Endo

Originalment concebut mentre estava en residència a la Fundació Saison al Japó, Endo és una continuació de l’obra de David Wampach, amb peces que des del 2011 revisiten la història de la dansa. A Endo, coreografiat per a Montpeller Danse, en fa una altra fotografia de la història, aquesta vegada des del punt de vista de l’escriptor japonès, fotògraf i director del diari esportiu Shūji Terayama (1935-1983), basant-se en l’endotisme. Aquesta corrent artística, sorgida els anys 1960-70 de la mà de Picasso i Francis Bacon, qüestiona l’art conceptual i tota forma d’exotisme amb la finalitat d’examinar allò que realment prové de dintre i que hem ignorat… interrogar alló que sembla haver-nos deixat de sorprendre’ns…”.

A partir de 2001, i després d’estudis a escoles com PARTS  de Brussel·les i treballar amb coreògrafs com Mathilde Monnier, el coreògraf francès David Wampach desenvolupa el seu enfocament artístic amb eines del teatre i de les arts plàstiques, en el marc de l’Associació Achles. Les seves peces són reflexives; Wampach revisita i recrea obres com La consagració de la primavera amb Sacre o El Trencanous amb Cassette.