Sinopsi
El Teatre Nacional de Catalunya ha encarregat a tres noms destacats de la dramatúrgia contemporània que explorin el concepte de «frontera» des de les seves respectives poètiques. El resultat és una trilogia que reuneix en un sol espectacle les veus de l’argentí Rafael Spregelburd, l’alemany Falk Richter i la catalana Lluïsa Cunillé.
Santa Cecília de Borja a Saragossa, de Rafael Spregelburd
En una universitat d’una petita ciutat a la frontera entre França i Bèlgica, un catedràtic francès i una professora belga discuteixen sobre com conceptualitzar la «restauració» de l’Ecce Homo de Borja segons els cànons de l’art contemporani. L’apassionament d’aquesta controvèrsia plantejada per Spregelburd aconseguirà fer esclatar tota mena de fronteres, artístiques, lingüístiques o geogràfiques. Amb Roser Batalla, Jordi Boixaderas, Oriol Genís i Lina Lambert
“…Els estem donant una versió tamisada per la nostra experiència, que és l’experiència social de fa cinc minuts, però no la de demà dimecres, no la de l’any vinent, no la del segle que potser convertirà Cecilia Giménez i la seva aventura fortuïta en la vara de mesurar la qualitat d’un Da Vinci, d’un Duchamp, i es burlarà de nosaltres i d’aquesta pobra càtedra en una ciutat de províncies…” (Rafael Spregelburd, Santa Cecilia de Borja a Saragossa)
Frontex, de Falk Richter
En un modern barri emmurallat per protegir-se d’un exterior inestable i perillós, una parella discuteix sobre el desencís laboral de l’home de la casa, el qual corre el risc de provocar l’expulsió imminent d’aquest paradís de la tranquil·litat. Amb aquest text, Falk Richter posa l’accent sobre els perills d’esclavatge laboral que poden amagar-se darrere el món que ara estem construint. Amb
Roser Batalla i Oriol Genís.
“La gent com nosaltres hauria d’estar contenta d’haver aconseguit arribar fins aquí, potser aquest no és el nostre lloc, no formem part d’això, i ells se n’adonen, se n’adonen… se n’adonen que no hi ha res que et provoqui alegria, i ho viuen com una mostra d’ingratitud, amb tot el que t’han ofert, t’han donat un lloc de treball, t’han ajudat a créixer a poc a poc.” (Falk Richter, Frontex)
Geografia, de Lluïsa Cunillé
En una carretera secundària, una dona ajuda el seu marit a carregar unes maletes plenes de bitllets de 500 euros perquè el cotxe elèctric de l’home ha fet pana a mig camí cap a la frontera. Amb aquest punt de partida, Cunillé examina els danys col·laterals de la corrupció, a través de la devastació moral d’una dona que vol recuperar el sentit de la seva vida i de la seva feina com a mestra de geografia i història en un institut. Amb Jordi Boixaderas i Lina Lambert.
“El proper curs jo ja no hi seré. La geografia i la història us les donarà algú altre, si és que aquestes matèries són considerades encara dignes d’estudi al nou pla d’ensenyament del curs que ve. Al Ministeri del Desencís i la Desolació volen que tots beguem del Leteu, la font de l’oblit, les aigües de la qual no fan gens de soroll, i arriben sempre plàcides i tranquil•les fins a la mar més embravida. La font de la memòria, en canvi, crida i gemega… i les seves aigües són vermelles i baixen plenes d’esputs i de vòmits…” (Lluïsa Cunillé, Geografia)
