Et vindré a tapar - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

La companyia )e( espai en construcció presenta Et vindré a tapar, una obra inspirada en una historia real i basada en els casos dels milers d’homes desapareguts durant la guerra civil, així com en l’espera de les seves famílies durant més de 60 anys per tal d’obtenir informació sobre el lloc on estan enterrats.

Sinopsi

Esperar sense esperança és l’acte més heroic que hi ha. 1940. Quan el Joan no torna, la Maria decideix anar-lo a buscar. L’han vist per última vegada al costat del riu.

Et vindré a tapar ens mostra el viatge que fan tres amigues per trobar el marit d’una d’elles que ha desaparegut. Intentant sobreviure en un ambient de postguerra claustrofòbic i incert, decideixen embarcar-se en un trajecte cap a la descoberta d’una realitat per la qual encara no estan preparades.

Sinopsi

Esperar sense esperança és l’acte més heroic que hi ha. 1940. Quan el Joan no torna, la Maria decideix anar-lo a buscar. L’han vist per última vegada al costat del riu.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 30

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Oriol Esteve
Teatre Barcelona

Viatge imprescindible

Sorprenent i original, Et vindré a tapar és una senzilla i petita joia teatral, emotiva i divertida a parts iguals. La companyia )e( espai en construcció ha encertat la manera de tractar un tema que ja hem sentit milers de vegades, perquè cal insistir-hi, però el drama és inherent al tema tractat, per tant, per què no donar-li un punt d'humor?

No voldria avançar-vos res i no voldria que us fessiu una idea equivocada del que HEU d'anar a veure: Et vindré a tapar se'ns presenta amb una posada en escena senzilla, espai negre que omplen sobradament tres grans actrius i les seves respectives maletes. En escenes breus que sovint desafien el pla espai-temps (no patiu, no és física quàntica) ens narren la història de la Maria, una de tantes dones que esperaven sense massa esperança que el seu home tornés de la guerra. Una ferida que encara és oberta i que cal cicatritzar. La música i els efectes sonors interpretats en directe acaben de vestir el text d'una manera impecable.

Sens dubte, un 'must' teatral. No us la perdeu!

21/11/2014
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Imprescindible!

O sigui que no us la podeu perdre, perquè aquesta 'opera prima' de la companyia Espai en Construcció és d'un equilibri digne d'uns professionals amb molta més experiència, i ells són molt joves. Estem al 1940 i el Joan encara no ha tornat i la guerra es va acabar el 39. La Maria té l'afany que encara sigui viu i decideix anar-lo a buscar. L'acompanyen dues amigues. Esperança sense esperança?... Obra de poques paraules, però tot queda molt ben dit amb l'expressió corporal. Magnífica direcció de Roger Ribó a la vegada autor, junt amb les actrius. Una perla que encara es pot veure fins el dia 23.

Llegiu-ne més.

14/11/2014
Ramsés Martínez Barquero
Teatre Barcelona

Tot allò que la guerra porta (o no) amb ella

Et vindré a tapar al teatre La Vilella és tota una experiència. En primer lloc, sorprèn que una obra d’aquesta temàtica (la guerra civil espanyola o, millor dit, la postguerra) no arribi a l’hora de durada. És una dosificació molt encertada, fa que cada minut a sobre de l’escenari tingui molt més poder i significat posteriorment. D’aquesta manera, no hi ha temps per a que el públic desconnecti o es perdi dins del text.

Per tant, una obra que està condicionada pel poc temps de representació planteja alguns reptes que la direcció de Roger Ribó sap resoldre satisfactòriament. En tant poc temps, és difícil presentar una obra com Et vindré a tapar, que succeeix en diversos escenaris (cap ciutat o poble en concret, però diversos escenaris: un riu, un vaixell, una muntanya...). Aquesta problemàtica queda resolta gràcies al impecable treball que fan els sons i l’ambientació. Tot i que una taula amb una persona que contínuament elabora sons que donen context a un escenari sobri, aconsegueix que l’espectador imagini l’escena però també que quedi distret en alguns moments.

