Epître aux jeunes acteurs, Pour que soit rendue la parole à la parole

Epître aux jeunes acteurs, Pour que soit rendue la parole à la parole

Sinopsi

“Épître aux jeunes acteurs, pour que soit rendue la Parole à la Parole” va ser escrita el Març de 2000, amb motiu de l’acció ”Théâtre des limites”, organitzada per “l’Académie expérimentale des théâtres”. Aquesta conferència és la resposta d’Olivier Py a la petició feta pel director de Conservatori Nacional d’Art Dramàtic, d’un text teòric sobre l’art teatral, destinat als estudiants d’interpretació. Un actor, encarnant una tràgica durant l’espai de temps que dura l’espectacle, ve a l’escenari per instar el públic a alçar la flama de paraula.
En aquesta petició, l’esgarriacries, el gestor cultural, el policia del desig, el ministre de comunicacions, el director del Conservatori d’Art Dramàtic, el que realment demana, el porc
modern i el nen que fa el jurament tenen l’esperança de fer-se sentir també.

Què en serà de la paraula?

Prefaci d’Aristide Nerrière, filòsof
Quantes paraules magnífiques i dotades amb una potència inusual, avui, perquè precisament la paraula ha estat retornada a la Paraula …
Verb a restituir-li en el menor temps la seva funció primordial d’alliberament dels homes i sense la qual, ho sentim prou, ens convertiríem tots i per sempre més en orfes del millor.
Felicitats de totes maneres a Olivier Py per a l’excel·lència mobilitzadora del seu text, i també per a Thomas Pouget. Sense ells, aquesta obra no hauria accedit a la terminació completa. I és per això que la seva contribució m’ha de semblar continuadora i trencadora, com un feliç alçament de creuada, a tot arreu i en qualsevol moment!
(Febrer de 2016)

Idioma:
Francès
Sinopsi

“Épître aux jeunes acteurs, pour que soit rendue la Parole à la Parole” va ser escrita el Març de 2000, amb motiu de l’acció ”Théâtre des limites”, organitzada per “l’Académie expérimentale des théâtres”. Aquesta conferència és la resposta d’Olivier Py a la petició feta pel director de Conservatori Nacional d’Art Dramàtic, d’un text teòric sobre l’art teatral, destinat als estudiants d’interpretació. Un actor, encarnant una tràgica durant l’espai de temps que dura l’espectacle, ve a l’escenari per instar el públic a alçar la flama de paraula.
En aquesta petició, l’esgarriacries, el gestor cultural, el policia del desig, el ministre de comunicacions, el director del Conservatori d’Art Dramàtic, el que realment demana, el porc
modern i el nen que fa el jurament tenen l’esperança de fer-se sentir també.

Què en serà de la paraula?

Prefaci d’Aristide Nerrière, filòsof
Quantes paraules magnífiques i dotades amb una potència inusual, avui, perquè precisament la paraula ha estat retornada a la Paraula …
Verb a restituir-li en el menor temps la seva funció primordial d’alliberament dels homes i sense la qual, ho sentim prou, ens convertiríem tots i per sempre més en orfes del millor.
Felicitats de totes maneres a Olivier Py per a l’excel·lència mobilitzadora del seu text, i també per a Thomas Pouget. Sense ells, aquesta obra no hauria accedit a la terminació completa. I és per això que la seva contribució m’ha de semblar continuadora i trencadora, com un feliç alçament de creuada, a tot arreu i en qualsevol moment!
(Febrer de 2016)

Fitxa artística
Enllaç copiat!