Sinopsi
Dos viatgers, un pare i el seu fill, condemnats a viure l’un amb l’altre. És la promesa que Patxi va fer a la seva mare abans de morir. Que cuidaria del seu pare malalt. Aquest és l’inici del viatge. El punt de partida d’El viaje de mi padre (aitarekin Bidaian).
Patxi intentarà complir la seva promesa, però no triga a adonar-se que el seu pare no és aquell home a qui la seva mare tant va estimar. Aquell home se’n va anar per sempre, i Patxi s’enfronta a un desconegut. El seu pare està malalt, afligit d’una malaltia senil, i quan menys s’ho espera creua la frontera entre el món real i aquest altre món que Patxi no coneix. Patxi viurà un infern, i la cura del seu pare li crearà una infinitat de problemes en la seva vida diària, la seva nòvia l’acaba de deixar i a la feina estan a punt d’acomiadar-lo. Patxi creu veure el moment de fer alguna cosa.
Aquesta història, plena d’ingredients dramàtics, també deixarà lloc per a l’humor, aconseguint crear moments d’humor tan absurds com emocionants. Patxi i el seu pare, gairebé no necessiten quatre hores per fer un repàs a la seva vida: les relacions paterno-filials, l’amistat, les diferències generacionals, la solitud, la vida. Una marea de sentiments que, acompanyats pel so de l’acordió, corprendrà l’espectador i el submergirà sense adonar-se’n, ara piano-piano, ara allegretto o mezo forte, en una història explicada des del cor.
