Sinopsi
Quines formes adopta la violència contemporània? Més enllà de la seva manifestació física i explícita, el món contemporani conrea i tolera la violència en múltiples formes i en àmbits molt diversos. I el llenguatge de la violència i de la por es converteix, a poc a poc, en el llenguatge dominant. Al vestíbul d’una estació que vol evocar la imatge d’una Europa en punt mort, trobarem, en imatges i escenes fragmentades, històries i personatges que ens parlen d’un món que consenteix l’abandonament de l’humanisme per arribar, des d’aquesta estació, a un destí que encara no ha sabut triar. El masclisme i la gihad, la religió i les falses polítiques, el terrorisme i la guerra, els mitjans de comunicació i la cultura empobrida, la precarietat i la bondat del sistema econòmic seran protagonistes d’un joc teatral que vol ser un testimoni documental fictici de la nostra realitat. Com en qualsevol estació, entre la comèdia i el drama, amb la presència fugaç de personatges que viatgen, que emigren o que defensen el seu territori, que arrosseguen i ens porten les seves històries, que parlen, o canten, o ballen, Tèrminus, el déu de les fronteres, potser somriurà.
