Sinopsi
A El fill que vull tindre l’educació puja a l’escenari amb un diàleg intergeneracional entre intèrprets que van dels 5 als 85 anys. Una qüestió radicalment actual de la mà dels valencians El Pont Flotant.
Sinopsi
El fill que vull tindre és una reflexió sobre l’educació i el paper dels pares, dels avis, dels mestres i dels fills en el procés d’aprenentatge. De la seva importància i del valor, la dificultat i l’esforç que requereix educar. Es tracta d’una dramatúrgia teixida amb el fil del temps, no exempta d’autocrítica, d’humor, tendresa i ironia. Alhora, vol ser un tribut de pares a fills i de fills a pares, malgrat els retrets.
Present, passat i futur es troben a escena per explicar-nos històries que parlen de la vida, de com estimem els nostres fills i els nostres pares i de com ens costa comunicar-nos.
La companyia El Pont Flotant va néixer el 2002 amb una clara voluntat de recerca. Un dels seus trets característics és la barreja constant de realitat i ficció a escena. La matèria prima amb la qual treballen és el sentiment. L’any 2006 se centraven en l’amistat a Com a pedres. Tres anys més tard, van experimentar sobre l’amor ideal a Exercicis d’amor. El 2013, amb Jo de major vull ser Fermí Jiménez, s’acostaven a aquells adults que de nens estava clar que triomfarien de grans i potser ara es veia que tal pronòstic era erroni.
El fill que vull tindre és, com ells mateixos expliquen, el resultat d’un “laboratori generacional”, és a dir, una creació col•lectiva que sorgeix d’un taller de creació escènica coordinat per la companyia en què participen persones de tres generacions.
