Set anys després de Sé de un lugar, Iván Morales obre un altre altre cicle i torna a parlar de la nostra quotidianitat, aquest cop des d’una nova mirada. Ara, però, ja no parla tant de com sobreviure a la mort de l’amor i a la ruptura dels vincles, sinó que se centra en allò que ens uneix, que és més complex. Esmorza amb mi posa el focus en com podem tornar a creure i com pot tornar a néixer l’amor; com ens apropem a la maduresa, però no volem deixar de jugar, per més difícil que sembli de vegades.
Sinopsi
La Natàlia i el Salva s’han enrotllat cinc vegades, no més. La seva relació ha estat fins ara poc profunda, pràcticament no saben res l’un de l’altre. La Natàlia té trenta i pocs anys, un fill amb un home de qui ha trigat molt, massa, en desenamorar-se, poques perspectives professionals a part de la feina de cambrera en un dels bars més canalles del Xino, molt estrès i la necessitat d’entendre d’una vegada perquè l’amor la fa patir tant. És per això que, seguint la seva vocació artística mai no del tot reeixida, ha decidit fer un documental sobre el desamor, per veure si, compartint el seu dolor amb el món, aquest deixarà de pesar-li tant.
De vegades l’ambició és només aquesta, senzillament esmorzar junts, més enllà de qualsevol somni grandiloqüent. Què estem disposats a fer i a sacrificar per no deixar d’esmorzar plegats?
