Els nostres fills

M’ha agradat la posada en escena, les interpretacions i la trama. Ha estat molt interessant la reflexió que planteja l’obra, et deixa pensant i reflexionant sobre com et comportaries tu en una situació com aquesta…
A la vegada trobo molt sorprenent com pots estar rient i patint al mateix temps
Enhorabona!

És una obra molt interessant! Planteja temes molt diferents però que ens arriben a tothom. Una obra molt actual que tracta un tema seriós, tot i que hi ha una comèdia amagada que funciona!
Personatges amb molta energia i una escenografia amb joc de projeccions molt currat.
Molt recomanable, no et deixa indiferent!

Me gusta este tipo de teatro. Teatro que te plantea situaciones para pensar, sobre cómo actuarias personalmente en esa situación, teatro que te llevas a casa y le sigues dando vueltas días después de ver la obra.

Una pareja de físicos nucleares malviven a las afueras de la zona de exclusión de una central nuclear que ellos mismos ayudaron a ponerlo en pie y en la que ha sucedido un desastre.
Deberían alejarse? O deben asumir la responsabilidad de sus actos y seguir allí para parar el desastre total y librar al relevo generacional de la muerte y enfermedad?

Un planteamiento interesante, con unas buenas interpretaciones, un buen texto, una bonita escenografía muy funcional y unos audivisuales que te ayudan a meterte en situación.
Quizás me ha sobrado esa ambientación sonora cómica que me sacaba del drama de la historia. No me pegaba demasiado!
Realmente una obra para disfrutar y debatir después!!

Ahir al Teatre Akadèmia vaig estar veient aquesta obra de la dramaturga britànica Lucy Kirkwood (foto) que han traduït al catalá Marta Gil i Isabelle Bres i que dirigeix ​​amb molt d’encert, la primera. L’acció ens situa en una petita cabana on viuen una parella de físics nuclears que després de la catàstrofe per un terratrèmol a la central nuclear on tots dos treballaven, i a diferència de la resta d’habitants del poble que fugen dels efectes letals de la radiació, ells es van quedar malvivint aquí per estar a prop del que havia estat la seva vida i autoenganyant-se que estan tornant a la normalitat. Però l’arribada d’una antiga companya després de molts anys sense veure’s i al marge de recordar els anys que van compartir i les seves frustacions, els seus retrets, les seves pors, i la relació que havia tingut d’amagat amb el marit, els obliga a reflexionar sobre l’impacte dels seus actes en les generacions futures, i d’on podem treure moltes preguntes, quin llegat deixem als nostres fills?, quin futur els espera?. Una escenografia senzilla però efectiva i un vídeos molt atractius visualment per a unes molt bones i creïbles interpretacions de Maria Pau Pigem , Isabelle Bres i Albert Pèrez. Totalment recomanable i si ens ajuda a avançar i actuar, alguna cosa haurem aconseguit.