Sinopsi
La coreografia és una forma artística que destaca per combinar un rigorós entrenament físic i mental amb els graus més de creativitat. Malgrat tot, la dansa és al mateix temps la més efímera de totes les arts, i aquesta extraordinària creativitat que emana del cos tendeix a desaparèixer sense deixar un rastre significatiu. Aquesta obra se centra en com aquesta creativitat que sorgeix de l’experiència corporal pot ser captada i ser la base per a la creació artística en altres disciplines. Seguint aquest raonament, Embodied Machine parteix d’una experimentació basada en traduir el cos humà en abstraccions que poden ser el fonament per transformar-lo en altres manifestacions estètiques. És possible sintetitzar llum i so a partir del nostre moviment i interactuar amb aquestes presències com si es tractés de companys de ball? És possible aprofundir en el coneixement de la creativitat associada al cos (embodied creativity) mitjançant formes d’intel·ligència artificial? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals Embodied Machine intenta donar resposta. Una peça en què Muriel Romero es relaciona en escena amb avatars d’ella mateixa que es manifesten en forma de llum i so, presències que es comporten de forma autònoma i amb les què és possible interactuar, mantenint un diàleg multi-sensorial.
La intel·ligència artificial, la biologia, les matemàtiques i la psicologia experimental es poden ballar. L’expansió de l’energia corporal de la dansa a d’altres modalitats sensorials, en un diàleg sostingut amb la ciència, és el camp d’investigació de la coreògrafa i ballarina Muriel Romero i del compositor Pablo Palacio. Romero, que va començar la seva trajectòria amb coreògrafs com William Forsythe o Jiří Kylián, va fundar amb Pablo Palacio l’Institut Stocos, des del qual analitzen i desenvolupen la interacció entre gestos, sons i imatgeria visual. Se serveixen de la tecnologia per evolucionar la dansa i la música. Fruit del seu imaginari, l’Instituto Stocos ha produït una sèrie de treballs escènics que funcionen com una disseminació artística de la seva investigació. Peces seves com ara Acusmatrix, Catexis, Stocos, Double Bind, Neural Narratives, Piano & Dancer, The Marriage of heaven and Hell, Ocuemene o The Hidden Resonances of Moving Bodies parlen aquest nou idioma inventat per ells. El cos teòric que generen Muriel Romero i Pablo Palacio és a més a més objecte d’estudi a conservatoris i universitats d’arreu del món.
