Sinopsi

Fang i setge és un espectacle musical de gran format dirigit per Joan Font que vol apropar els espectadors a la vida dintre els murs de la Barcelona assetjada. La dramaturgia corre a càrrec de Marc Rosich, lletres de Josep Pedrals i música de Salvador Brotons.

SINOPSI

Juliol de 1713. Comença l’evacuació de les tropes aliades de Catalunya que deixa la població desprotegida davant l’amenaça borbònica. William Plowright, un soldat ras anglès, decideix a última hora quedar-se a lluitar a Barcelona. No el motiven ideals heroics, sinó que el que el reté és Ònia, una noia de família noble, que l’acaba d’enamorar amb la seva rauxa i rebel·lia. La jove, desobeint les ordres del seu pare, es queda a Barcelona pel que ella creu que és el seu deure: sumar-se a la defensa de la ciutat. En William començarà a entendre la naturalesa del setge barceloní seduït per l’esperit i la decisió d’Ònia, i fins i tot acabarà convertint-se en ponderat cronista i observador dels dramàtics fets des de la primera línia de foc. Les circumstàncies terriblement adverses del setge no són, però, l’única raó que pot posar en perill el futur de la jove parella.

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Homenatge a tot un poble

El musical Fang i Setge, produït per Excés d’Entusiasme SL i La Passió d’Olesa, es va estrenar la temporada passada al Teatre La Passió d’Olesa de Montserrat. Aquest cop no me la volia perdre. L’orquestra en directe i més d’un centenar d’artistes dalt l’escenari, era motiu suficient per decidir-me a anar a veure aquest musical. No ens ho vam pensar dues vegades i dissabte vam anar de camí cap a Olesa per tal de poder gaudir d’aquest macro muntatge.

Fang i setge és un text escrit per Marc Rosich, assessorat per l’historiador i escriptor Agustí Alcoberro i la historiadora especialista en la Guerra de Successió Conxita Mollfulleda. És un musical de gran format que vol apropar els espectadors a la vida dintre els murs de la ciutat de Barcelona durant els fets històrics de l’any 1714, quan va ser assetjada per les tropes borbòniques. Ens situem en el 25 de juliol de 1713, reviurem les històries de com van viure i lluitar els ciutadans de Barcelona fins el dia de la darrera defensa l’11 de setembre de 1714.

Aquesta és la segona temporada que s’ha pogut veure al Teatre d’Olesa i en aquesta ocasió l’espectacle ha estat dirigit per Marc Angelet, al que m’agradaria felicitat per una feina tan ben feta. Dirigir a més d’un centenar de persones dalt d’un escenari i que tot rutlli al mil·límetre: música, moviment, il·luminació, efectes especials... és per treure’s el barret!

L’espai escènic és espectacular, degut a la profunditat i llargada de l’escenari, fa que hi hagi moltes possibilitats escèniques: tarimes que pugen i baixen, escenografies que apareixen i desapareixen (biblioteca, botiga de roba, taller de fang), multitud d’intèrprets dalt de l’escenari...

L'espectacle compta amb una orquestra en directe (13 músics), música de Salvador Brotons i la direcció de Quim Piqué. Les cançons estan interpretades en duets, canons i grupals, d’una gran qualitat i perfectament corals.

Les interpretacions han estat totes d’un gran nivell. Més de 100 actors sobre l’escenari donant-ho tot (professionals i amateurs). Tots canten de meravella, però m’agradaria destacar la magnífica veu de la Neus Pàmies en el seu paper d’Ònia, realment impressionant!

Els efectes de llum, so, imatge i moviment són espectaculars i d’una gran qualitat. Fins hi tot hem pogut sentir l’olor de la pólvora. Imatges projectades a l’escenari, ens han transportat en el temps, a racons de la ciutat que tots reconeixem, com l’hospital de la santa Creu, el Fossar de les Moreres, la Porta de l’Àngel, el Baluard de Santa Clara o la Porta de Santa Madrona.

Hem viscut el seny i la rauxa, l’amor i el desamor, l’avarícia, l’angoixa i l’esperança, l’alegria i la desesperació, la mort i la vida, l’engany i la bondat.

