Finir en beauté, de Mohamed El Khatib, escenifica el seu diari personal escrit en els dies posteriors a la mort de la seva mare.
Sí, això és un monòleg escènic, tot i que, en puritat, potser hauríem de dir que, a més del mateix Mohamed El Khatib, té com a protagonista un personatge permanentment absent de l’escenari: la mare de l’autor. I és que aquesta peça teatral va néixer quan El Khatib era artista resident a l’espai de recerca teatral L’L de Brussel·les i treballava fent entrevistes a la seva pròpia mare en un intent de trobar una escriptura de la intimitat que escapés al concepte de l’espectacle i que, a més, li permetés portar la seva llengua natal a escena. Però, durant el procés, la mare d’El Khatib va morir a causa d’un càncer i l’autor es va trobar atrapat entre la vida i la creació escènica. D’aquesta experiència traumàtica va néixer una manera de treballar que té la primera expressió en aquest Finir en beauté, però que el dramaturg ha seguit explorant posteriorment en muntatges com C’est la vie, que veurem també en aquesta edició del Grec 2021. A Finir en beauté revisita en forma de diari els espais i els personatges que ens parlen de la relació amb la mare, en una mena d’immersió en la memòria que l’autor trasllada al públic directament, sense cap intermediari, en un escenari nu, fent servir documents administratius, entrevistes, correus electrònics i missatges de mòbil. L’aparent relat de la mort de la mare, la història d’un dol, deixa entreveure múltiples estrats i implicacions amb una estructura de notable senzillesa que atrapa l’espectador i l’implica en una experiència emocional d’alta intensitat.
Mohamed El Khatib utilitza un llenguatge escènic on conflueixen el teatre i disciplines com el cinema o les instal·lacions. És autor de films documentals de caràcter autobiogràfic com Renault 12 (2018), on reconstrueix un viatge en cotxe al Marroc per fer-se càrrec de l’herència familiar. Actualment, Mohamed El Khatib és artista associat al CDN d’Orleans i al Théâtre de la Ville de París.
