des de la fisicitat, la del salvatge que se'n sap i que pren consciència que podrà ser víctima o victimari, i que el seu cos és, de moment, l'única prova de sí mateix. Finamore es toca contínuament, com qui vol cerciorar-se que efectivament existeix, que és.

Tal i com ho fa Quiroga en molts dels seus contes, Finamore opta per utilitzar la doble perspectiva del personatge que, en més d'una ocasió sembla contemplar-se a sí mateix, com si ell fos un altre.

Poquets dies ha estat El salvaje a Barcelona. A la Badabadoc tenen ganes que torni, i nosaltres també. Teatre de gran volada a Gràcia!

“El salvaje” és una versió teatral, escrita i protagonitzada per l’actor i guionista argentí Pablo Finamore, del conte antropològic homònim de l’escriptor uruguaià Horacio Quiroga, un dels millors narradors de contes llatinoamericà de tots els temps.

En “El Salvatge”, l’actor Pablo Finamore ens explica un conte de manera visual; una ficció en el que la paraula, el gest i el moviment adquireixen vida i significat.

El salvatge ens fa fer un salt en el temps, per traslladar-nos a l’era terciària, dins d’un paisatge on les pluges torrencials són constants; un lloc on conviuen dinosaures, animals salvatges i “el salvatge”, protagonista principal d’aquest conte.

El més destacable de tot aquest espectacle és la magnífica direcció de Román Lamas en la creació del personatge (gest, moviment, interpretació, ... tot estudiat al mil.límetre) , i l’indiscutiblement i extraordinària interpretació de l’actor Pablo Finamore, que té la capacitat de transformar-se literalment en “el salvatge”, tot i que no està caracteritzat com a tal. Una transformació realment impressionant, que mitjançant  el gest, la mirada, sons guturals i moviments corporals, aconsegueix que veiem a escena al salvatge que tots portem dins els nostres gens.

La música de Luís Reales,  barrejada amb els sons secs i vibrants del cajón que Pablo toca durant alguns moments de la representació, fa que ens endinsem i visquem en més intensitat el relat.

Però de què ens parla El Salvatge?

Del despertar de la consciencia, de l’evolució de l’espècie davant la necessitat, del descobriment del jo i dels altres, de l’evolució a la intel·ligència, de la tenacitat i capacitat que tenim els éssers humans de lluitar com a espècie per sobreviure, de la lluita des de la debilitat per la subsistència. “El salvaje” en definitiva és un viatge cap a la profunditat de la identitat humana.

 

Molt recomanable, tan a nivell interpretatiu, com de direcció actoral.

Properament de nou en programació a La Badabadoc Teatre.

***/ ****

Aquesta petita peça teatral està basada en el conte homònim de l'uruguaià Horacio Quiroga, un dels primers grans mestre del conte llatinoamericà. Tot i que la seva producció estava més centrada en relats obscurs i en la descripció d'una naturalesa sempre amenaçadora i cruel, a El salvaje fa una narració quasi antropològica d'un home terciari que es veu obligat a sobreviure en un medi hostil. De fet, el text serveix per mostrar la lluita d'un individu que descobreix el valor de la col·lectivitat i que passa de ser un ésser molt vulnerable a ser un dels grans dominadors del seu entorn.

L'actor argentí Pablo Finamore fa una gran creació actoral amb el seu personatge, aconseguint un treball de cos i de veu que realment sorprenen. Durant tot el relat no deixem mai de veure l'espai selvàtic que descriu ni els altres personatges que hi van apareixent. Però, sigui pel que sigui, la fredor del text no permet que l'espectacle acabi esdevenint rodó. Hi falta aquella doble lectura i aquella singular força d'Informe per a una acadèmia, de Kafka, un text amb el que inevitablement s'acaba fent més d'una comparació no volguda. Tot i així, el treball interpretatiu bé val una visita a un espai tan agradable com és el de La Badabadoc.