En definitiva, un homenatge a tots aquells homes i dones que van viure i lluitar fins l’últim alè per la llibertat d’un poble i la seva pròpia identitat. Possiblement amb errors i encerts però gràcies als quals hem arribat al moment històric que estem vivint el dia d’avui. 300 anys de lluita.

05/10/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

L’èpica més catalana

Del bon moment del musical autòcton a la nostra cartellera, no cal tornar-ne a parlar perquè ja s’ha comentat prou vegades la quantitat d’oferta d’espectacles originals que es presenten ara comparat amb anys enrere. La majoria de format petit, nous compositors i directors catalans han demostrat que la diversitat temàtica amb les melodies corresponents de casa nostra no té gaire a envejar a Broadway en termes de creativitat. Ara bé, tenim encara pendent fer un gran musical que estigui a l’altura internacional. Si més no, l’emblemàtic Mar i cel no aguantaria el tipus si el comparem, per exemple, amb Els miserables, amb el qual té més d’una similitud. Fang i setge és una proposta molt semblant, en aquest sentit, al mític espectacle de Dagoll Dagom.

Basat en els fets succeïts a la ciutat de Barcelona entorn l’any 1714, aposta per una èpica força efectiva però excessivament seriosa. Sense cap alleujament còmic, la seva gravetat formal pot distanciar l’espectador que no connecti emocionalment amb la temàtica. Estem parlant d’un muntatge que vol ser tan representativament català que, fins i tot, té una cançó dedicada al seny i la rauxa. Si no fos per la professionalitat dels seus actors i l’esplèndida resolució tècnica en tots els sentits, moments com aquest, podrien semblar un gag del Polonia. No obstant això, l’argument aguanta amb eficiència, mantenint l’ interès durant tot el seu desenvolupament i acaba per resultar un entreteniment de qualitat. Encara que algunes trames i personatges ens són familiars, s’aconsegueix prou empatia perquè ens importi allò que els passa. D’aquesta manera, gràcies també a l’alt nivell vocal i de l’orquestra en directa, pot arribar a impressionar. Els més fanàtics de Mar i cel, però, trobaran a faltar el vaixell.

22/03/2016
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Musical millorable amb una efectiva posada en escena

L'escenari del Teatre Victòria és molt més petit que el de la Passió d'Olesa i segurament aquesta ha estat una de les causes de replantejar-se fer una nova versió, que aquesta vegada ha dirigit Marc Angelet, escurçant considerablement la primera versió que va dirigir Joan Font.

El resultat actual és molt digne, vist des del punt de vista d'espectacle teatral, ja que s'han volgut utilitzar tots els recursos que avui en dia permet aixecar una gran producció de teatre musical: bons actors, alguns excel·lents cantants i mitjans audiovisuals que en molts casos substitueixen les escenografies de cartró pedra per unes magnífiques projeccions que aporten una gran espectacularitat.

Malgrat que ens ha agradat força, especialment per la seva magnífica posada en escena i per unes digníssimes interpretacions, creiem que aquest musical li manca força, tant pel que fa en el simplisme del seu argument com sobretot per la seva feble musicalitat, que almenys a nosaltres no ens ha provocat emoció gairebé en cap moment.

La versió completa de la nostra valoració, la trobareu en el següent enllaç del blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-gjz

14/02/2016
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Ambicions excessives

La creació i l'evolució del musical Fang i setge ha estat curiosa i llarga. El desembre de 2014, just quan ja estava a punt d'acabar-se l'any del tricentenari, es va estrenar al Teatre de la Passió d'Olesa aquest musical compost per Salvador Brotons i escrit per Marc Rosich. Un musical que volia mostrar una història d'amor dins del setge al que va estar sotmesa la ciutat de Barcelona. Després d'aquella estrena dirigida per Joan Font l'obra s'ha representat en diverses ocasions, i ara arriba al Paral·lel barceloní amb alguns canvis i amb la nova direcció de Marc Angelet. Una obra que s'ha anat perfeccionant, però que va néixer com un enllaç entre el món professional, el pedagògic i el teatre amateur.

