Flamenco negro del coreògraf i ballarí Fernando López, és una proposta escènica de caràcter multidisciplinari que hibrida dansa contemporània, ball flamenc tradicional, cant en directe i projeccions audiovisuals.
Sinopsi
Flamenco negro pren com a punt de partida el tango flamenc, una cançó d’origen afrocubà, també anomenada «tango americà» o «tango de negres».
El tango va ser creat als suburbis de l’Havana per persones afrodescendents (moltes d’elles encara esclavitzades), va arribar a Espanya al segle XIX i es va anar transformant fins a donar lloc al tango flamenc. Tot i l’èxit d’aquest ball només arribar a la península Ibèrica, alguns mestres de dansa van decidir sanejar i transformar les seves postures i gestos coreogràfics, considerant-los massa explícits i indecents per ser presentats a l’escenari o en esdeveniments públics davant d’un públic burgès. Per tant, el tango va anar perdent gradualment les seves referències afrocubanes però va mantenir el seu vincle amb les classes socials més baixes, sent ballat per persones gitanes i altres ciutadans que mai no van pertànyer a l’alta societat.
Així, se’ns permet viatjar en el temps per apropar-nos, amb humor, al patrimoni musical del segle XIX, i entendre com aquest tango flamenc va acabar sent una eina d’apoderament en alguns barris «de pell torrada» com Triana (a Sevilla) o Sacromonte (a Granada).
Fernando López
Madrid, 1990. Bailaor, coreògraf i filòsof. Doctor en Estètica per la Universitat Paris 8-Saint Denis, compagina l’activitat artística amb la investigació acadèmica i l’ensenyament.
Des de 2009 dirigeix la seva pròpia companyia en l’àmbit del flamenc contemporani, havent estrenat més de deu espectacles en què la dansa, la paraula i la música es barregen traspassant totes les etiquetes.
En les seves creacions, ha comptat amb la participació d’artistes com Álvaro Romero, Jero Férec, Belén Maya, La Chachi, Carmen Muñoz i Isabel Do Diego, entre altres.
Així mateix, ha estat sol·licitat com a director artístic i assessor per coreògrafs com Olga Pericet, Belén Maya, Juan Carlos Lérida, José Manuel Álvarez i Poliana Lima, entre altres.
Entre altres reconeixements, va rebre el Premi a Millor Ballarí del Certamen El Álamo (2010) i la Beca DanceWeb (2013) del Festival ImpulsTanz de Viena.
Des de 2020 és Membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya i professor convidat en diferents universitats d’Espanya i França, on imparteix tallers teòrics i pràctics centrats en la investigació-creació i en les qüestions de gènere en la dansa.
Durada:
Sinopsi
Flamenco negro pren com a punt de partida el tango flamenc, una cançó d’origen afrocubà, també anomenada «tango americà» o «tango de negres».
El tango va ser creat als suburbis de l’Havana per persones afrodescendents (moltes d’elles encara esclavitzades), va arribar a Espanya al segle XIX i es va anar transformant fins a donar lloc al tango flamenc. Tot i l’èxit d’aquest ball només arribar a la península Ibèrica, alguns mestres de dansa van decidir sanejar i transformar les seves postures i gestos coreogràfics, considerant-los massa explícits i indecents per ser presentats a l’escenari o en esdeveniments públics davant d’un públic burgès. Per tant, el tango va anar perdent gradualment les seves referències afrocubanes però va mantenir el seu vincle amb les classes socials més baixes, sent ballat per persones gitanes i altres ciutadans que mai no van pertànyer a l’alta societat.
Així, se’ns permet viatjar en el temps per apropar-nos, amb humor, al patrimoni musical del segle XIX, i entendre com aquest tango flamenc va acabar sent una eina d’apoderament en alguns barris «de pell torrada» com Triana (a Sevilla) o Sacromonte (a Granada).
Fernando López
Madrid, 1990. Bailaor, coreògraf i filòsof. Doctor en Estètica per la Universitat Paris 8-Saint Denis, compagina l’activitat artística amb la investigació acadèmica i l’ensenyament.
Des de 2009 dirigeix la seva pròpia companyia en l’àmbit del flamenc contemporani, havent estrenat més de deu espectacles en què la dansa, la paraula i la música es barregen traspassant totes les etiquetes.
En les seves creacions, ha comptat amb la participació d’artistes com Álvaro Romero, Jero Férec, Belén Maya, La Chachi, Carmen Muñoz i Isabel Do Diego, entre altres.
Així mateix, ha estat sol·licitat com a director artístic i assessor per coreògrafs com Olga Pericet, Belén Maya, Juan Carlos Lérida, José Manuel Álvarez i Poliana Lima, entre altres.
Entre altres reconeixements, va rebre el Premi a Millor Ballarí del Certamen El Álamo (2010) i la Beca DanceWeb (2013) del Festival ImpulsTanz de Viena.
Des de 2020 és Membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya i professor convidat en diferents universitats d’Espanya i França, on imparteix tallers teòrics i pràctics centrats en la investigació-creació i en les qüestions de gènere en la dansa.
Fitxa artística
- Direcció:
- Vestuari:
La Heaty - Coreografia:
Fernando López - Fotografia:
Tándem 579
Eric van Nieuwland
Gorka Bravo - Vídeo:
Tándem 579 / Eric van Nieuwland / Gorka Bravo - Any de la producció:
- Management:
Àlex Pujol
Àngels Queralt
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Espectacles relacionats
