Sinopsi
El Festival Escena Poblenou aposta per recolzar i dedicar un dia de la programació a iniciatives que estan en estat de gestació (idees embrionàries), que en un futur esdevindran projectes escènics. D’aquesta manera faciliten que artistes amb projectes en estat de gestació presentin a Barcelona les seves propostes a programadors/es nacionals, internacionals i públic i puguin comptar amb acompanyament al llarg de l’any.
– Les propostes:
DIMITIR NO ES UN NOMBRE RUSO, de Mirage Teatro
Una investigació sobre la incertesa que ens genera enfrontar-nos a allò que no hem fet mai abans. Què passa si altres persones depenen dels teus bons actes? I si t’han escollit? I si et converteixes en Papa? O President del Govern? Ens centrem en el procés personal i emocional de l’acceptació de la presa de poder/responsabilitat. Un assaig sobre la possibilitat de dimissió, abdicació, renúncia, evasió. La por davant el repte. El lideratge és una condemna, una benedicció, un privilegi, un destí. Fa por assumir la responsabilitat pel vertigen, la caiguda lliure… amb aquesta por enganxada a la nuca amb la que s’actua, es prenen decisions… Alguns ho anomenen prudència. Un dilema entre el compromís i la diversió.
DÍPTICO POR LA IDENTIDAD, de Vértebro
El 2012 van fabricar una bomba escènica, una peça que va fer explotar la humanitat, emportant-se amb ella el seu llenguatge, la seva política i el seu gènere, deixant-la a la deriva en un nou ordre encara per construir. Aquesta peça constitueix el punt de fuga des del qual, durant els anys següents, ha servit a Vértebro per crear Díptico por la identidad. Aproximant-se a una manera de pensar més permeable respecte al gènere i la identitat i partint de que això no és quelcom inherent i que existeixi perquè si, sinó que s’imagina, s’inventa i es representa. Tracten de generar una visió polièdrica sobre aquest concepte “d’identitat permeable”. Díptico por la identitat està formada per Dios tiene vagina, propera al concert-ritual-folklore I Comerme las flores, propera a la conferència-política-activisme.
COSPRESS, de Kimani Project
Dues dones arriben arrossegant un farcell gran fet de llençols. Estan espantades, adrenolítiques, com si algú les perseguís. No poden més… cauen… obren el farcell… comencen a treure trossos de maniquí, parts de cossos perfectes, però buides, sense vida. Comencen a construir i desconstruir nous cossos, a comparar i a manipular, fins arribar a la bogeria. Sembla un joc, però aquest joc les ha portat a la destrucció dels seus propis cossos, per amor a ells…
HANDLE WITH CARE, de Diana Gadish
Espectacle de poètica visual, on un indret habitual del carrer es converteix en un espai extra quotidià. Des de la simplicitat, busca transformar la mirada de l’espectador i fer-ne escapar un somriure.
KA-YI-HA, de Los Moñekos
KA-YI-HA és el seu primer espectacle de carrer de Los Moñekos, encara en procés. Per aquest espectacle, tant com per Susurrando a los Caballos, compten amb la col·laboració de Mauro Paganini, com a compositor, músic i intèrpret. Paganini és un constructor boig d’instruments, principalment de cordes, que treballa amb loops, distorsions, gadjets varis i amb la veu. Per la seva formació i trajectòria professional paral·leles entre la dansa i l’art dramàtic, i pel seu estil de recerca en comú, Los Moñekos fluctuen entre el moviment i el teatre, entre l’ordre i el caos, sempre incidint en l’humor i l’absurd.
