Estimadíssims malvats

“Una cançó s'és dictada el Dia de Sant Joan, d'una mort que és succeïda... Ja us ho aniré explicant!” així comença la cançó La mort del pare Jordi. I com aquesta, tantes músiques populars passades de generació en generació sense posar en dubte les seves lletres ni orígens. La tradició sempre ha sigut cantar-les i compartir-les.

Jordi Vidal fa un repàs en aquesta obra d’algunes peces del cançoner popular català. Melodies tradicionals que transformen la tragèdia en una animada tonada que es va repetint d’uns als altres fent-les perdurar en el temps, on lladres i assassins son aclamats i a les víctimes se’ls hi esborra la identitat. Durant aquest viatge per la cultura musical catalana, es van desgranant crims antics i històries reals que mostren una fascinació intrínseca de l’ésser humà pel mal. El text es pregunta quan dura el dolor i el patiment que provoquen aquests actes monstruosos.

És un muntatge atrevit i potent que amb una imatge visual fosca i minimalista es construeix a través dels sons i la música de Laia Vallès i, sobretot, de la veu impressionant de Jordi Vidal. L’espectadora queda atrapada i perduda en la seva capacitat vocal, hipnotitzada per la melodia i les lletres que transporten a mons tèrbols embellits per un cant absolutament preciós. En algunes ocasions el públic oblida què ha anat a veure al teatre, perquè només vol continuar perdut en el viatge auditiu que proposa Vidal. És una autèntica meravella.

És cert que el trajecte per aquesta memòria col·lectiva és molt interessant i enriquidor, especialment per aquells/es que no tenen un coneixement d’aquesta tradició musical, però el missatge es perd una mica en l’estructura escollida. Sí que crea una curiositat que enganxa a l’espectadora al relat que es vol explicar, però al final queda la sensació que un recital de les cançons amb interludis per contextualitzar els fets o l’època haguessin funcionat millor per acabar d’arrodonir la peça.

Amb tot, el plaer d’escoltar a Vidal i la passió en què es narra tot el passeig per aquesta història son al·licients suficients per deixar-se emportar per cada nota que ressona al teatre.

Estem davant d’un musical de petit format realment curiós. I diem que és curiós tant pel tema escollit com per la forma i, sobretot, pel repertori triat. Les cançons podrien ser les d’un recital de Maria del Mar Bonet o Marina Rossell, però l’eix comú que les vertebra és el que ha impulsat a la companyia Teatre Nu a aprofundir en el llegat una mica sinistre de la cançó popular catalana. Suposo que a molts indrets les rondalles i les cançons que es transmetien de viva veu estan plenes de fets escabrosos i rocambolescos, però no deixa de sorprendre la gran quantitat de lladres i assassins que s’amaga darrera de temes innocents que hem cantat, o hem sentit cantar, mil vegades a casa nostra.

És cert que l’excusa inicial és una mica pobre i que la línia argumental que la segueix acaba essent excessivament prima. Ara bé, no es pot negar que l’espectacle funciona, sobretot per la màgia de Jordi Vidal i la música (i els sons) de Laia Vallès. Tots sabem que Vidal és un gran actor i un gran cantant (Rèquiem for Evita, Guillermotta, El jovencito Frankenstein) però aquí li veiem registres que encara no coneixíem, a part de brillar com sempre en els temes musicals.

Estimadíssims malvats potser no serà una proposta apta per a tots els paladars, però la seva originalitat mereix que la col·loquem en l’apartat d’interessants rareses que apareixen, de tant en tant, per la cartellera barcelonina.

El punt de partida d'aquest espectacle és a partir de la cançó del segle XVIII L'hostal de la Peira.

Amb la sang de tes venes o-là
les mans em vull rentar,
Amb la sang de tes venes o-là
les mans em vull rentar,
i amb ta cabellera, o-là,
me les vull eixugar, o-là,
me les vull eixugar.


Estimadíssims malvats, de la companyia Teatre Nu, és un monòleg musicalitzat que ens explica un crim real del segle XVIII a partir de cançons tradicionals i música electrònica. Un espectacle que compta amb dramatúrgia i direcció de Víctor Borràs Gasch i és protagonitzat per l'actor i cantant Jordi Vidal, guardonat el 2021 amb el Premi de la crítica com a Millor actor musical per Guillermotta, el seu darrer espectacle.

Sense la intenció de fer espòiler, us avanço que l'actor Jordi Vidal està molt vinculat a la història sobre la qual es construeix aquest espectacle.

Què ha quedat d'aquesta història? Una cançó, La mossa traïdora.

L'espai sonor i els arranjaments musicals, una fusió de melodies populars amb música electrònica, efectes sonors, modulars i sintetitzadors, són obra de la compositora i música Laia Vallès, que està tocant en directe durant tot l'espectacle i també en fa una petita col·laboració escènica.
Totes les cançons de l'espectacle parlen sobre assassinats, robatoris, dolor i sang. El testament d'Amèlia, La cançó del lladre, La mossa traïdora i L'hostal de la Peira en són algunes de les cançons que formen part de l'espectacle.
Tot i que les melodies són precioses i alegres, el seu contingut és malvat i pervers.

Estimadíssims malvats és un espectacle molt visual. L'escenografia de Llorenç Corbella, que omple l’espai escènic de cordes que engabien els protagonistes, és realment espectacular, de la mateixa manera que el disseny de llums, creat per Paula Crespo, és impressionant. Escenografia i il.luminació donen molt de joc escènic.

Pel que fa a la interpretació, sempre és un plaer escoltar la magnífica veu d'en Jordi Vidal. També la seva part còmica és un dels seus punts forts. En aquesta ocasió a més a més el veurem ballar i transformar-se en una espècie de personatge còmic maligne que ens recorda una mica als personatges de Loki o Arthur Fleck.

Estimadíssims malvats posa de manifest la crueltat de les cançons tradicionals i de les històries que expliquen, cantarelles populars que s’han acabat convertint en cançons festives de manera inconscient, i de com la banalització del mal ha influït en la construcció de la nostra societat. Històries reals de crims molt antics que ens arribem en forma de cançó popular, històries doloroses d'origen traumàtic, maldats que la gent canta de manera festiva. Cançons que enalteixen als malvats i s'oblida de les víctimes.
També és una reflexió sobre com els humans ens posicionen davant el mal i de com ens sentim fascinats pel morbo que ens generen alguns fets, històries o imatges que poden ferir la nostra sensibilitat.

 

Estimadíssims malvats m'ha semblat un espectacle molt original, visualment espectacular, musicalment i vocalment extraordinari,  tot i que vaig tenir la sensació que hi va faltar quelcom per ser un espectacle del tot rodó. No sé, personalment, em va faltar alguna cosa, tot i que no sabria dir el què. Penso que el dia que hi vaig anar la connexió entre actor i públic va fallar. Així i tot, paga la pena anar-hi pel meravellós espectacle que han creat i per gaudir de la magnífica veu d'en Jordi Vidal.