Expulsió - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

El dramaturg Pau Miró, torna amb un nou text, Expulsió. Amb la seva escriptura naturalista, intimista i poètica, juga amb el detall del més concret i amb el que no es diu perquè no hi ha paraules. Una història sobre la necessitat de creure en petites utopies en la Barcelona dels nostres dies escrita per un Txèkhov català i contemporani.

Sinopsi

Un matrimoni va trobar un ocell malferit al costat d’un camp de blat. Van decidir cuidar-lo i alimentar-lo com si es tractés del seu fill. Allà mateix, al costat del camp de blat, van fer construir una casa, que amb els anys es convertiria en la casa d’estiueig familiar. Després d’adoptar aquest ocell, van arribar un fill i una filla més. La dona del matrimoni va morir després d’una llarga malaltia. Uns mesos després el seu marit va anar a un bosc i va desaparèixer. Aquesta història comença, aproximadament, un any després de la mort d’aquest matrimoni amb una reunió familiar.

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

La casa familiar que uneix i separa

Pau Miró i Toni Casares han col·laborat tots dos en el procés d’escriptura, direcció i elecció d’intèrprets segons expliquen ells mateixos en un podcast.
És una obra carregada de simbolismes. Un ocell ferit al costat d’un camp de blat és acollit per un arquitecte urbanista. En aquest lloc hi construirà una casa. L’acollida és la que plana tota l’estona amb el rerefons de les dificultats de trobar habitatge a Barcelona ciutat, de la gentrificació i l’expulsió dels seus habitants. L’obra transcorre amb varies capes argumentals que Pau Miró ha anat teixint amb pulcritud.
Tres germans, tres reconeguts intèrprets, Anna Alarcón, Montse Germán i Xavi Sáez, es troben a la casa dels pares després de la mort del pare, i el que havia de ser una trobada agradable acaba amb retrets per diferències ideològiques i maneres diferents d’haver viscut la seva infància. Les actituds, més que les paraules, fan entendre a cada un dels tres germans la manera de pensar dels altres. La informació es va donant mica a mica i el teixit argumental va creixent amb els punts de vista dels tres germans.
L’escenari és el jardí de la casa dels pares ple de nius per ocells que havia construït el pare, la mort del qual és un misteri per tots però sobre tot per la néta (meravellosa Mia Sala-Patau).
Amb l’escenografia cuidada de Pol Roig i la il·luminació de Mireia Sintes Garcia, la tempesta que cau sobre la casa sembla que et caigui a sobre i els llampecs il·luminen el jardí, el bosc proper i la sala del teatre.
La veritat, amb molta càrrega simbòlica, es va descobrint a través d’un conte que van creant la néta i una de les ties (Montse Germán) tal com acostumava a fer l’àvia.
Mica a mica es van lligant caps. Amb la caiguda del niu cauen les esperances per un habitatge digne per tothom i les il·lusions per un món millor.

18/03/2025 - Sala Beckett
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Viure a Barcelona és cada vegada més difícil

Antigament, les ciutats les dissenyaven els militars. Al segle XIX, els enginyers. Després els arquitectes, però ara, al segle XXI, són els advocats i economistes.

L'obra Expulsió, escrita pel dramaturg Pau Miró, la protagonitzen tres germans que es retroben després de la mort dels pares.

L'acció transcorre en un mateix espai, el jardí de la casa d'estiueig dels pares situada als afores de Barcelona.

Expulsió explora la sensació de pèrdua absoluta d'un lloc, sigui emocionalment o físicament, des de la mirada de tres germans: la de la germana gran, interpretada per Montse Germán, que és la més idealista, la que creu que tot millorarà, la del germà (Xavi Sáez) que és el més realista i la germana petita, interpretada per l'Anna Alarcón que és la que mira pels seus interessos econòmics. Un quart personatge, la filla del germà (Mia Sala-Patau), és l'inconformista i la mirada de l'esperança.

La pandèmia, els grans fons d'inversió, els fons voltor, els pisos turístics, l'especulació, la crisi de l'habitatge, l'encariment de serveis, la delinqüència... ha fet que la gent marxés fora de la ciutat.
Viure a Barcelona és cada vegada més difícil.

Expulsió neix com a resposta a les narratives que fan apologia de l'individualisme extrem i de com Barcelona fa fora als seus veïns. Gent que se'n va a viure a pobles propers a Barcelona, com el meu poble. Un poble que de mica en mica ha deixat de ser el que era. Un poble on la construcció urbanística ha estat desmesurada i ha transformat el paisatge. Un poble que ha apujat els preus de l'habitatge i dels lloguers. Els nostres joves han estat "expulsats" del seu poble, buscant als afores llocs amb les seves possibilitats econòmiques. Aquest sentiment d'expulsió que ens planteja en Pau Miró, és el mateix que tenim nosaltres.

10/03/2025 - Sala Beckett
Victòria Oliveros Layola

Una altra història de retrobament familiar que tan bé funciona per resoldre conflictes del passat. I com en tota reunió familiar, però, hi ha secrets que es van descobrint. Una carta, una fotografia, una veritat que s’acaba desvelant i després d’ella les veritables intencions d’uns i altres amb el futur d’aquella casa i d’allò que representa. Tanmateix, el final acaba sent potser massa grandiloqüent i efectista.

05/04/2025
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La historia que nos propone Pau Miró es la historia de una familia. Familia que parece unida pero en realidad está llena de grietas. Envidias, avaricias, enfermedades mentales, arrepentimientos. Todo tiene cabida en este drama familiar.
Y aunque el texto trata temas muy potentes creo que su clímax falla. No se acaba de entender y deja al espectador con un sabor amargo porque nos gustaría saber más sobre estos personajes y se nos queda corto.
Una propuesta escénica interesantísima con una iluminación mega original y que nunca he visto en escena: esos hilos iluminados me han parecido muy ingeniosos y daban un toque muy guay a la esnnografia. Buenos efectos sonoros y buenas interpretaciones. Porque ahí radica lo mejor de la obra (descubrimiento de Mia Sala-Patau y una Alarcón maravillosa pero que ya se repite en papeles de personajes odiosos y despreciables)
Una buena propuesta para estar 1h 20 min en la casa familiar!

03/04/2025
Jaime

Fluix. Text obvi, direcció maniquea i actuacions molt per sota del seu potencial.

07/03/2025

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Pau Miró es posa un vestit txekhovià

Txékhov comença Les tres germanes amb la mort del patriarca, el pare de la Maixa, la Irina i l’Olga. Tot i que Julio Manrique, a la seva versió, es va […]

7 març 2025