El sensespai

Escrita i dirigida per Lara Díez Quintanilla, El sensespai és un intent de personificar i fer tangible una part de la realitat i el dolor que hi ha darrere de l'etiqueta diagnòstica de TLP (Trastorn límit de personalitat), tema no tractat fins ara en un teatre.

Lara Díez Quintanilla va ser escriure El Sensespai com a treball final de la seva formació com a psicoterapeuta de grups i famílies amb el Grup Alfa, el 2013; va ser seleccionat en la primera Convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat - On el teatre batega 21/23 i se'n va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett el 2021.

La història transcorre en una consulta d'orientació psicoanalítica. Compta amb dos protagonistes, una noia jove diagnosticada de trastorn límit de la personalitat i una psicòloga que transita dins la memòria de la pacient a la recerca de l'origen del trauma. Elles són la Tània i la doctora Laura Sala. No sabem si el perfil de la Tània respon a un cas real o simplement és la creació d'un personatge a partir de diferents casos, el fet és que és un exemple molt descriptiu d'algú amb aquest tipus de trastorn.

Les dues protagonistes són interpretades per cinc actrius diferents Francesca Vadell Cubells, Gemma Polo Bosch, Lara Díez Quintanilla, Anna Pérez Moya i Montse Morillo.
El dia que hi vaig anar jo actuaven les actrius Gemma Polo i Francesca Vadell. Les dues ens regalen unes interpretacions del tot creïbles, sobretot la Gemma Polo que està realment magnífica en el paper de la Tània.

El sensespai és un no-lloc on s'experimenta el tot; un espai imaginari, un no espai on es refugia la ment traumatitzada. És un món imaginari que la Tània crea on regna l'amor lliure i no hi ha ni bé ni mal. Dins d'ella resideix el monstre, que és la part conscient del que va passar. Quan apareix el monstre, la manera de fer-lo desaparèixer és autocastigar-se sense límits. En el moment en què algú li fa veure la realitat I la vol ajudar, el que fa és que aparegui el monstre i provocar el seu patiment al·legant que no l'entenen.

El Sensespai fa una immersió sota la superfície de les etiquetes, els relats i les fantasies que construïm per amagar els monstres. És la creació d'un univers fantàstic on tot està bé per justificar l'injustificable. És la necessitat de traspassar els límits perquè no aparegui el monstre. El monstre que hi ha dins necessita ser castigat per poder-se alliberar.

Sens dubte és un dels millors espectacles que he vist darrerament. El text, el contingut i les interpretacions m'han semblat sensacionals. És un d'aquells muntatges en el que no pares de donar-li voltes al cap. És una obra difícil de pair. Potent. Amb un text impactant, dur I dramàtic.

De vegades el dolor ens fa crear falses realitats per tal de suportar la veritat, és una manera de sobreviure a un fet traumàtic i dolorós del qual moltes vegades intentem fugir inconscientment. És la construcció de fantasies que fem les persones per habitar el que és impensable i sobreviure al dolor que genera ser una víctima.

No us perdeu aquesta obra, és una autèntica joia.

Èxit darrera exit, l’actriu i dramaturga Lara Díez Quintanilla va consolidant-se com una de les veus de referència al nostre país. Després de partir-nos de riure amb Khwam Sukh Sarmiento toca ara posar-nos seriosos, i molt, per tractar els abusos infantils i el transtorn límit de personalitat. I fer-ho amb una sensibilitat, tacte i fugint de qualsevol drama o excés innecesari. En El sensespai ens trobem en una consulta médica que ocupen al llarg de tota l’obra només dos personatges femenins: pacient i psicòloga. La pròpia Díez, ara com actriu que interpreta una especialista en salut mental, haurà de submergir-se en l’inconscient de la Tània (Gemma Polo) – i potser en el seu propi – per trobar  les causes que han portat a la jove al límit de la mort. Caldrà doncs endinsar-se en aquest sensespai que alberga tant de dolor. Un lloc prohibit i perilllós de destapar però també de seguir encobrint. Aconseguirà salvar-la?

Com és una sessió de psicoteràpia? Aquest teatre ens obre la porta a descobrir des de dins com es viu la relació entre un pacient i el seu psicòleg. Dues actrius i uns missatges de correu electrònic ens guien per l'història de la pacient. Però realment hi ha aquesta separació entre terapeuta i pacient, o ambdós necessiten d'ajuda per poder sobreviure.

El més interessant d'aquest espectacle és el recurs de que hi ha cinc actrius que es van alternant cada dia, això es nota a l'hora de valorar la compenetració que tenen les actrius al llarg de l'obra, destacar aquí, l'impecable treball de direcció per aconseguir-ho. A més, el text de Lara Díez Quintanilla està escrit de forma tan especial que aconsegueix que et sentis part de l'història, va descobrint poc a poc la situació, tot i que queda a la imaginació de l'espectador una gran part de les possibles causes que fan reaccionar als personatges com veiem.

Una proposta imprescindible per apropar-nos més al problema enorme que tenim de salut mental, per viure-ho en primera persona, veure que tot final és possible, i el més important, real.