El sexe dels fongs de Sílvia Delagneau, escenògrafa de prestigi i premi Ciutat de Barcelona de Teatre el 2019, és una autora que també signa els seus propis espectacles. L’últim no s’ha pogut fer realitat, però ha donat origen a aquesta instal·lació, pensada per ser vista per un únic espectador o espectadora.El març passat, l’escenògrafa Sílvia Delagneau va començar a treballar en un nou projecte de creació que havia de dur per títol El sexe dels mosquits i s’havia d’estrenar dins el Grec 2020 Festival de Barcelona. Era un espectacle de 70 minuts concebut per a un públic de més de cent persones, que s’endinsava en un viatge per les metamorfosis dels éssers vius i inanimats. Una setmana abans que les autoritats decretessin el confinament obligatori com a reacció a la impotència col·lectiva davant la pandèmia de la covid-19, la creadora ja tenia tot el material per assajar, però l’atzar ha volgut que, davant la impossibilitat d’experimentar-hi amb la cocció lenta que el procés requeria, el guió de l’espectacle s’hagi quedat dormint al calaix de les il·lusions futures.
De la contemplació de les deixalles d’aquelles metamorfosis que poblaven El sexe dels mosquits, n’ha sorgit inevitablement una altra cosa. Com si, de la putrefacció d’aquell escenari, n’hagués nascut una forma diferent, agitadament convulsa, però sense cap llenguatge animal resseguible. Com un núvol d’insectes escènics amb vida pròpia, una estranya orquestra de tèrmits o una plaga metàl·lica de llagostes. Com un escenari, ara abandonat, on hi brunzeix, potser, alguna experiència teatral a través de les palpitacions de la seva absència mateixa.
Els fongs pertanyen a un regne diferent del de les plantes, els animals o els bacteris. De la mateixa manera que els bacteris es reprodueixen asexualment, els fongs també es poden replicar a si mateixos per multiplicar-se. Però, igual que els insectes, els fongs posseeixen una paret cel·lular composta per quitina, una substància que també es troba en l’esquelet d’alguns insectes, aràcnids i altres artròpodes. I, com les plantes, els fongs també es poden reproduir sexualment a través d’espores: és així com es ramifiquen en unes xarxes de vida anomenades hifes, les quals es vertebren al seu torn en micelis, d’on esclata sovint algun bolet.
Aforament per passi: 1 persona
Espectacle per a persones de més de 16 anys.
Els menors podran anar acompanyats d’una persona adulta.
El març passat, l’escenògrafa Sílvia Delagneau va començar a treballar en un nou projecte de creació que havia de dur per títol El sexe dels mosquits i s’havia d’estrenar dins el Grec 2020 Festival de Barcelona. Era un espectacle de 70 minuts concebut per a un públic de més de cent persones, que s’endinsava en un viatge per les metamorfosis dels éssers vius i inanimats. Una setmana abans que les autoritats decretessin el confinament obligatori com a reacció a la impotència col·lectiva davant la pandèmia de la covid-19, la creadora ja tenia tot el material per assajar, però l’atzar ha volgut que, davant la impossibilitat d’experimentar-hi amb la cocció lenta que el procés requeria, el guió de l’espectacle s’hagi quedat dormint al calaix de les il·lusions futures.
De la contemplació de les deixalles d’aquelles metamorfosis que poblaven El sexe dels mosquits, n’ha sorgit inevitablement una altra cosa. Com si, de la putrefacció d’aquell escenari, n’hagués nascut una forma diferent, agitadament convulsa, però sense cap llenguatge animal resseguible. Com un núvol d’insectes escènics amb vida pròpia, una estranya orquestra de tèrmits o una plaga metàl·lica de llagostes. Com un escenari, ara abandonat, on hi brunzeix, potser, alguna experiència teatral a través de les palpitacions de la seva absència mateixa.
Els fongs pertanyen a un regne diferent del de les plantes, els animals o els bacteris. De la mateixa manera que els bacteris es reprodueixen asexualment, els fongs també es poden replicar a si mateixos per multiplicar-se. Però, igual que els insectes, els fongs posseeixen una paret cel·lular composta per quitina, una substància que també es troba en l’esquelet d’alguns insectes, aràcnids i altres artròpodes. I, com les plantes, els fongs també es poden reproduir sexualment a través d’espores: és així com es ramifiquen en unes xarxes de vida anomenades hifes, les quals es vertebren al seu torn en micelis, d’on esclata sovint algun bolet.
Aforament per passi: 1 persona
Espectacle per a persones de més de 16 anys.
Els menors podran anar acompanyats d’una persona adulta.
