Divinas: Enchanté

Un refugi antiaeri, un cabaret  de mala mort a Pigalle i una sèrie de records o fantasies sobre un temps que se'n va. Aquesta és la base sobre la que es construeix aquest espectacle que ja fa temps que roda, però que ara, finalment, fa temporada estable a Barcelona. Seria una llàstima que el públic barceloní es perdés un espectacle que combina amb gran encert un argument senzill -però contundent- sobre unes cabareteres jueves refugiades a Paris, amb una sèrie de meravelloses cançons d'entreguerres. Trobem, doncs, des de temes que van popularitzar Josephine Baker, Marlene Dietrich o Edith Piaf fins a melodies de Charles Trenet o els Comedian Harmonists. Tots ells, artistes que van haver de sobreviure a la guerra i que van patir una sort diversa... Sense cap mena de dubte, un homenatge que no escatima en exercicis de nostàlgia ni en d'altres de sàtira política.

Carla Móra, Irene Ruiz i Marta Móra, les Divinas que donen nom al grup, son tres magnífiques cantants que s'adeqüen molt bé a l'estil de l'època. Però, a part d'això, ballen amb gràcia i aporten la picardia i també el toc dramàtic precís -sense carregar tintes- que necessita la història. Tot plegat, amanit per l'estil cada cop més recognoscible del director Martí Torras (Rhum, The Feliuettes, Paradís), del que destaca sobretot l'ús de recursos dramàtics aparentment simples però molt efectius. L'inici i el final entorn d'una bombeta o tot el profit que treu de la paròdia de Hitler no fan més que subscriure aquesta opinió. En definitiva, un espectacle fet amb respecte i bon gust... però també amb la seva petita dosi de mala llet i desencís.