Fang i setge pren com a models a Mar i cel -sobretot en la qüestió musical- i Els miserables, en quant a temàtica, estructura i en la utilització de recursos teatrals. Això potser li resta més que li suma, ja que l'ambició topa de front amb algunes mancances importants. La música de Brotons és interessant però no brillant, i a part del tema central que actua com a leit-motiv, li falten cançons que quedin en el record. La trama està ben lligada, però té tants llocs comuns que al final ni sorprèn ni entreté excessivament. El segon acte, a més, resulta massa fosc, tant en sentit literal com argumental. Una llàstima per a un espectacle que presenta un bona factura, una hàbil utilització de les projeccions i unes interpretacions més que correctes.

13/02/2016
Joan Carles Torres Oliva

Segurament els ulls més crítics trobaran força aspectes millorables… però a mi m’ha semblat més que digna.
La posada en escena és realment bona si tenim en compte l’espai i els recursos de què es disposen.
Els actors/cantants resolen excepcionalment tots els passatges, sense decebre ningú en cap moment.
Com deia al principi, el resultat no és perfecte, però és que la perfecció és enemiga de les coses molt bones.
Absolutament recomanable.

04/03/2016
ignasi tomás lopez-doriga

Us deixo la nostra valoració
https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/03/03/fang-i-setge-el-musical-romantico/

03/03/2016
Josep Via Santacana

Un musical creat i fet a Catalunya amb una historia que ens es propera perque forma part de la nostra historia,que no te res a envejar a altres musicals de mes alt presupost i que ha sapigut adaptar al teatre Victoria un espectacle que estrenat al teatre de la passio de Olessa,ha perdut llogicament amb el canvi una espectacularitat i uns mitjans tecnics i humans, al reduir el nombre de participants.Malgrat aixó ens trobem amb un musical aon amb un entorn con el setge a Barcelona, si dona cabuda a una historia de relacions i sentiments encara que folletinesca t´atrapa i t´ entreten, si considerem que lo principal de un musical, es la bona feina dels cantants aqui si crec ens trobem a un nivell globalment alt , dons s agraies la bona dicció que permet seguir be les lletres, quelcom que sovint falla en altres musicals, i tot plegat al servei de una musica del mestre Salvador Brotons, del molt bon escoltar i apropiada en tots i cada un dels moments de la historia.Algun moment que pugui grinyolar la plasmaçio de la historia, son 150 m queda ampliament superat per altres aon la emoçio i la força desde el escenari es fa contagiosa.Voldria per acabar destacar una iluminaçio mol encertada i els recursos escenografics funcionals i molt adients a la historia. Recomanable un musical sobre els nostres origens dignament representat.

29/02/2016
Àngels Medrano

Una feina molt ben feta. Una història ben encadenada. Una música única i personal. Una presentació espectacular. En fi, que no us la perdeu per res del món! I parlant de món, el món també ho hauria de veure! Feu la pel·lícula!!!!! :)

22/02/2016
Meritxell Soler Cos

Ens han captivat les veus dels intèrprets! Quina posada en escena, brutal! Quins actors més bons! Bona feina!

15/02/2016
Hebert Parodi

Algú em va dir que volia ser una mica com “Los Miserables”. Bé, ho vol ser massa. I no arriba. De fet és com Los Miserables produïda per TV3. No sempre la suma de les parts dona un resultat més gran. Les interpretacions són senzillament boníssimes, les veus igual o més, i l’us de les projeccions per recrear escenaris és molt efectiu i millor que el que vam veure a Mar i Cel, per exemple, i hi ha una escena (l’Eulàlia al port) resolta d’una forma tant preciosa com tècnicament efectiva. Els petits peròs són el so de trets i explosions, sense cap intensitat, alguns recursos humorístics absolutament fora de lloc (erecció per elecció) i la part musical-humorística escatològica (encara ens fa gràcia allò de caca-culo-pedo-pis?). El però gran i definitu és la història, tremendament previsible i que no emociona malgrat intentar reflectir la grandària del moment històric mitjançant les persones, més que els fets. La música, molt ben interpretada, tampoc no aconsegueix l’espectacularitat que demana un muntatge com aquest.

14/02/2016

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Fang i setge, el musical de 1714’ arriba al Victòria

El Teatre Victòria acull a partir del dia 11 de febrer el musical Fang i setge, que posa en escena el setge a Barcelona de 1714 amb una trentena d’actors, […]

5 febrer 2016