El paper de la dona durant la guerra i, concretament, durant la postguerra, va ser crucial. Així es fa veure a Et vindré a tapar, on tres actrius protagonitzen tota l’obra sense necessitat que cap soldat aparegui per a donar-li a l’obra el to dolorós que suposa. Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Solé són les encarregades de demostrar tot el dolor que la guerra suposà per aquelles que no la lluitaren, sinó que només la patiren.

En síntesi, Et vindré a tapar es un relat sobre la cruesa de la guerra i de tot allò que queda (o que mai torna, com passa amb molts soldats que hi lluitaren). Amb una posada en escena humil però funcional i elaborada i una actuació molt ben duta a terme, aconsegueix que el públic connecti emocionalment amb la història i s’identifiqui amb aquestes famílies trencades, que mai tornaren a ser les mateixes després de la guerra.

12/03/2018
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Sin desenlace

Guerra es terror. El terror que siente el hombre que se va a la lucha, con todo el miedo de quien se juega la vida. Pero también el terror, menos reconocido -pienso eso sí en Màtria de Carla Rovira-, de la mujer que se queda sola, esperando sin esperanza, con la incertidumbre como única compañía. Cuando después de la guerra civil el marido de Maria no vuelve, ella decide actuar. Et vindré a tapar muestra el viaje que emprenden esta mujer y sus inseparables amigas para descubrir el destino final de su amado.

Lee la critica completa aquí.

11/03/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La precisió del treball ben fet

Des de la primera escena ens adonem que darrera d'aquest muntatge hi ha una direcció brillant, ja que Roger Ribó ens fa visualitzar tota una època i tot un paisatge de postguerra en aquest petit exercici que no arriba ni a una hora de durada. La precisió dels gestos i moviments escènics, la originalitat de l'espai sonor i el ritme que s'atorga a la història ens donen la raó. Si a sobre ho acompanyem amb tres estupendes actrius (Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Solé) ni ens adonarem que a l'escenari només hi ha tres maletes i poca cosa més... Teatre minimalista, però humil i ben fet. Una petita proesa que no ens hauria de resultar tan estranya si no fos perquè no estem acostumats a peces rodones, precises i contundents. Una proesa que ens recorda a una altra, la de Blanca Desvelada, que justament tracta d'una època similar i que també ha estat rescatada per La Seca just a final de temporada... Recomanable per a tots aquells que gaudeixen amb el teatre que, del no res, aixeca tot un món.

28/06/2015
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

La força d’un text

Amb un text que podria ser com la dels altres d'aquesta temàtica, però que no ens deixa indiferents.

Ens vesteixen una història en petits relats. I la força interpretativa de les 3 actrius, i d’un protagonista addicional amb els efectes sonors que tenim durant tota l’obra.

Podem passar de l’angoixa al somriure sense adonar-nos. I tot gràcies al treball que ens mostren aquestes actrius. Una de les obres que més m'han agradat en les sales teatrals; i a més ..

03/11/2014
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Excepcional senzillesa

Des del mateix començament de l’espectacle, resulta palpable que el seu director, Roger Ribó, es va formar a la London International School of Performing Arts (LISPA). I és que Et vindré a tapar no és més que un drama senzill i intimista que, gràcies a l’ús de les tècniques del Storytelling Theatre britànic, aconsegueix construir un ampli, bell i complet imaginari amb només tres actrius, tres maletes i unes poques peces de roba. Ambientada l’any 1940, l’obra narra el viatge de tres amigues a la recerca del marit d’una d’elles desaparegut durant la guerra. El tema, no gaire innovador, tot i que encara present en el sentiment col·lectiu i, per tant, necessari, està tractat amb intel·ligència, combinant l’angoixa amb la comèdia, el costumisme amb el realisme màgic o el simbolisme. El periple emocional al qual assistim és excepcional per la profunditat del seu contingut en contraposició de l’aparent simplicitat de la seva posada en escena. Les tres actrius, cadascuna amb una marcada personalitat, s’impliquen al màxim, tant físicament com afectivament, en la seva aventura nascuda d’una creació col·lectiva i omplen amb intensitat el buit escènic, amb l’ajuda d’una violinista encarregada de crear l’espai sonor que ajudarà a recrear tots els escenaris. Emotiu, honest, valent i despullat d’artificis, aquest muntatge de la companyia )e(spai en construcció és una nova demostració de què, quan hi ha talent, la manca de mitjans no és cap obstacle.

