Fin del mundo beauty és extremadament dansa. Una sèrie de solos “materialíssims”, la política física dels quals és, al mateix temps, clàssica i moderna.
Aquesta peça pren cos sobre un esquelet buit i anònim, és una construcció desfeta cap enrere, fins arribar a la “no manera”.
Per fer aquesta dansa he fugit de la dansa, de la dansa abstracta i somàtica, i m’he quedat en la raó i la cinètica de l’acció física, arribant a un sense-teatre de moviments amb fins concrets.
Fin del mundo beauty està construïda sobre una partitura o patró zero. Torna al principi i busca altres principis amb els quals arribar a un altre fi i comportament, busca un final impropi per tenir-sentir-produir un treball determinadament meu. Potser un estil nou i un altre cos sense un ball conegut.
