Entre monstres és la nova creació de la companyia 42KM. Una visita guiada d’un adult cap als records d’uns fets traumàtics que va patir quan era un infant, amb la por d’enfrontar-se al perpetrador que en el seu imaginari veu com un animal, un monstre. Un text de Manel Moreno dirigit per Israel Solà amb Eduard Buch, Rafa Delacroix, Diana Gómez i Georgina Latre.
Sinopsi
Ens trobem en un pis en venda que avui viu en silenci, envoltat per l’eco d’una ciutat que el manté allunyat.
Un pis que obre les seves portes i mostra la seva història a un possible comprador que és rebut per un estrafolari venedor. Poc a poc descobrirem que aquesta visita és un recorregut pels records traumàtics de la infància del comprador.
Durant aquest viatge al passat, es retrobarà amb aquelles figures que van ser còmplices dels abusos comesos pel seu pare. Qüestionant els seus records, aniran recorrent amb ell les diferents estances d’aquell pis.
Aquell pis, avui nu, una vegada fou una llar. Aquell pis, avui buit, un dia va estar ple i aquell comprador un dia fou un nen. Un nen que un dia algú va decidir fer oblidar.
Aquesta és la història d’un oblit. La història d’algú, que un dia, va decidir recordar.
Proposta seleccionada en la quarta Convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat (On el teatre batega).
L’obra en paraules de la companyia
És la casa un espai segur? Família vol dir protecció?
La nostra societat ens educa amb la necessitat de creure que el vincle familiar és un nucli indestructible i l’única font d’amor primordial, seguint el patró cristià per antonomàsia. L’ideal d’èxit i realització personal és tenir una família, poder comprar-te una casa i créixer feliços al cau. Aquesta seria una estructura forta i completa, envejada per qualsevol.
El sistema capitalista ens porta a entendre la família com un fi únic, un vincle suprem que ens pertany, al qual sempre podrem tornar si les coses van malament. Aquesta idea de nucli, de niu és tan ferma que qualsevol que vulgui i intenti sortir (o no entrar) és, automàticament, rebutjat i considerat un agressor contra el sistema. Però hi ha molta gent amb la necessitat de sortir perquè no sempre la llar és un espai segur. En el moment que casa teva és un lloc hostil, quedar-se seria perpetuar aquesta violència i sortir-ne seria “la salvació”.
Així neix Entre monstres, una visita guiada d’un adult cap als records d’uns fets traumàtics que va patir quan era un infant, amb la por d’enfrontar-se al perpetrador que en el seu imaginari veu com un animal, un monstre. I és que la societat acostuma a mitificar els abusadors convertint-los en bèsties, monstres, l’home del sac… per tal d’allunyar-los de la realitat i no veure’ls com quelcom recurrent; perquè nosaltres creiem que aquest és un problema estructural provocat per un sistema patriarcal que s’expandeix en tots els camps: des del legal, fins al jurídic, passant pel mediàtic i arribant al nucli familiar.
Explicant la nostra història, que és la història de moltes persones, intentem trobar els mecanismes per desarticular la narrativa imposada que ens fa creure que el que passa dins de casa, s’ha de quedar dins de casa.
Veiem la necessitat de desmitificar els abusadors i perpetradors d’aquesta violència sistèmica i humanitzar-los (que no justificar-los) per, des d’humà a humà, dir les coses pel seu nom i responsabilitzar-nos com a societat.
