Sinopsi

Les bandes, orquestres i associacions de caire musical tenen una llarga tradició a casa nostra. També a la ciutat belga de Gant, on l’any 2012 un músic local va muntar una exposició sobre el tema titulada En avant, marche! Aquesta exposició va ser inspiradora per als directors d’escena Frank Van Laecke i Alain Platel, que van decidir crear un espectacle sobre aquest món amb la col·laboració del compositor Steven Prengels. Tots tres van crear un muntatge en el qual es parla d’un col·lectiu divers que comparteix una sola finalitat: mantenir un ritme únic.

No és aquesta la metàfora perfecta de les nostres societats? Quatre actors i set músics, als quals s’afegeix la Banda Municipal de Barcelona, defensen en escena aquesta proposta singular, on els intèrprets fins i tot s’intercanvien els papers i actuen o toquen, tot i que no sempre sigui el que el públic esperava d’ells.

La paleta musical que sonarà durant l’espectacle inclou el repertori de les bandes, però també un d’inspirat per la música clàssica que porta a escena, convenientment arranjades, obres dels segles XIX i XX que van de Beethoven a Verdi o Strauss. Trompetes, tubes i bombardins tindran un gran protagonisme, a més de la percussió, en un espectacle que s’allunya de les marxes triomfals amb què habitualment s’associa aquestes formacions musicals.

Durada:
105 minuts

Idioma:
Multilingüe

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Bell, estranyíssim i desconcertant

L'any 2011 vaig poder presenciar en el mateix Teatre Lliure un altre espectacle de Van Laecke, Platel i Prengels, Gardenia. Tot i que aquell muntatge anava sobre el transformisme, la tolerància i l'acceptació d'una sexualitat diferent més enllà dels seixanta anys, les intencions artístiques són molt similars. Tant un espectacle com l'altre juguen amb l'estranyesa dels espectadors, fins a fer-los còmplices d'unes històries que requereixen esforç i comprensió. Més que històries són imatges, sensacions. Imatges bellíssimes que acompanyades de la música adquireixen una èpica i un simbolisme a prova de bombes.

Sigui com sigui, aquest En avant, marche! té alguns problemes de base que per a mi no el fan del tot rodó. Segons el dossier i el programa de mà la idea dels autors era parlar d'un col·lectiu divers, el del món de les bandes, que malgrat tot ha de mantenir un ritme únic. Tot i que és un punt de partida interessant, penso que l'espectacle acaba parlant de la mort, del desig, del fet d'arrapar-se a la vida en comú... que en aquest cas acaba essent una vida que gira entorn de la música i dels músics. La forma d'arribar fins a aquí és complicada i tortuosa, perquè els quatre actors que es barregen entre diversos músics professionals -molts d'ells de la Banda Municipal de Barcelona- s'expressen en diverses llengües europees i diuen diàlegs que moltes vegades ens allunyen del que estem veient. Sort en tenim de la música! Els moments musicals són magnífics i quasi tot el que he pogut extreure de les intencions del muntatge ho he tret precisament d'aquestes escenes... En definitiva, un espectacle al que cal anar amb la ment molt oberta i els sentits ben entrenats. El dia de l'estrena, molts aplaudiments i molta gent a peu dret... tot i que també vaig presenciar desercions i vaig escoltar alguna que altra escridassada.

11/07/2015
Josep OS

Feia molt temps que no sortia d’un teatre tan decebut com avui. M’agrada i desitjo que vinguin companyies estrangeres, però clar amb un mínim de qualitat i el que avui he vist en el Lliure m’ha semblat una aixecada de camisa. No m’ha agradat res, a excepció clar de la Banda Municipal però aquesta la puc veure quan vulgui i vaig a dir més crec que no havien d’haver acceptat col·laborar en aquesta “chirigotada”. El poc que fan em sembla groller i de mal gust, la interpretació i especialment de les dues actrius rosses deixa molt a desitjar i el text si és que existeix no té peus ni cap. Solament m’agradaria que algú dels que cridaven bravo, i aplaudien enfervorits, m’expliqués perquè ho feien, perquè de debò no ho entenc.

12/07/2015

Deixa la teva opinió