Sinopsi

El nou text de Josep Maria Miró (Autor de Gang Bang -2011-, El principi d’Arquimedes -2012-, Fum -2013- o Nerium Park -2013-) és l’obra amb que s’estrena la nova companyia La padrina, integrada pels joves actores Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig.

SINOPSI

Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i també les mancances i problemes que han d’afrontar. Coincidint amb una celebració que agrupa a un nombrós grup de gent del poble a la casa de cultura, aquests tres personatges posaran de manifest els seus recels, misèries i traïcions mútues. Les seves pors personals i professionals posaran en perill les relacions d’amistats, tant les més recents com aquelles aparentment sòlides, i també el respecte als espais de privacitat.

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Deixant preguntes a l’aire

Anem a l'estrena d'Estripar la terra, l'última obra de Josep Maria Miró, un autor que ens va enamorar amb El Principi d'Arquímedes.

Tenim uns personatges amb força tensions a partir d'un fet. Un Mcguffin que no es diu durant l'obra, i que tampoc és el més important. Recels entre companys, situació laboral, estabilitat, la vida d'un poble, integració i el més important de l'obra; ens ha de perseguir el nostre passat? Tornem amb els flash-back per poder explicar la història d'aquests 3 personatges. En seqüència il·lògica, tenim una trama que ens atrapa. I el millor de tot, deixant preguntes a l'aire. No tot ha de ser resolt a l'escenari.

Per mi, totalment recomanable. Possiblement, per sentir-me una mica reflectit en el personatge de David Marcé. Llegir més.

28/06/2014
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

A l’ombra d’Arquímedes

A l'igual que a El principi d'Arquímedes, Josep Maria Miró torna a tancar els seus personatges en un equipament públic (allà una piscina, aquí una casa de cultura), els torna a enfrontar al secret d'un ells i torna a fer que la pressió externa (allà uns pares indignats, aquí una crisi que empeny a decisions extremes) marqui el destí de tots ells. També utilitza de nou uns recursos narratius que permeten veure diferents punts de vista i, fins i tot, torna a posar com a eix de la història un personatge que esdevé víctima i botxí, amb cert aire d'heroi caigut en desgràcia... Tot a la vegada.

Sigui com sigui, Estripar la terra no acaba de funcionar amb la mateixa precisió... Potser perquè alguns elements del text (les reiteracions, per no anar més lluny) no contribueixen al naturalisme pretès, sinó tot el contrari. Potser perquè el tema central triga molt a aparèixer. Potser perquè els actors evidenciaven certa precipitació i nerviosisme el dia de l'estrena. Potser perquè les comparacions són odioses... i injustes.

Això no treu que aquesta sigui una obra molt ben escrita, amb uns flashbacks que funcionen com mai he vist en un escenari. Una peça que, tot i no ser rodona, és recomanable per aquests i altres motius.

28/06/2014
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Interessant, però no del tot rodona

L'obra aborda varis problemes, les dificultats pressupostàries de la cultura en els moments actuals, les retallades i la por a perdre la feina, la confiança en persones desconegudes, però al final surt l'autèntic dilema: una mala acció d'adolescent t'ha de marcar la vida per sempre? Hi ha alguna manera de redimir-se? És just quedar marcat sense remei per accions fetes quan s'és menor?

Un excés de redundàncies no ha permès que l'obra avancés al ritme desitjable. Molt interessant el tractament dels flash-back. Llegir més.

27/06/2014
edu beltran

Vaig anar a la funció de dissabte 12 de juliol, el cap de setmana on l’actor Oriol Casals substituïa David Marcè al personatge de Miquel. Detall sense importància ja que els tres actors sobre l’escenari van demostrar total compenetració. El text parteix d’una premisa crua, versemblant i realista, amb la qual és fàcil empatitzar-hi, i el llenguatge i les accions són totalment naturals i creïbles. Tot i que el text té molts atractius, el veritable punt fort de l’obra són les tres interpretacions. Una veritable joia d’obra, que mereix un reconeixement especial.

14/07/2014
Neus Mònico Fernández

Fins a on estem disposats a arribar per conservar una feina ??
Una escenografia molt bona, plena de detalls i objectes on de seguida ens adonem que ens trobem en el despatx d’un casal de joves d’un poble de Catalunya, ja que no hi falta cap detall (jocs de taula, un tambor, un cap gros, colors, diapositives, una guitarra, una rosa de Sant Jordi, una banderola amb la senyera, ….),i amb les parets folrades de cartells de festes majors de diversos anys.
La llum que entra per les escletxes de la persiana és genial, realment està mol ben trobat.
El sistema que s’utilitza per situar-nos en el temps passat, utilitzant canvis de llum i fent caminar els protagonistes d’esquena i en darrera, ho vam trobar molt original i efectiu.
Tots tres actors van estar impecables, actuant en tot moment amb naturalitat i del tot creïbles, i l’Alicia tot i que no hi és físicament present, és un personatge de gran importància dins de l’obra.
Els temes que se’ns planteja són molt interessants i variats; les retallades que pateix la cultura en l’actualitat, l’enfrontament, manipulació i egoisme de les persones davant la por de perdre la feina , la desconfiança en persones desconegudes que ajuden desinteressadament, un fet passat que ens marca i ens segueix de per vida , els problemes econòmic davant una separació,……
En fi, a nosaltres ens ha agradat moltíssim i la recomanem a tothom.
Del 26 de juny al 27 de juliol
De dimecres a dissabte a les 21.00 h. Diumenges a les 19.00 h.
NO US LA PERDEU !!!!!!!!!!!!!!!

03/07/2014

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Tres antiherois que sacsegen consciències

Mentre penseu quin dels tantíssims espectacles del Grec voleu veure, aneu tirant cap a La Seca. Allà hi trobareu un dels espectacles més interessants d’aquest juliol, Estripar la terra. Una […]

11 juliol 2014