Dudamel dirige la LA Phil de Los Ángeles con una propuesta semiescénica creada para público sordo y oyente.

Fidelio, estrenada l’any 1805 al Theater an der Wien, en plena ocupació militar francesa de la ciutat i amb un Beethoven sord, la música ens porta tota l’energia i la passió del compositor en una partitura plena d’idealisme i de sublimació.

Sinopsi

El drama francès Léonore, ou L’amour conjugal en què es basa Fidelio pertanyia a un gènere molt popular en els anys de la Revolució Francesa, la pièce à sauvetage, en què els herois, que representen les forces del bé, triomfen en una situació de greu perill després d’una sèrie d’avatars, amb una visió optimista dels valors positius de la justícia i la raó.

L’acció transcorre a Sevilla, al segle xvii, en una terrible presó militar governada pel cruel Don Pizarro, que hi té presoner secretament el seu pitjor enemic, Florestan, que s’ha atrevit a proclamar unes veritats que el delaten. Leonora, magnífica encarnació de la muller valenta i enamorada, sospita que el seu marit, el desaparegut Florestan, s’hi troba injustament empresonat. Es disfressa d’home, amb el nom de Fidelio, i es guanya la confiança del carceller Rocco —personatge bo i de gran dignitat personal— en un intent desesperat de salvar el marit.

Les primeres escenes segueixen el to i l’estructura del singspiel —Marzelline, la filla de Rocco, s’enamora de Fidelio creient que és un noi—, però aviat l’òpera es converteix en un esplèndid oratori que celebra la força de l’amor i la puresa que venç el sofriment i la injustícia.

Gustavo Dudamel, carismàtic i ple d’energia, es presenta al capdavant de la seva orquestra americana, la LA Phil de Los Angeles, en aquesta innovadora producció semiescènica creada per a públic sord i oient. Explicada a partir de la música del mateix compositor i l’expressiva poesia gestual de la llengua de signes americana, les representacions exploren la comunicació sublim que rau en el cor de tota expressió artística. Aquest espectacle està dirigit escènicament per Alberto Arvelo, en col·laboració amb el Deaf West Theatre de Los Angeles i el Coro de Manos Blancas d’El Sistema de Veneçuela.

Durada:
Sinopsi

El drama francès Léonore, ou L’amour conjugal en què es basa Fidelio pertanyia a un gènere molt popular en els anys de la Revolució Francesa, la pièce à sauvetage, en què els herois, que representen les forces del bé, triomfen en una situació de greu perill després d’una sèrie d’avatars, amb una visió optimista dels valors positius de la justícia i la raó.

L’acció transcorre a Sevilla, al segle xvii, en una terrible presó militar governada pel cruel Don Pizarro, que hi té presoner secretament el seu pitjor enemic, Florestan, que s’ha atrevit a proclamar unes veritats que el delaten. Leonora, magnífica encarnació de la muller valenta i enamorada, sospita que el seu marit, el desaparegut Florestan, s’hi troba injustament empresonat. Es disfressa d’home, amb el nom de Fidelio, i es guanya la confiança del carceller Rocco —personatge bo i de gran dignitat personal— en un intent desesperat de salvar el marit.

Les primeres escenes segueixen el to i l’estructura del singspiel —Marzelline, la filla de Rocco, s’enamora de Fidelio creient que és un noi—, però aviat l’òpera es converteix en un esplèndid oratori que celebra la força de l’amor i la puresa que venç el sofriment i la injustícia.

Gustavo Dudamel, carismàtic i ple d’energia, es presenta al capdavant de la seva orquestra americana, la LA Phil de Los Angeles, en aquesta innovadora producció semiescènica creada per a públic sord i oient. Explicada a partir de la música del mateix compositor i l’expressiva poesia gestual de la llengua de signes americana, les representacions exploren la comunicació sublim que rau en el cor de tota expressió artística. Aquest espectacle està dirigit escènicament per Alberto Arvelo, en col·laboració amb el Deaf West Theatre de Los Angeles i el Coro de Manos Blancas d’El Sistema de Veneçuela.

Enllaç copiat!