11/10/2014
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una petita joia teatral

Tres actrius, Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Soléque, interactuen entre elles sobre un espai negre i en escenes força curtes, ens mostren, mes que explicar-nos… i de forma gairebé visual, amb força mímica, l’angoixa de la protagonista que no vol acceptar la mort del seu estimat, que fa un any que hauria d’haver del front de la guerra civil espanyola. Les relacions humanes entre les tres amigues, les seves pors i angoixes ens la saben transmetre d’una manera colpidora que fereix la sensibilitat de l’espectador des de l’inici de la representació.

Ens va agradar molt la posada en escena, on en alguns moments el director Roger Ribó emula a Ferran Adrià, ja que en aquest espectacle es “desconstrueixen” físicament algunes escenes i l’espectador les pot veure de forma tridimensional, com si estiguéssim asseguts alhora en diferents espais de la sala… escenes on dues persones que en teoria estan front per front, es situen en plànols diferents no coincidents.

Una petita joia que no us heu de perdre. Per saber-ne més.

08/10/2014
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un viatge des de l’interior

Espai en construcció ens presenta una historia d’entre tantes, que està basada en fets reals i que transcorre durant la Batalla del Ebre en plena Guerra Civil Española.Un relat que no ens deixarà indiferents.Un homenatge a totes aquelles dones, mares i filles que no van poder enterrar als seus homes .Un moment de la nostra història que no hem d’oblidar. Et vindré a tapar és el viatge interior que fa la Maria, que va des de la negació fins a l’acceptació de la mort del seu marit. La incertesa de no saber que ha sigut d’ell és una angoixa molt difícil de suportar ; i posar un punt i final, serà la decisió més difícil que ha de prendre per poder seguir vivint. La Maria és una dona desesperada que empren un viatge ple d’esperança per tal de trobar al seu marit, en Joan, que fa més de quatre anys que va marxar i encara no ha tornat a casa. La Nuria i la Lluïsa són les seves millors amigues i li fan costat en tot moment. Realment han estat tres interpretacions genials !!!. L’ escenografia és del tot original, roba estesa pel terra i tres maletes que han donat molt de joc durant la representació. En un racó la violinista Roser Farré ens ha interpretat en directe la música de Pedro González. La Roser també ha estat l’encarregada dels efectes sonors de l’obra, com són el soroll de la pluja, una gotera, la corrent d’un riu, una pedra lliscant per l’aigua o el moviment del tren. I pel que fa al vestuari i caracterització ha estat del tot aconseguit per la Carme Clua, que ens ha mostrat tal com era la dona dels anys 40. Un bon començament de temporada a La Vilella. No us la perdeu!!!! A nosaltres ens han quedat ganes de repetir.

05/10/2014
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Un viatge interior i exterior, senzill i valent

Sovint les altes expectatives juguen en contra. Havia llegit tant i tot tan magnífic sobre aquesta proposta d' )e(spai en construcció que estava convençut que veuria una obra d’aquelles que et marquen, amb alguna similitud amb Blanca Desvelada: petit format (sigui això el que sigui), un tractament diferent, original i captivador d’un tema que pot cansar per massa vist com la Guerra Civil, el drama de les dones que van perdre els seus homes sense no poder ni enterrar-los i tot descansant en les interpretacions, el repte de transmetre molt amb durada reduïda i pocs elements accessoris… En fi, tot a favor. I, clar, m’esperava més.
No m’ha arribat el principal, el drama de la protagonista, massa freda i distant. En canvi, funciona molt bé com a mirall de l’amistat femenina (qui et segueix on calgui i qui, finalment, et diu “fins aquí”).

Una dona es cansa d’esperar (“Esperar sense esperança és la veritable heroïcitat”) i decideix iniciar un viatge -que fas teu- per esbrinar què ha passat amb el seu Joan, desaparescut fa quatre anys, acompanyada de dues amigues, excel·lentment interpretades per Maite Bassa i Blanca Solé (La rebel·lia possible).
Una intel·ligent, precisa i minimalista posada en escena i una brillant ambientació sonora-musical però transicions massa lentes i “teatrals” entre escenes que em feien desconnectar i personatges onírics-surreals-humorístics un pèl exagerats.

