Fins que acabi de ploure de la companyia Les Fugitives és un petit cant pacifista enmig del terror d’una guerra. Una trobada clandestina entre dues desconegudes en un antic teatre, allà envoltades de caixes i de vestuari, entre les restes de tantes històries explicades, se n’hi explicarà una de nova.
Sinopsi
Una actriu viu amagada de la guerra en el teatre on treballava. Aquest és el seu petit i segur refugi. Mai hi ha entrat ningú. Però de sobte… un dia de pluja, la porta s’obre i apareix una altra dona. Malgrat la por que les envaeix, arribaran a un pacte: la nouvinguda podrà quedar-se una estona, però només Fins que acabi de ploure.
Aquesta és la història d’un encontre casual entre dues desconegudes. A fora cauen llamps i bombes, però dins del vell teatre, el terror i la desconfiança deixen lloc a confidències, complicitats i rialles.
Allà, enmig de caixes d’attrezzo i de vestuari, entre les restes de tantes històries explicades, se n’explicarà una de nova, una protagonitzada per dues dones que no han tingut més remei que enfortir-se per tirar endavant, una història plena de nostàlgia cap al que s’ha viscut, i cap al que encara queda per viure.
NOTES DE COMPANYIA
<<Allà envoltades de caixes i de vestuari, entre les restes de tantes històries explicades, se n’hi explicarà una de nova>>
De vegades és amb un autèntic desconegut amb qui et pots mostrar tal com ets. Fins i tot, et pots reinventar en aquell precís moment mostrant la part de tu que més t’agrada. Per això, a la ficció li agrada tant unir a dues completes desconegudes. Nosaltres també ho hem fet, però les hem reunit al mig d’una guerra, perquè el contrast entre el terror de fora, i la bellesa de l’encontre, fa aquesta trobada especialment interessant.
Inspirades amb Pity de Rory Mullarkey volíem començar la peça, remarcant la irracionalitat de les guerres, amb l’absurda pregunta: Ets dels bons o dels dolents? Perquè, qui són els dolents en una guerra? Podríem dir que aquells que la causen o la comencen, però…I si no parlem de polítics ni militars? Si parlem d’aquelles dues veïnes que són de bàndols enfrontats, però que les dues senzillament intenten sobreviure? Quina d’elles és la bona, i quina la dolenta?
Volíem fer un petit cant pacifista, al mateix temps, que creàvem un espai còmode, allunyat de la guerra, un espai adient per a una trobada entre dues desconegudes. I quin millor lloc que un antic teatre? Allà envoltades de caixes i de vestuari, entre les restes de tantes històries explicades, se n’hi explicarà una de nova.
