Els Buonaparte

 

Els Buonaparte és el nou text de Ramon Madaula, dirigit per Sílvia Munt. Aquest 2023 que hem deixat darrere ja he vist el Ramón Madaula com a autor i actor a Conqueridors. I ara amb aquesta mitja comèdia també ‘històrica’ del que podria haver passat en una nit on Napoleó Bonaparte queda amb el seu germà gran Josep Bonaparte. Ramon Madaura fa una ficció sobre la trobada que van tenir els generals Bonaparte. I l’únic que va assistir a la trobada va ser el sirvent mameluc de Napoleó.

No és el primer cop que podem veure que podria passar durant la reunió de dos grans de la història, fa poc vaig gaudir de la nit entre Pau Casals i J.F.Kenedy a “Un concert a la Casa Blanca“.

Els dos germans es troben la nit del 5 de novembre en una casa pairal als afores de Vitòria. Estaven sols, no hi va haver testimonis; però tot fa presagiar que va ser una nit de confessions, gelosies, disputes i malfiances.

L’obra defuig una mica de la història bèl·lica que estan vivint els dos germants. I ens parla de les interioritats dels dos germans. Aquesta trama dialèctica entre germans és molt profunda. I el toc de comèdia el fa un magnífic servidor de Napoleó, mameluc, fidel i esclau amb un gran Oriol Gruinart.

Un diàleg plè d’ironia sobre el poder, les monarquies, el republicanisme que és molt més actual del que sembla. Hi ha moments en que sembla una obra molt més actual i amb personatges que molts reconeixem.

He sortit totalment emocionat d’aquesta obra. M’he endinsat en ella sense cap mena de problema. I el treball de tots tres actors m’ha semblat un bon regal per finalitzar l’any.

Podeu veure la resta de la meva opinió a l'enllaç

Sembla que és cert que hi va haver una trobada Napoleó-josé I a Vitòria quan la guerra de la independència ja havia començat a estendre’s per tota la península i amenaçava al “francès” a retirar-se. Napoleó va veure que es perdia aquesta zona d’expansió i va anar a recolzar i donar suport al seu germà.

La diferencia de caràcter entre els dos germans és evident.  Napoleó és encarnat per Pau Roca. Ell és fort, ambiciós, arrogant davant d’un germà feble, fràgil i empetitit. David Bagés és Pepe Botella anomenat així sarcàsticament pels espanyols per la seva afició a la beguda. Els dos interpreten a meravella els seus papers.

Hi ha un tercer personatge, el mameluc  Rustam, esclau de Napoleó interpretat magistralment per Oriol Guinart. Ell és present a les converses entre els dos germans. El to burlesc i satíric fa que l’obra sigui anunciada com una comèdia.

El discurs de Napoleó és enèrgic i convincent. Defensa els principis de la revolució francesa amb la idea d’escampar-los per tota Europa i fer-la unida, forta i acabar amb les monarquies absolutistes. Van ser Rússia, les més de sis coalicions monàrquiques que es van organitzar a Europa per frenar-lo, la resistència a Espanya i finalment la derrota a Waterloo els qui van acabar amb un somni potser massa gran per aquell moment.

Silvia Munt dirigeix aquest text de Ramon Madaula amb molt d’encert. Utilitzant un més que afortunat espai escènic de Sebastià Brosa i Paula Bosch, mou als dos personatges amb pocs elements però que donen moviment a la conversa.

No se sap de què van parlar els dos germans però Ramon Madaula escriu un text molt convincent. Parlen de la política, descriu als espanyols com uns ignorants però amb la força suficient per representar un perill imminent. Parlen de la seva infància a Còrsega i parlen italià entre ells: Giuseppe i Napoleone. Còrsega va ser comprada pels francesos un any abans del naixement de Napoleone però ell sempre va parlar el francès amb un fort accent italià. La picada d’ullet a la independència de Còrsega demostra les profundes contradiccions que separen els ideals col·lectius dels sentiments de la identitat d’un poble.

No és la primera vegada que una conversa entre dos personatges famosos, amb un cert lligam entre ells, es porta a escena. Alguns exemples són: ElPapa d'Anthony McCarten (2022 al Teatre Akadèmia), Un Concert a la Casa Blanca de Jordi Roigé (2023 al Teatre Gaudí), Mozart vs Salieri de José Maria Roca (2016 al Teatre Versus) o Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?, de Jean Marboeuf (2019 al Teatre Akadèmia) són alguns exemples d'obres de teatre, que han escenificat una conversa, real o fictícia, entre dos personatges amb un cert lligam.

A Els Buonaparte, una obra escrita per Ramon Madaula, s'ha portat a escena la trobada que hi va haver entre dos homes que, en aquells moments, eren uns dels més poderosos del món, els germans Napoleó i Josep Bonaparte, el primer emperador dels francesos i l'altre rei d'Espanya i de les Índies. La trobada, que va ser el 5 de novembre de 1808 en una casa pairal als afores de Vitòria, és del tot certa, però el que es van dir forma part de l'imaginari d'en Madaula.

Tot comença a partir de quan Napoleó s'assabenta de la fugida del seu germà, Josep Bonaparte de Madrid, i decideix viatja de París a Vitòria per exigir-li el seu retorn immediat a Madrid.

El que comença sent una reunió de caràcter polític, es converteix en una conversa més personal. Una conversa entre germans. L'idealisme més pur barrejat amb la fragilitat més humana.

La peça està molt ben dirigida per la Sílvia Munt.

La posada en escena, les projeccions, el vestuari... tot està pensat al detall.

Els actors que interpreten els tres personatges que surten a l'obra són en Pau Roca (Napoleó), en David Bagès (Josep) i l'Oriol Guinart (Rustam, el mameluc de Napoleó).
No cal dir, que tots tres estan magnífics en llurs papers. De fet, vaig triar d'anar a veure aquesta obra perquè l'Oriol Guinart era un dels actors que hi sortia. M'encanta aquell punt còmic-irònic d'aquest actor. També haig de dir que em va agradar molt com en Pau Roca treballa el seu paper. Ara, en David Bagès és qui s'emporta tots els meus reconeixements; és un crac, tant és el paper que interpreti, sempre ho clava.

Els Buonaparte parla de les relacions i sentiments ambivalents que hi ha entre germans.

En aquesta peça veurem la gelosia, les enveges, el ressentiment, els complexos fraternals, les inseguretats personals, l'idealisme, la fragilitat, l'estimació, els desitjos, les carències i necessitats de cadascun d'ells. Veurem els conflictes i disputes provocades per la necessitat de sentir-se estimats i valorats.

L'heu d'anar a veure perquè és una obra divertida, entretinguda. Una proposta teatral que funciona i de la que tothom en surt content.

Aquesta representació la vaig anar a veure al Teatre La Sala d'Argentona