03/02/2019
Lali

Una vez más La Badabadoc me ha vuelto a sorprender para bien, con su programación! Et vindré a tapar es una de esas obras imperdibles ya que se nota y mucho todo el trabajo en equipo de esta bella compañía que al explicarnos en el coloquio del domingo su forma de trabajar me han dejado enamorada, que sigan creando, que a nosotros nos alimenta el alma ver piezas tan bonitas, las interpretaciones de las actrices Maite Bassa, Montse Bernad y Blanca Solé son de una calidad increíble, se nota la experiencia de ambas, la música de la Violinista Roser Farré sin duda es una parte importante de Et vindré a tapar, me ha emocionado todo el tiempo y La dirección de Roger Ribó es impecable:) Muchísimas Felicidades a todos los que forman parte de Espai en Construcció! Gracias!!!!!

13/02/2019
Daniel Sanz

Una agradable sorpresa és aquesta obra de petit format que demostra que amb pocs recursos i molt d’enginy es pot aconseguir traslladar l’espectador a diferents escenaris, simplement amb tres maletes,unes peces de roba i uns efectes sonors tan artesanals com efectius.
Les característiques de la sala permeten gaudir amb molta proximitat de la gran interpretació de les tres actrius,que combinen escenes colpidores i realment dramàtiques amb esquitxos de comèdia,algun d’ells realment hilarant.
En definitiva,teatre molt honest i fet amb molt bon gust. Molt recomanable!

08/02/2019
Miguel Angel Colon Torres

Roger Ribo

06/02/2019
Victòria Oliveros Layola

motiu, honest, valent i despullat d’artificis. Una clara demostració de què, quan hi ha talent, la manca de mitjans no és cap obstacle. Teatre minimalista però molt ben fet que no us deixarà indiferents.
No us la perdeu!!!! Paga la pena anar a veure aquesta proposta. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/03/05/et-vindre-a-tapar/

27/12/2018
Josep OS

No havent-ho pogut fer a La Vilella, ahir vaig poder veure l’obra a La Seca. El que més m’ha agradat per descomptat és el treball de les tres actrius que m’ha semblat magistral així com la violinista que li dona un toc diria poètic que la fa diferent a la resta d’obres que hàgim pogut veure sobre aquest tema, la guerra. L’escenografia pràcticament inexistent aconsegueix amb molt pocs elements, tres maletes i unes peces de roba una posada en escena sensacional. Els tocs d’humor t’evadeixen en alguns moments del dramatisme al que estàs immers. Molt encertat tant vestuari com il·luminacióI i molt aconseguits els efectes sonors pluja, tren etc. Si no l’heu vist està en cartell fins al dia 12.

04/07/2015
Ana P.F.

Quan els petits són immensos.
Una de les millors produccions que he vist enguany. Magnífiques les actrius, música i efectes, atrezzo, canvis d’escena que són com una coreografia i especialment aconseguir crear una emoció que va del drama a la comicitat en uns segons. Felicitacions a la companyia , una gran promesa.

29/11/2014
san

Me encanto,versatil,original y muy bien interpretada.

28/11/2014
Sandra Martin

És interessant l’ús dels recursos en un petit espai sense massa atrezzo i l’ambientació sonora, però trobo que l’obra està sobrevalorada. No vaig aconseguir creurem a la Montse B. en cap moment i trobo repetitives les bromes i el recurs fàcil i massa vist de com es conclou l’obra. Per contra, felicito a la Blanca S. per la seva interpretació. Animo a seguir fent aquestes obres de petit format i arrodonir els detalls en el futur.

