Sinopsi
Estúpids és l’espectacle, per a un sol actor, que hem construït a través d’improvisacions i que hem dotat de certes singularitats. Singular resultarà la manera d’adreçar-nos al públic, com també ho serà l’insòlit personatge que rep i condueix als espectadors al llarg de tota la peça.
Ens vam inspirar, com a punt de partida, en Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana, que Carlo Maria Cipolla (1922-2000) va publicar al 1988. Es tracta d’un intel·ligent, divertit i explosiu assaig que qualifica els estúpids com un grup més poderós que grans organitzacions com la Màfia o el Complex Militar Industrial (MIC), un grup que, sense reglaments ni líders, aconsegueix efectes devastadors per a la nostra societat.
Al nostre espectacle, els espectadors són a punt d’assistir a una conferència itinerant sobre l’estupidesa que imparteix un prestigiós professor, apartat de la Universitat i de la classe intel·lectual. Però avui el Professor arriba tard. En Lluís Guiu, l’esborra-pissarres professional i home per a tot del Professor, s’oferirà a començar ell mateix la conferencia, que coneix de memòria.
L’espera s’allarga i en Lluís imitarà el Professor, per a tots nosaltres, alhora que va construint una particular gresca teatral. Ens conduirà al seu món privat i entranyable, al del seu admirat Professor i al de les seves tesis acadèmiques. Ens farà dubtar i somriure dels límits de l’amistat, de la realitat, de l’absurd i de la pròpia estupidesa.
El joc de donar vida a dos personatges i la teatralitat senzilla d’entrar i sortir d’ells, hauran d’ajudar a apropar-nos a un món tan insòlit com reconeixible.
Català
Estúpids és l’espectacle, per a un sol actor, que hem construït a través d’improvisacions i que hem dotat de certes singularitats. Singular resultarà la manera d’adreçar-nos al públic, com també ho serà l’insòlit personatge que rep i condueix als espectadors al llarg de tota la peça.
Ens vam inspirar, com a punt de partida, en Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana, que Carlo Maria Cipolla (1922-2000) va publicar al 1988. Es tracta d’un intel·ligent, divertit i explosiu assaig que qualifica els estúpids com un grup més poderós que grans organitzacions com la Màfia o el Complex Militar Industrial (MIC), un grup que, sense reglaments ni líders, aconsegueix efectes devastadors per a la nostra societat.
Al nostre espectacle, els espectadors són a punt d’assistir a una conferència itinerant sobre l’estupidesa que imparteix un prestigiós professor, apartat de la Universitat i de la classe intel·lectual. Però avui el Professor arriba tard. En Lluís Guiu, l’esborra-pissarres professional i home per a tot del Professor, s’oferirà a començar ell mateix la conferencia, que coneix de memòria.
L’espera s’allarga i en Lluís imitarà el Professor, per a tots nosaltres, alhora que va construint una particular gresca teatral. Ens conduirà al seu món privat i entranyable, al del seu admirat Professor i al de les seves tesis acadèmiques. Ens farà dubtar i somriure dels límits de l’amistat, de la realitat, de l’absurd i de la pròpia estupidesa.
El joc de donar vida a dos personatges i la teatralitat senzilla d’entrar i sortir d’ells, hauran d’ajudar a apropar-nos a un món tan insòlit com reconeixible.
- Direcció:
- Dramatúrgia:
Blanca Bardagil
Ferran Rañé - Il·luminació:
Quico Viaplana - Audiovisuals:
Daniel Escalé - Música:
José Antonio Gutiérrez - Fotografia:
Ana Zaragoza - Vídeo:
Pep Duran - Producció:
Factoria DiMô
- Neus Mònico Fernández