Frederic Amat + Cabosanroque + La Veronal: RRR
En el marc de Dansa: Quinzena Metropolitana de Barcelona, us oferim a una trobada insòlita: RRR, amb l’art indòmit de Frederic Amat aliat amb l’experimentació sonora de cabosanroque i la dansa electritzant de La Veronal.
Sinopsi
RRR. Amb aquestes tres lletres sorolloses i vibrants es presenta al Teatre Lliure un espectacle que fa de l’escenari de Gràcia un espai d’encreuament i de correspondència entre diferents mons creatius, cadascun amb coordenades pròpies: un diàleg sense mapa entre la dansa de La Veronal —coreografiada per Marcos Morau i ballada per Jon Lopez—, la música i l’espai sonor de cabosanroque —amb les maquinacions inesperades de Laia Torrents i Roger Aixut— i les imatges pictòriques de Frederic Amat —que tensa la pintura amb l’acció a escena. Com a còmplices, comptaran amb un cor de set personatges escultòrics i sonors que escruten i reverberen el que passa sobre l’escenari.
Amb un brunzit constant —la curiositat, l’enigma de tres lletres que il·luminen—, RRR obre un espai inesperat on cadascú aporta un bagatge ben divers per explorar i sobrepassar els límits entre la imatge, el so i el moviment, per sorprendre l’espectador fins a l’esvaïment, oferint a la vista i l’oïda del públic un mosaic d’escenes en què la coreografia de la tinta taca de negre les notes de la partitura calidoscòpica de cabosanroque, que és esqueixada per l’alè del moviment de La Veronal
Sense paraules
RRR. Amb aquestes tres lletres sorolloses i vibrants es presenta al Teatre Lliure un espectacle que fa de l’escenari de Gràcia un espai d’encreuament i de correspondència entre diferents mons creatius, cadascun amb coordenades pròpies: un diàleg sense mapa entre la dansa de La Veronal —coreografiada per Marcos Morau i ballada per Jon Lopez—, la música i l’espai sonor de cabosanroque —amb les maquinacions inesperades de Laia Torrents i Roger Aixut— i les imatges pictòriques de Frederic Amat —que tensa la pintura amb l’acció a escena. Com a còmplices, comptaran amb un cor de set personatges escultòrics i sonors que escruten i reverberen el que passa sobre l’escenari.
Amb un brunzit constant —la curiositat, l’enigma de tres lletres que il·luminen—, RRR obre un espai inesperat on cadascú aporta un bagatge ben divers per explorar i sobrepassar els límits entre la imatge, el so i el moviment, per sorprendre l’espectador fins a l’esvaïment, oferint a la vista i l’oïda del públic un mosaic d’escenes en què la coreografia de la tinta taca de negre les notes de la partitura calidoscòpica de cabosanroque, que és esqueixada per l’alè del moviment de La Veronal
- Companyia:
La Veronal - Autoria:
Frederic Amat
Cabosanroque
La Veronal - Ajudantia de direcció:
Arnau Colomo - Il·luminació:
Cube.bz - So:
Toti Arimany - Coreografia:
Marcos Morau - Música:
Cabosanroque - Disseny gràfic:
Frederic Amat - Producció:
Quinzena Metropolitana de la Dansa