28/11/2014
Raimundo Morte

Una entranyable obra construïda, segons he pogut entendre, de forma col·lectiva, a partir de fets reals, que tracta un tema històrica i malauradament pendent a la societat espanyola, on podem gaudir d’una història senzilla, on l’heroïna és clara i també la resta de papers, però que s’agafa a la sensibilitat de la construcció dramàtica i teatral, amb moltíssims detalls d’ofici que ens mostren que l’equip creatiu té un gran bagatge professional al teatre, un gran coneixement del medi, i a través d’ell, aconsegueixen esprèmer moltíssimes possibilitats a la seva proposta, en l’ús dels espais, elements escenogràfics, so en viu (un gran component d’aquesta obra), vestuari, llums (tot i que la sala Vilella no ajuda gaire, en aquest sentit)…de fet, aquest és un dels punts en els quals, tot i que la proposta d’il·luminació és prou eficient, generant atmòsferes, canvis d’emoció i espai, sembla que no està a l’alçada de la resta de la peça (deixant-me el dubte si és un tema de disseny o de la sala). Val a dir que aquesta problemàtica l’he contemplada en totes les peces que he pogut veure anteriorment a la sala.
Un altre punt feble per a mí, i cal dir que ni molt menys això fa que l’obra deixi de ser molt i molt recomanable, és la sensació de falta de profunditat emocional del que s’està parlant. I no ho esmento per l’ús de la comèdia, molt encertada per a generar els contrastos emocionals, fer-nos riure i així empatitzar més encara amb els personatges, sinó perqué siguent un tema tan dur, que toca temes humans realment trascendentals, de vegades tenia la sensació que l’abordatge tècnic tant virtuós no permetia accedir a espais més viscerals.
L’equip actoral té una forta presència, un vincle molt fort que s’entén venint d’un procés creatiu comú, i es complementen molt bé. Personalment m’hauria agradat veure més matissos en la construcció dramàtica del personatge de la Maria, tot i que la Montse fa una molt bona feina amb el que hi ha.
En definitiva, una obra molt interessant, creada per l’equip mateix, cosa de molt valor, i a la qual li desitjo un llarg camí per a poguer seguir compartint el seu valuós missatge.

27/10/2014
JUANJO GUTIÉRREZ GUARDIOLA

Meravellosa, sensacional… No tinc paraules: una alenada d’aire fresc al teatre d’avui en dia, una dramaturgia mooolt treballada, una meticulosa posada en escena, una lliçó interpretativa de les tres actrius que es deixen la pell a l’escenari i emocionen l’espectador, i una delicadesa en cuidar els detalls com la il·luminació o els efectes sonors… Chapeau!!

27/10/2014
Roberto Giménez

Maravillosa. Con muy pocos recursos y un genial uso del espacio, tres actrices estupendas dan vida a una historia que te atrapará y ya no te soltará… Un ensayo sobre el dolor y la pérdida. Sobre la amistad y la lealtad. De lo mejor que he visto en mucho tiempo.

15/10/2014
Marta

Ahir vam anar a veure Et vindré a tapar…! Increïble… una obra que s’ha de veure: per la història, per la posada en escena, per la creació immillorable d’espais, per les magnífiques actrius, pels personatges entranyables als qui donen vida i per una violinista (i creadora de sons) que la clava.
Una obra de contrastos, de sospirs, somriures i riures!… que ens transporta a un passat proper, molt sovint oblidat… Tres noies i tres maletes i una molt bona història per explicar. Et vindré a tapar necessita ser vista!

10/10/2014
Maica Ferrer

Entré con pocas expectativas y salí con la boca abierta… Impecable dirección, excelente reparto y magnífica puesta en escena. Preparaos para 60 minutos en los que no querréis ni pestañear!

09/10/2014
Júlia Lancho

Us recomano una obra de teatre original i incisiva, basada en tantes històries de vida de la postguerra civil espanyola, que no us deixarà indiferents. Una aproximació molt encertada a un tema tan actual com és la recerca dels familiars desapareguts i la frustració que provoca la reiterada negativa política i judicial a la recuperació de les restes dels éssers estimats. I amb una breu però sorprenent dosi d’humor negre que, en un moment donat, et fa passar de l’angoixa corprenent al riure esclatant, tot i que l’argument convidi sovint al plor més sincer. Una obra interessant i una magnífica posada en escena d’ )e( espai en construcció. NO US LA PODEU PERDRE!

06/10/2014
Lluís Oliveras Frau

La recomano a tothom. No us la perdeu !!!

