Em dic Josep

La intimitat de la Sala Flyhard convida al públic a una vivència comunitària d’uns fets que es representen molt a prop. Aquesta proximitat es veu reforçada amb un recurs no original però sí molt efectista de fer veure que l’obra es va creant a l’escenari com si fos una pàgina web: “en construcció”. Els tres intèrprets, meravellosos per cert, es dirigeixen al públic amb sornegueria i complicitat mentre mostren les dificultats que els imposa el seu dramaturg, sense text, sense sala i amb l’agreujant que el músic no és actor professional.

Sorprenent és aquesta obra creada i dirigida per Marc de la Varga. És un entramat entre passat i present, ficció i realitat, salut i malaltia.

Marc de la Varga ha creat una filigrana d’història en la que la vida d’un compositor, músic de la Barcelona dels anys 90 s’imbrica amb la música, el trastorn bipolar, les drogues i les confusions amb la realitat. Per això han buscat a Daniel Higiénico, músic i compositor que va debutar a la mateixa època amb el grup Daniel Higiénico y la Quartet de Baño Band. Tot i que no és actor, Marc de la Varga l’ha escollit per la seva capacitat performàtica. S’hi troba a gust a escena i no ens estranyaria veure’l en alguna altra ocasió.

Amb tots els elements esmentats, l’autor ha teixit una imperceptible però sòlida connexió. És un cant d’esperança per a la gent que pateix una malaltia mental, la qual està tractada amb un respecte i una exquisidesa infinites.

Mont Plans és la mare d’aquest personatge confós, allunyat en alguns moments i que ella el retorna constantment i pacient a la seva realitat. És una actriu polifacètica que es capaç de ballar totes les salses i ritmes moderns. Ella no ens pot sorprendre. La tenim molt arrelada al nostre imaginari teatral.

Pau Vinyals és el Marc, el dramaturg que investiga la història d’aquest personatge llegendari. Ell, guanyador del Premi l'Apuntador 2020 de Núvol i anomenat “actor amb personalitat" per Oriol Puig, no és cap sorpresa. A Suite TOC núm. 6, l’intèrpret es convertia en la veu de Clara Peya. El seu moment musical feia posar la pell de gallina com ho ha fet en aquesta obra quan el músic es fa acompanyar per “Pavaroti”. El gran registre vocal de Pau Vinyals sí que ha estat un descobriment.

La música és un fil d’unió en la història d’aquest músic i  Álex Torío té la gran responsabilitat de que soni i ens ressoni per dins.