06/10/2014
Sara Martí

M’ha encantat aquesta obra. La història és molt emotiva i ens toca a tots de molt a prop i ens emociona…torna a ser una història de la postguerra però ni per un moment sents que t’estan explicant “más de lo mismo”. El tractament és íntim i coratjós. Les actrius són estupendes i molt versàtils, sorprenen els canvis de ritme i de personatge. El drama que tan bé ens mostra la Montse Bernad té el seu contrapunt amb la gran vis còmica de la Maite Bassa (qui no coneix o ha conegut una Nuri?) i de la Blanca Solé…totes tres estan fantàstiques! I per acabar, la posada en escena també és molt sorprenent, la música i sons en directe, els diferents plans…sembla mentida que se li pugui treure tant partit a 3 maletes, uns llençols i 4 peces de roba! En fi, totalment recomanable!! Moltes felicitats a Espai en construcció!!

06/10/2014
Albert Navarro

És difícil no sortir emocionat d’aquesta obra de teatre. Dura el temps precís (una hora) i és una immersió a l’ambient ple d’ombres de la Postguerra, un ambient, però, que s’il·lumina gràcies a uns personatges femenins lluitadors i entranyables, que es fan costat en tot moment. Les interpretacions són de primer nivell, amb música i efectes sonors en viu i amb una direcció del muntatge exquisida que necessita molt pocs elements per crear una ambientació molt aconseguida, gràcies també a un vestuari d’època seleccionat amb cura. Tot plegat, fa viatjar l’espectador en el temps, fins arribar al cor i als dilemes d’unes dones que han de fer front a una vida destarotada per la Guerra Civil.

06/10/2014
Noelia Domènech

De tant en tant m’agrada anar al teatre. He vist de tot tipus i no totes en surto satisfeta ni entretinguda; senzillament penso que he perdut el temps. No ha estat en aquesta ocasió. Per casualitat he vist “et vindré a tapar” i m’ha encantat.
Senzilla, divertida, amb drama també, sí, perquè és ubicada a la postguerra que és quan podem pensar “más de lo mismo…”, doncs a mi no m’ho assemblat. Des del meu punt vista l’obra es tant dinàmica que no te n’adones que passa el temps. Suposo i crec que no m’equivoco que és gràcies a les interpretacions de les actrius, que tot i que són diferents entre elles, estan molt ben coaccionades amb els seus papers i creen tota l’obra com un fil de llana que desfila un jersei i no pots parar fins a desfilar-lo del tot… a part el so musical que les envolta…amb el violí…m’ha encantat!
Crec que amb tot això va fer que passés tant ràpid i m’ho passés bé. Si més no, em quedaré amb el nom d’aquesta companyia per seguir-la de ben a prop. Felicitats i òbviament la recomano anar-la veure.

06/10/2014
Albert Sauca

Me encantó!!
La puesta en escena es fantástica: desde un attrezzo mínimo, jugando con la imaginación del público, consigue hacer un viaje divertido a la vez que trata un tema profundo y que – pese a acontecer en 1940 – es aún de actualidad. Transcurre de forma muy dinámica, y tiene momentos para todo, desde situaciones trágicas a bailes expresivos, todo acentuado por momentos gamberros en los que es imposible no reír. Sorprende lo que pueden conseguir tres actrices (por cierto hiper-polivalentes) sobradas de talento.
No me perderé la próxima de “espai en construcció”!!

05/10/2014
JAIME FERNANDEZ

Sin duda vale mucho la pena ir a ver esta obra.
El contraste entre la angustia y dolor, y los toques de humor muy acertados, hacen que la obra tenga un enorme dinamismo, y se convierta en una pieza muy entretenida.
Al fin y al cabo, para eso se va al teatro, para entretenerse!
Bravo y enhorabuena a las pedazo de actrices!

05/10/2014

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Espai en Construcció: “Els joves encara patim l’impacte i els silencis de la guerra”

Et vindré a tapar es va estrenar amb èxit a La Vilella, ha girat per diverses poblacions catalanes i ara arribarà a La Seca-Espai Brossa i els Terrats en cultura. […]

9 juny 2015

“Volem que l’espectador entri a l’obra per l’estómac i no hi pensi fins que surti”

Ja heu anat a La Vilella? L’antiga fàbrica del Poble-Sec, convertida en espai espai escènic ara fa un any, acull la primera obra de la companyia Espai en construcció, Et […]

16 octubre 2014